Altres projectes són més nombrosos, és a dir, els nens es reuneixen en el temps lliure i realitzen iniciatives per a fomentar el seu ús a través dels programes organitzats. El que han posat en marxa a la Comarca de Pamplona és d'una altra manera, s'han centrat en el projecte Parquetarrak de Donostia i en un programa similar de Lasarte-Oria. Els nens no caminen pel seu compte, tenen tanta importància com ells. Els adults són necessàriament euskaldunes o cuasieuskaldunes, ja siguin pares, familiars o amics de confiança, i entre ells es parla en basca, tractant de donar exemple als nens. Aquest és el tret distintiu de la iniciativa Parke euskaraz, en la qual els adults no sols parlen basc als nens, sinó que els nens escolten els adults en basc.
Altres objectius són els impulsors de la iniciativa. Volen que els nens relacionin el basc amb espais fora de l'educació reglada, amb l'oci, amb el gaudi. Un altre objectiu és crear grups entre veïns euskaldunes en el barri o al poble. I tenen una fi última: empoderar als pares. Iñigo Otxoa és membre de la iniciativa i li hem preguntat què significa l'apoderament: "Creiem que és una iniciativa a favor de viure en basca. Ens agradaria que a mesura que es va creant el grup, a mesura que es va guanyant la confiança, s'incidís també en altres temes, que és el comerç, que és l'agenda cultural del barri, que ve Korrika...".
Els adults han de ser euskaldunes. Més d'un que no té capacitat per a parlar en basca pregunta si es tracta d'un projecte per a ells: "Es requereix un mínim de coneixement del basc. Els preguntem si tenen al seu voltant algun adult euskaldun per a anar amb el nen, i si no és així i continuen manifestant el seu desig de participar, hem posat damunt de la taula una espècie de 'començar en basca al parc' perquè les famílies castellanoparlants empatitzin i comencin a aprendre basca les primeres paraules". De moment, els pares erdaldunes no han posat en marxa aquest tipus d'iniciatives.
La iniciativa part del grup de Pares i Mares d'Escoles Infantils. En la seva trajectòria, la principal reivindicació ha estat augmentar l'oferta d'escoles infantils públiques en basca a la Comarca de Pamplona. Otxoa ha mirat la seva activitat i ha reflexionat: "Nosaltres diem que els dos últims anys han estat bastant pancarteros, hem realitzat reunions polítiques, mobilitzacions, hem demanat que les escoles infantils siguin en basca... Hem reflexionat sobre si tot ha de ser pancartero o alguna cosa que nosaltres podríem generar constructor". També van decidir donar importància a la dimensió extraescolar, convençuts que, a més de l'educació reglada, l'oci i l'ambient domèstic són també importants en la transmissió de la llengua. Es va decidir trencar els nous camins i es va realitzar una prova pilot al maig-juny. Animats pels resultats, van dissenyar un pla per a tot el curs.
De moment s'ha elaborat un pla fins a febrer. Es reuniran nens de 2-3 anys i de 4 a 6 anys. Es reuniran una vegada per setmana. Els grups s'han format en la localitat d'Ansoáin i en els barris de Chantrea, Rochapea i Casc Vell de Pamplona. L'Associació Sortzen col·labora amb el projecte i la gestió la realitzarà la Fundació Dindaia, com a inscripcions, recollida de quotes, posada a la disposició de dinamitzadors i material. Es realitzaran deu sessions, organitzades per cinc pares i altres cinc dirigides per dinamitzadors a través de la Fundació Dindaia. En la prova pilot realitzada a la primavera es van adonar, en definitiva, que les persones que s'apunten a la iniciativa són pares i mares que també participen en ella, per la qual cosa cal posar algun tipus d'ham en les accions. Per tant, en les sessions de febrer es posarà l'accent principalment en el disseny d'activitats que agradin també als pares i mares. Les excursions, els tallers o les manualitats tenen èxit. De febrer a fi de curs realitzaran una nova campanya en la qual s'abordarà aquesta perspectiva, és a dir, s'intentarà reforçar les activitats organitzades pels pares.
Iruñeko Euskalgintzak azaldu duenez, hirian dauden 12 udal haur-eskoletatik bakarra dago euskaraz murgiltze ereduan: "Horrek esan nahi du eskola horietan eskainiko diren 1.069 plazetatik 130 bakarrik izango direla euskaraz (%12'16a)". Eskaintza murritz hori... [+]
Haur Eskolak Euskaraz plataformak deituta, herritar talde batek protesta egin zuen otsailaren 2an Nafarroako Legebiltzarraren aurrean, Iruñeko Udalak hiriaren haur eskoletan euskararekin duen jarrera baztertzailea salatzeko.
2022-2023 ikasturterako eskaini dituzten 1.069 plazetatik soilik 130 dira murgiltze eredukoak. Beste 129 plazek euskaraz gain ingelesezko jarduerak ere izango dituzte. Haur Eskolak Euskaraz plataformak eta EH Bilduk salatu dute Navarra Sumak euskarari egindako beste eraso bat... [+]