Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

“La societat té pendent un debat sobre la limitació de drets”

  • Ens rep la vespra de l'última sessió del prestigiós LABI del País Basc en una de les seves oficines de la UPV/EHU. Iñigo Urrutia Libarona és lletrat i professor de Dret Administratiu (Maruri-Jatabe, Bizkaia, 1966). En l'actualitat és també Aldezle de la Universitat, que és el patrocinador dels seus membres. Podríem parlar de moltes coses amb ell, però gairebé només hem parlat d'una qüestió: Aspecte jurídic de la pandèmia COVID-19, especialment en el cas de la CAPV.
"EAEko agintariak ordena publikoko krisia balitz bezala ari zaizkio aurre egiten arazoari, eta ez osasun krisi modura". (Argazkia: Hodei Torres)
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Vas participar en una jornada recent celebrada en la UPV/EHU: “COVID-19 i poders públics a Euskadi. Una mirada a la jurisprudència espanyola”. Primera conferència “Estat d'alarma, salut. Qui mana?”. Perquè la pregunta, qui mana? La primera tendència,
en l'Estat espanyol, va ser reivindicar l'estat d'alarma, és a dir, una situació realment excepcional. Això va donar lloc a la centralització. La Constitució Espanyola parla molt poc dels estats d'alarma, excepció i lloc. I hi ha una llei orgànica que regula aquestes situacions. És de 1981, molt prop de l'època de Franco, i així fa olor: és totalment centralitzador. Suprimeix la competència de les Comunitats Autònomes i estableix una autoritat única. Aquesta és la idea que està en la base de la situació d'alarma i no hauria de ser així. A Alemanya, al Regne Unit… es gestionen d'una altra manera situacions extraordinàries com la cooperació, sense vulnerar competències… Aquí, l'Estat central l'ordena i l'executa altres administracions. Es va prendre aquest camí i va ser un error.

Per què?Perquè
això no és una crisi d'ordre públic, sinó una crisi de salut. I les competents són les comunitats autònomes. Hi ha legislació suficient per a facultar als poders públics perquè aquests dictin les limitacions dels seus drets, sense passar a la situació d'alarma. En aquest sentit, m'ha sorprès que el govern d'Urkullu hagi instat a prolongar la situació d'alarma. Crec que, sobre la base de la legislació sanitària, es pot ordenar el tancament dels bars, donar l'ordre de mudança...

Fotografia: Hodei Torres

Hablemos d'aquestes limitacions de drets. Què opina de les decisions preses pels diferents governs? L'aspecte
tècnic és de gran importància i els epidemiòlegs han de dir quines mesures poden ser adequades. A més, hi ha una altra qüestió: quin risc volem assumir com a societat? Els governs ho han decidit sense la participació de la societat, i crec que la societat té alguna cosa a dir. Per exemple, utilitzarem el sistema Zero COVID com a Austràlia (si una persona es contamina tancar tot el barri)? Aquest és un model. Una altra, molt més liberal, és la de Noruega, els confinaments menys exigents, etc. El que passa és que cal fer un debat públic sobre el risc que volem assumir, i el Parlament Basc no ha funcionat en aquesta línia. D'altra banda, no és lògic que el Govern proposi mesures, que els jutges les rebutgin, i que el Govern es queixi d'això però no es recorri. Amb la intenció que els jutges es facin responsables d'alguna manera.

Les mesures restrictives han estat improvisades o les lleis a les quals ha fet referència estan ben definides les restriccions que es poden aplicar?Alguns
casos estaven previstos però poc utilitzats. Al començament de la pandèmia, al febrer de l'any passat, un metge em va cridar de l'hospital: “Iñigo, tenim aquí a una persona diagnosticada de COVID que ha sol·licitat l'alta voluntària. No sabem què fer”. En aquests casos, la legislació preveu que acudeixi al jutge perquè aquest li ordeni la seva permanència. Aquestes situacions estan previstes i els professors les hem ensenyat a les escoles, però com a exemple extrem.

Existeix un debat sobre la reducció d'uns certs drets als no vacunats.
És un tema relliscós i crec que és una de les claus. La vacunació no és obligatòria avui dia, però si existeixen efectes jurídics, si no s'incorporen. Per exemple, en alguns casos en els quals la residència té la tutela de l'usuari s'ha plantejat la incorporació obligatòria, per ordre de la direcció. S'han dictat sentències per l'oposició de familiars d'alguns d'aquests residents, i els jutges han dit que les insercions obligatòries són correctes. Però després la fiscalia diu que no cal fer la vacunació obligatòria. Jo crec que hi ha una mica d'imposició en relació amb la vacunació.

Es corre el risc de normalitzar algunes restriccions de drets?
No es planteja cap debat social sobre la delimitació de drets. Nivell de risc assumit i no assumit. I quin impacte poden tenir les mesures en el futur. Crec que és un debat que la societat té pendent. Jo soc crític amb la gestió que s'ha fet, i sembla que els polítics han viscut molt tranquils des que es proclama la situació d'alarma. És difícil saber quina és la mesura adequada, però crec que hem utilitzat molt barat la situació d'alarma, la limitació de drets, la centralització, el comandament…

En grau més alt del que justificava la gravetat de la malaltia?
Sí. En això s'enfronten ara, com si fos una crisi d'ordre públic, i no com una crisi de salut. Policia i control social. A vegades sembla que els poders públics, les autoritats, volen demostrar qui té l'autoritat. Potser perquè creuen que els jutges els estan llevant part del seu poder.

El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional la
primera situació d'alarma instaurada a Espanya i la situació d'excepció. “Però l'argument que han donat no és lògic”, diu Iñigo Urrutia, “diuen que en estat d'alarma no es van limitar els drets, sinó que es van eliminar. I que per a això calia reivindicar una situació d'excepció. És una paradoxa, perquè la situació d'excepció suposa una retallada de drets brutals. Per exemple, la llibertat de premsa se suspèn. Sembla que el Tribunal Constitucional vol mostrar el camí des d'una ideologia conservadora: ‘Si vols limitar drets, has de limitar-los tots’. Això, des del punt de vista dels drets humans, és molt preocupant”.

 


T'interessa pel canal: Covid-19ren biharamunari so
2023-07-04 | Ilargi Manzanares
A partir del dimecres no és obligatori el del petó en els centres de salut del Sud
La data de publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat» finalitza la necessitat de la besa, finalitzant les restriccions derivades de la pandèmia COVID-19. Tindrà excepcions com les unitats de vigilància intensiva, zones oncològiques, quiròfans o urgències.

2022-04-12 | ARGIA
Boris Johnson rep una multa per festes durant la pandèmia en Downing Street
Finalment, el primer ministre britànic, Boris Johnson, ha estat multat per incomplir les normes de la COVID-19 amb les festes celebrades durant la pandèmia. La seva dona, Carrie, i el secretari del Tresor, Rishi Sunak, també estan entre els 50 condemnats per la Fiscalia.

2022-04-06 | ARGIA
A partir del 20 d'abril en Hego Euskal Herria no farà falta màscara en interiors
Després de Setmana Santa, a partir del 20 d'abril, l'ús de màscara no serà obligatori en interiors, hospitals, residències i transport públic. Així ho van sol·licitar el Govern de Navarra i el Govern Basc.

2022-02-11 | ARGIA
Osasun larrialdiaren amaiera iragarri du Jaurlaritzak

Horren arabera, datorren astelehenetik aurrera, orain arte COVID-19ari aurre egiteko neurriak bertan behera geratuko dira Eusko Jaurlaritzaren eskumeneko alorretan. Labi bera ere desegin egingo dute.


El Parlament francès ha votat a favor de mantenir el passaport COVID-19 fins a l'estiu de 2022
El projecte de llei del Govern francès es debatrà al Senat el 28 d'octubre. A pesar que la majoria se sumi a la mesura, són molts els ciutadans que lluiten contra aquesta mesura, organitzant-se col·lectivament.

2021-10-15 | ARGIA
Els alumnes de Primària protestaran el dilluns per l'ús de la màscara en els centres educatius de la CAB
El reconeixement dels drets que es reconeixen als nens i nenes d'Educació Primària de la CAPV a totes les altres persones és una demanda de la Xarxa Haur Ere Bai.

2021-10-13 | ARGIA
El pres polític basc Ibai Aginaga inicia una vaga de fam en la presó de Basauri
Ha iniciat una protesta per a denunciar que ha estat confinat després d'una visita en persona i que les condicions del confinament no són suficients. El confinament es produeix des de dissabte passat i es prolonga fins divendres que ve, dia 16. Segons han informat, fins llavors... [+]

2021-10-06 | ARGIA
Comencen a preparar les festes d'hivern en Donostia
L'alcalde de Donostia-Sant Sebastià, Eneko Goia, ha avançat que s'està treballant en l'organització de les festes d'hivern per a intentar recuperar la normalitat.

Què passarà a Navarra a partir de l'1 d'octubre?
La presidenta María Txibite va anunciar el dimarts la fi de les mesures restrictives contra el coronavirus. Aquest fet ha generat nombroses interrogants i dubtes entre els ciutadans i ciutadanes. Ens hem esforçat a respondre a elles.

Hainbat taberna itxiko dituzte Iruñeko Alde Zaharrean iragan asteko istiluen protesta gisa

Iruñeko Alde Zaharreko istiluak ez dira oraingoak, baina azken asteetan ostegun gauetan biziki gogorrak izan dira, bereziki San Nicolas eta San Gregorio kaleetan eta Sarasate Pasealekuan. Horren harira, hainbat tabernek itxi egingo dute hilaren 9an, 18:30etatik aurrera.


2021-07-07 | ARGIA
Jaurlaritzak festetan jende pilaketak espreski debekatu ditu eta gainontzeko neurriak mantendu

Asteazken goizean bildu da ostera ere Labiren Aholku Batzordea, eta bileraren ostean mintzatu da Iñigo Urkullu EAEko Lehendakaria. Asteartean Gobernu kontseiluan onartutako Bizi Berri IV Plana ere aurkeztu du, eta gizarteari babeserako oinarrizko neurriak berriro ere... [+]


2021-06-24 | Sustatu
EAEn Covid ziurtagiria nola lortu izenpe elektronikorik gabe

Araba, Bizkaia eta Gipuzkoako biztanleek lor dezakete jada Europako Covid ziurtagiria, telematikoki baina izenpe digitalaren prozedurarik gabe. Izenpe digitalarekin nola egin zitekeen (Nafarroan ere) hemen kontatu genuen; orain azalpen gehigarri bat.


2021-06-18 | ARGIA
Elkarte gastronomikoak berriz zabaltzea baimendu du Jaurlaritzak

LABIren azken bileraren ostean eman du berria Iñigo Urkullu lehendakariak. Joan den urteko urritik daude itxita EAEko elkarte gastronomikoak, eta larunbatetik aurrera berriz ere zabaldu ahal izango dira. Nafarroan maiatzean eman zuten zabaltzeko baimena. Horrez gain,... [+]


Estiu, viatges i ambicioneros

Aquest és l'estiu que tenim, i amb ell les vacances que solem vincular a aquesta estació, com si anessin una recompensa a tot el que s'ha donat durant tot l'any. I una altra vegada la gent vol anar… lluny. Vol estar en la famosa costa, meravella de la naturalesa o discoteca... [+]


Munduko 10 aberatsenek pandemia hasi zenetik irabazi dutenarekin COVID-19aren aurkako txerto unibertsala finantza liteke

COVID-19 pandemiak super aberatsen fortuna biderkatu egin du, milioika pertsona pobreziara jaurti dituen bitartean. Horixe da Forbes eta Credit Suisse-k ematen dituen datuekin Oxfamek urtero atera ohi duen txostenaren aurtengo ideia nagusietako bat. Bertan jasotako datu nagusiei... [+]


Eguneraketa berriak daude