Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

“El sistema ha invertit molt poc en el benestar de la dona”

  • Iraia Lekue (Bilbao, 1981) és una fisioterapeuta experta en obstetrícia i sòl pelvià. Defensant que l'experiència maternal comença a recuperar-se físicament, la dona es dedica a ajudar en l'embaràs i en el part. Des de 1999 resideix a Barcelona.
"Erditu ondoren txiza galerak edukitzea normalizatu duen gizartean bizi gara. Emakumeek erdiondoan duten ohiko disfuntzioa da, baina ez da inolaz ere normala". (Argazkia: Jordi Borràs)
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Quan i com va començar a submergir-se en el coneixement del sòl pelvià?
Vaig estudiar fisioteràpia en 2002. En aquella època no hi havia assignatures de sòl pelvià. Un amic que amb mi va fer Erasmusa a França em va comentar que, després del part, totes les dones acudien al fisioterapeuta per a rehabilitar el sòl pelvià. Posteriorment es va organitzar una formació a Barcelona, de la mà de dos fisioterapeutes francesos referents, en la qual participem ell i jo. Així em vaig enamorar del sòl pelvià i des de llavors no m'he parat. Un any més tard vaig fer el postgrau i sempre que puc continuo estudiant.

Per què és important la fisioteràpia per a solucionar els problemes del sòl pelvià?
Perquè valorem la musculatura abdominal després del part i la salut del sòl pelvià. Això ens permet diagnosticar disfuncions i a partir d'aquí proposem tractament mitjançant exercici físic i sessions de consulta.

Si no m'equivoco, quatre de cada deu dones tenen problemes d'incontinència després del part i la majoria no coneix les causes i les conseqüències.
Vivim en una societat que ha normalitzat les pèrdues d'orina després del part. És una disfunció típica de les dones a la meitat, però en cap cas és normal. Afortunadament, cada vegada hi ha més informació i les dones estan més interessades en el seu benestar, sense renunciar a completar-la per complet.

Fins a quin punt el tabac segueix relacionat amb el sòl pelvià?
El sistema ha invertit molt poc en el benestar de la dona i malgrat els problemes relacionats amb el sòl pelvià no ha estat interessat a resoldre'ls. Moltes dones han estat silenciades durant dècades, però afortunadament avui dia vivim un apoderament; la consciència de la nostra salut ha augmentat i les dones reivindiquem més protecció i més recursos.

Fotografia: Jordi Borràs

Quin creus que és la principal manca del sòl pelvià?La
sanitat pública no garanteix tractaments relacionats amb el sòl pelvià i la dona paga per la seva butxaca. De la mateixa manera, avui dia continua predominant el tabú per a corregir aquest tipus de problemes. Finalment, hi ha gent que no sap ni tan sols que hi ha especialitat de sòl pelvià: la majoria dels nostres pacients venen recomanats…

Fins a quin punt s'ha millorat la situació?
Últimament la importància del benestar de la dona ha anat guanyant terreny, hi ha més informació sobre l'estat muscular i la salut del sòl pelvià. És clar que encara queda molt camí, però soc optimista i crec que cada vegada hi ha més consciència.

Com valora la salut pública el seguiment de l'embaràs, part i puerperi?
Em sembla que es fa un seguiment adequat durant l'embaràs. Excés d'intervenció en parts hospitalaris. En això també se situa el dret a decidir de la dona en un segon pla. Però jo crec que la principal manca de salut pública és la de la meitat: falta suport i recursos per a afrontar de forma adequada els problemes habituals en aquesta època.

Què provoca aquest buit?
Després del part, la dona experimenta un important canvi físic, hormonal i metabòlic. Sentir-se protegit en aquest procés és fonamental en general i també en el sòl pelvià. Desgraciadament, com la sanitat pública no segueix el sòl pelvià, moltes dones han d'acudir a professionals privats i, com sempre, les dones amb menys recursos, no poden viure amb aquesta disfunció que es complicarà amb el temps.

Quins són els problemes habituals que observes en la consulta?Se
sap que a Espanya existeix una sobreintervención en parts a través d'episiotomies i cesàries. Aquestes taques afebleixen i modifiquen la funcionalitat de la musculatura. Per tant, treball tots els dies amb dones que senten dolor en la coïssor, la picor, la incontinència i les relacions sexuals.

Hi ha qui creu que el part amb cesària no afecta al sòl pelvià. És així?
Encara que la gent pensa el contrari, el part amb cesària no eximeix de la continuïtat del sòl pelvià. La cicatriu abdominal baixa provocada per la cesària provoca sovint adherències internes. Això afecta no sols als músculs abdominals sinó també al sòl pelvià. D'altra banda, moltes dones experimenten un augment de la tensió del sòl pelvià a causa de la reacció del sistema nerviós. I, a més, entre les cesàries moltes són de caràcter urgent, després del part de la dona. Per tant, el sòl pelvià, de l'una o l'altra manera, precisa una continuïtat també en les dones que han donat a llum per cesària.

Amargant les
cicatrius "Fa set anys i mig vaig ser mare. Afortunadament, les coses han anat canviant des de llavors: en aquella època van començar a impulsar grups de cultiu per a la protecció de la lactància i el postpart, érem pocs professionals fent el seguiment del sòl pelvià i els mitjans de part eren reduïts als hospitals. El part traumàtic va ser el nostre i el postpart especialment dolorós. Em vaig sentir només i necessitaré medicina psiquiàtrica per a poder completar-ho. Jo diria que avui dia treballar amb dones a la meitat em satisfà tant per la dolorosa experiència que jo havia viscut. En certa manera, intent que el calvari que jo pateixo no hagi de viure més dones".

 


T'interessa pel canal: Osasuna
2024-07-24 | Adrian Zelaia
Sanitaris contra el basc, sanitaris contra pacients

Les exigències de basca d'Osakidetza són abusives. Sens dubte. Estem col·locant i mobilitzant als professionals sanitaris en aquesta línia. Sense estar en contra del basc, amb poques intencions d'aprendre i molt menys d'utilitzar.

La nova plataforma de referència és “Unides... [+]


Troben Pòlio en aigües de Gaza i hi ha molt de risc que s'estengui l'epidèmia
En les aigües brutes situades al costat dels campaments de refugiats palestins s'han trobat altes concentracions del virus de la poliomielitis. UNICEF adverteix que hi ha moltes possibilitats que es produeixi un "desastre".

Problemes de soroll a Guernica

El soroll genera greus problemes de salut i qualitat de vida. Guernica-Lumo, malgrat la seva aparent bellesa i hospitalitat, té seriosos problemes en matèria de soroll.

A mode d'introducció, es mostrarà el fet anterior. A l'altura del carrer Iparragirre de Guernica es trobava... [+]


Sorolls corporals
"Amb el Dragon Boat recuperem la confiança que teníem en el cos"
Mercedes Ortega Barrena (Bilbao, 1967) ha practicat nombrosos esports com l'atletisme, el paddel surf i ara el rem. Pertany al grup Dragon Boat de l'escola HS2 Surf Center d'Hondarribia. Es tracta d'un grup format principalment per dones que tenen o han tingut càncer. Barrena ha... [+]

Aitor Cevidanes
"La paparra necessita temps per a contagiar la malaltia, excepte el mateix dia no hi ha risc"
L'investigador Aitor Cevidanes ens parla de la presència de les paparres o paparres, dels mosquits tigres d'una banda, i de les espècies presents a Euskal Herria per un altre. Li hem preguntat sobre els riscos que tenen en relació amb la salut i el medi ambient, sobre les... [+]

Els menors d'edat són la meitat dels quals han passat per la unitat d'identitat de gènere d'Osakidetza
La unitat d'identitat de gènere de l'hospital de Barakaldo ha atès 1.075 persones des de la seva posada en marxa en 2016. Més de la meitat dels enquestats van rebre atenció primària abans de complir la majoria d'edat. I un terç del total tenia menys de setze anys.

L'associació Salhaketa informa de la defunció d'un pres en la presó de Basauri
El pres ha estat trobat mort en la seva cel·la en la nit del dijous. El Govern Basc ha dit que té indicis d'un cas de suïcidi, segons ha informat l'Executiu basc. Es tracta de la setena persona que mor des que el Govern Basc va rebre la transferència de presons en 2021.

Materialisme histèric
Per a viure

Després d'haver treballat en temes que ningú ha esmentat durant tot el curs, m'ha portat al centre de l'actualitat, suposadament, una pneumònia, ja que he tingut una interlocució amb Osakidetza per a no saber com definir-los. I des de la primera anomenada, ai, l'emocionant... [+]


El dilluns, dia de vaga de les matrones de Bizkaia en protesta per les retallades d'estiu d'Osakidetza
El Sindicat d'Infermeria d'Euskadi, Satse, ha convocat la vaga i ha acusat a Osakidetza de no prendre mesures per a alleujar la càrrega de treball derivada de les retallades.

Absol al treballador que després de ser acomiadat per Osakidetza, va ser acusat de perforar dues rodes en una ambulància
El magistrat bilbaí ha afirmat que "no hi ha proves suficients" que demostrin que el treballador va cometre aquest delicte i que "no hi ha testimonis" que així ho demostrin. L'empresa que té adjudicat el servei d'ambulàncies ha denunciat més de 300 casos de sabotatges d'aquest... [+]

Sons corporals
"Em van realitzar nombroses intervencions quirúrgiques sense demanar permís"
L'activista intersex* i el DJ són els Free de Marikarma (Baena, Espanya, 1984). L'any 2003 es va iniciar la lluita contra el sistema psiquiàtric, i en l'actualitat segueix el mateix camí amb els del col·lectiu Insania. Al març va participar en les jornades “L'opressió... [+]

2024-06-19 | ARGIA
Falten metges i pediatres en Bortziri i Baztan
Han sortit al carrer per a denunciar la falta de metges i pediatres de Bortziri i Baztan, les llistes d'espera interminables i el retard de les cites, entre altres. “Els que vivim en el medi rural també mereixem una atenció adequada”.

Lliçons d'història i esclerosi múltiple

Mallorca, 1968. Neix la historiadora Joana María Escartin. En 1989 va ser diagnosticat d'esclerosi múltiple i va morir el passat 30 de maig a la seva ciutat natal, als 56 anys d'edat, coincidint amb el dia internacional de l'esclerosi múltiple.

Va cursar els seus estudis en la... [+]


La petició que els centres tinguin una infermera arriba al Govern
La resposta a accidents i emergències i l'atenció a alumnes amb malalties cròniques serien, entre altres, les funcions que tindria la infermera a l'escola, que avui dia queda a càrrec del professorat en la seva major part. L'associació d'infermeres SATSE porta anys reivindicant... [+]

2024-06-12 | Ane Labaka Mayoz
Néixer en basc

La lingüista Carmen Junyent va ser la que va reivindicar fins a la seva última etapa la possibilitat de morir en català. Quan va morir, va escriure les seves vivències amb el personal sanitari i va demanar que la publiquessin després de la seva mort. D'aquesta manera va... [+]


Eguneraketa berriak daude