El 20 d'octubre es compleixen deu anys des que ETA anunciés la fi de la lluita armada. El mediador britànic Jonathan Powell assegura que hi ha processos de pau, d'èxit i de transacció que han fracassat. En la seva opinió, Euskal Herria és una d'aquestes últimes.

Què va obrir la nova era? Ara, l'Institut Gogoratuz i el lehendakari Urkullu han assenyalat les pressions de la societat basca i de la Policia. I sí, no els falten raons, van ser decisives, però això de la societat basca mereix un matís clau per a entendre bé el final d'ETA: la pressió de l'àmbit sociològic de l'esquerra abertzale, que venia des de fa molt temps, i, sobretot, del seu àmbit polític, van ser claus. Sense la seva embranzida, sempre en declivi i cada vegada més marginat, però ETA podria aguantar diversos anys.

La violència d'ETA va acabar, però és obvi que el guanyador ha conquistat aquell mític “es podria parlar de tot sense violència/tot és possible”. L'estructura jurídic-repressiva de l'Estat espanyol continua vigent perquè l'esquerra abertzale no expliqui a la societat la seva visió del passat. En nom de la convivència, però amb un clar objectiu d'erosió de l'esquerra abertzale, el PNB insisteix que es reconegui que “la violència va ser injusta”, amb l'objectiu de limitar l'actuació d'aquest sector polític i els 50 anys del conflicte basc a la violència d'ETA.

ETA va ser una resposta política violenta al franquisme que va continuar desenvolupant-se amb caràcter polític fins a perdre el nord en la seva ceguesa i en el laberint obert per l'Estat. Més interessant que interpretar, comprendre, explicar i discutir tot això des del pluralisme, és assumir tota la visió de l'esquerra abertzale sota el corró del seu vencedor, ocultant la realitat i perjudicant la convivència futura.

Del que ha donat aquesta dècada reflecteixen bastantes, per exemple, els següents fets judicials, que afirmen més de la violència de l'Estat que de la pressió social: El cas Bateragune, el cas Herrira, l'operació contra Tantaz Tantaz, el cas dels Bars del Poble, el cas d'Altsasu/Alsasua, el 13/13 que s'està celebrant aquests dies, el tancament de diversos mitjans de comunicació, les detencions dels mediadors... Centenars de persones encausades i castigades en el procés obert per la pista d'aterratge de la Conferència d'Aiete.

I, sens dubte, estem molt millor que en 2010. El desig de pau estava en la primera línia de la societat, el sofriment acumulat era massa gran. S'han fet passos interessants, però es mereixia aprofitar millor l'ocasió per a obrir un cicle de pau sòlid en el temps i construir amb més consens la convivència i les futures normes polítiques. S'ha optat pel corró, deixant moltes ferides sense curar i alimentant els volcans del futur. I el pitjor, no s'observen altres moviments a les mans que utilitzen el corró per a girar.