En 2020 el sistema polític rus va iniciar una transició amb el canvi del primer ministre i la reforma del règim. S'obre una nova etapa tancada després de la caiguda de la Unió Soviètica. No sabem molt bé com s'ha acabat la transició, però està en marxa i Vladimir Putin i Rússia Batua tenen clar que volen tenir un control absolut del disseny i el desenvolupament, no estan disposats a negociar i compartir regles i marc competitiu amb ningú.
A Rússia les eleccions tenen un caràcter plebiscitari, és a dir, els poders polítics només serveixen per a mesurar el suport a la seva activitat. Però aquesta funció està en procés de desaparició. Les enquestes i l'ambient de carrer mostraven clarament que el descontentament amb les polítiques governamentals va augmentar considerablement, entre altres coses perquè es notava un cansament pel suau però constant retrocés econòmic dels últims anys.
"Els comunistes han sortit al carrer a denunciar el presumpte frau, però a mesura que les protestes han anat creixent, la direcció del partit ha fet un pas enrere"
No obstant això, els resultats de les eleccions a la Duma de 2021 han estat el tercer més ben resultat de la història de Rússia Unida, amb un 49,8% de suport i els segons millors en escons, amb 324 dels 450 diputats. Les denúncies fraudulentes s'han multiplicat, especialment a Moscou, en benefici del partit governamental pels canvis en els resultats provocats pel caòtic ús del vot electrònic. El principal perjudicat ha estat el Partit Comunista, que ha estat el partit que més ha pujat, però que ha quedat lluny de les seves expectatives en els resultats, especialment pel que fa al nombre de seients. Els comunistes surten al carrer a denunciar el presumpte frau, però a mesura que les protestes es van ampliant, la direcció del partit fa un pas enrere per a no augmentar la tensió del conflicte amb el govern. La decisió ha partit als comunistes perquè els Moscou han decidit continuar protestant.
Putin, després del caos de la dècada de 1990, va reconstruir les estructures de l'Estat i va aportar desenvolupament econòmic als russos. Però després de 20 anys queden lluny els durs temps de l'ex president Boris Jeltsin, més encara quan molts ciutadans no els van viure. Per això, la vulneració de la legitimació del règim polític va augmentant des de dos fronts diferenciats: d'una banda, des de les classes més baixes que estan sofrint per la situació econòmica i les reformes neoliberals, i per un altre, des de les classes mitjanes liberals de les ciutats. Cadascun té agendes molt diferents, la qual cosa dificulta la resposta de Kremlina per a alleujar el disgust. I és que l'únic punt comú que tenen aquests dos sectors és el desig d'enderrocar el poder que representa Putin. Així les coses, el camí emprès per Rússia Unida és tancar el règim i aprofundir en l'autoritarisme. Això aprofundirà, inevitablement, en la incipient col·laboració entre oposicions.
Aquesta oposició no té un treball fàcil. La Cremlina reforçarà l'argument de l'amenaça estrangera per a reforçar l'autoritarisme i denunciar que l'oposició està al servei dels interessos externs. Aquest tipus d'actituds s'han convertit en habituals als països occidentals, encara que les intervencions i els atacs a l'estranger han estat molt reduïts. Si les coses són així en el nostre cas, imagina com Kremlina pot utilitzar aquest argument amb les innombrables i violentes intervencions que sofreix Rússia. La pressió de l'Oest sobre Moscou erosiona l'economia del país i la legitimació del govern, però al mateix temps es converteix en l'arma principal de la tendència reforjada a l'autoritarisme governamental. Mentrestant, Jeltsin i ara Putin tenen una única alternativa de moment: Partit Comunista, a pesar que molts mitjans de comunicació han volgut amagar-se.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Antzokiko argiak piztu dira. Diskretuki, pasabideetan nabil: emanaldi eskolarra hastear dago. Gazteak korrika doaz beraien eserlekuetara, bizi-bizi eta alai. Ateraldiak askapenaren zaporea du, baina askatasun sentsazio hori gaztelaniaz edo frantsesez mintzo da. Goiz honetan,... [+]
He buscat la paraula en Wikipedia i ho he entès així: la burocràcia és una metodologia per a racionalitzar la realitat, per a reduir-la a conceptes que facin més comprensible la realitat. El seu objectiu és, per tant, comprendre i controlar la pròpia realitat.
Una de les... [+]
Berriki zabaldu da Gazako lurralderako Egiptok egindako hirigintza-antolaketa plana. Marrazki batean jaso dira etorkizuneko kale, eraikin eta iruditeria, oraindik metraila eta lehergailuen usaina darion errealitate baten gain. Hirigintza proposamena, beste bonba jaurtiketa bat... [+]
Tant feministes com ecologistes vam veure l'oportunitat de posar la vida en el centre de la pandèmia de COVID-19. No érem uns idiotes, sabíem que els poderosos i molts ciutadans estarien encantats de tornar a la normalitat de sempre. Especialment, els que van passar un... [+]
L'últim informe de l'Institut Basc d'Estadística, Eustat, destaca que ha augmentat la sensació d'inseguretat ciutadana. En Gurea, en Trapagaran, Seguretat ja, alguns veïns han cridat a manifestar-se contra els delinqüents.
Dos han estat les raons que han portat a aquesta... [+]
Badira etxebizitzak saltzeko atarietara harpidetuta daudenak, etxe bat erosi nahiko luketelako. Tarteka etxeak ikusteko hitzorduak ere egiten dituzte, eta seguru nago saltzaileak badakiela pertsona horiek ez dutela etxea erosiko, ez bisitan etxeari aurkitzen dizkioten baina... [+]
Arthur Clark va escriure en 1953 la novel·la distòpica La fi de la infància: una descripció d'una societat que ha deixat de jugar. I no és el moment de jugar especialment la infància? El moment de jugar, de sorprendre, de veure i de fer preguntes vives. El moment de deixar... [+]
L'escriptor Juan Bautista Bilbao Batxi treballava en un vaixell i enviava les cròniques dels seus viatges al diari Euzkadi. Gràcies a això, comptem amb interessants cròniques de principis del segle XX a tot el món, en basc. Al juny de 1915 va fer una petita parada a... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Zenbait estatistikak berretsi dute begiak hondar urteotan ikusten ari zirena: gimnasioak (eta estetika-zentroak eta nolako-edo-halako-terapia eskaintzen duten negozioak) nabarmen ugaldu dira gurean. EITBk plazaratutako datu bat emateko: EAEn 2010-2019 urteen bitartean, zazpi... [+]