Molts hem tingut algun avortament, alguns intencionats, altres involuntaris. La meva va ser de les últimes, quan l'embaràs va durar tres mesos. En la consulta no es va esmentar la paraula. De seguida vaig passar a la tercera persona, un espectador comprensiu d'una representació que per a mi no era. Entenc de veritat que al principi així ho necessitava, per a molts és una notícia terrible i van actuar com si haguessin donat compte d'una mort. El to no es va atenuar encara que sortís d'allí. I jo estava molt tranquil: “No és greu, encara sort”, pensava. Dues pastilles, el dolor, però limitat i llest. Un pas més en el procés de tenir un fill. No tant els altres em van enviar missatges de condol, els del meu entorn van estar atents al fet que la meva tranquil·litat fos una fase de negació. La meva mare i la meva germana van passar la nit i el dia amb mi, i llevant el moment del dolor (i va ser curt, dí tot el que feia falta perquè així fos), el van convertir en un dels moments feliços de la meva vida, perquè el passem ben junts. És a dir, un avortament gratuït i segur pot ser molt tranquil. També quan sigui triat.
"Em sembla important que algú recordi que l'avortament en si mateix pot ser alegre, per a això cal garantir unes certes condicions (drets)"
Recentment, després de parlar del tema, un amic em va regalar el fanzine Avortaments feliços. L'autora, Elisabeth Falomir, proclama que els avortaments seleccionats poden ser encoratjadors, sense sentiments de culpa, fins i tot celebrables. I el text em va alegrar el cos. És veritat que hi ha moltes raons per les quals l'avortament no és una diversió, que converteix a l'avortament en una dramàtica successió d'obstacles. La il·legalitat en molts llocs mata o deixa milers de dones amb conseqüències irreversibles. L'últim que ens han comptat els seus titulars sobre l'avortament ha estat que a Madrid, on l'avortament és legal, una dona no ha pogut avortar en un hospital públic. Ho van derivar a una clínica que ho practiquen. I hem conegut el relat perquè la dona no ha cedit fins que algú li ha escoltat. I a més, perquè aquest avortament era terapèutic. Estava en joc la vida de la mare. “Sent la meva professió, alguns companys van tirar d'ells i em van operar aquesta mateixa tarda. Però dones que no treballen en salut? Perquè vas a casa i t'esperaràs dos o tres dies, dessagnis i cames estretes, sense saber si el fetus encara està viu o mort”, explica la protagonista. Com sol ocórrer en els que un obté el titular, el relat d'un s'ha revelat com el d'unes altres milers de dones. L'onzè que no ha obtingut el titular. No sembla que els que inicien l'avortament per la via pública hagin d'arribar a un lloc en el qual el facin des del pròleg d'una festa; si tens sort, t'insultaran davant la clínica, o més horroritzaran, et resaran, et resaran oracions.
I enmig d'això, em sembla important que algú recordi que l'avortament pot ser, per si mateix, alegre: per a això cal garantir unes certes condicions (drets). Cada testimoniatge ens ensenya, a més, a afinar les conductes davant l'avortament. No podia treure la portada de 2014 amb ganes llegint això de Falomir: “Jo també he avortat”. Maite Asensio Lozano va publicar en el periòdic deu dones (María Jesús Berrotaran, Idoia Eizmendi, Mari Luz Esteban, Gema Lasarte, Monika Sojo Plazaola, Sorkun Rubio, Ana Etxarte, Alaitz Tresserras, Hegoa Ugalde i Ekiñe Zurutuza) el seu relat. No té per què ser encoratjador, alegre... però que sigui en funció de les peculiaritats de cada dona, de les dificultats que ha hagut de caminar per a poder avortar, de les seves conseqüències i dels discursos que, encara que parteixin, sempre arriben a la culpa. Que, almenys, sigui nostra.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.
Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]
Duela gutxi think tank izateko jaioa omen den Zedarriak bere 6. txostena aurkeztu zuen. Beren web orrialdean azaltzen dutenaren arabera, zedarriak ebidentea ez den bidea topatzeko erreferentziak dira. Hots, hiru probintzietako jendarteari bidea markatzeko ekimena. Agerraldi... [+]
Ha arribat el moment de matricular-se en els centres educatius per al curs 2025-26 en la CAB, i en moltes llars el més petit farà un nou pas al setembre, és a dir, escolaritzar. Des d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostem fermament per l'escola pública i volem... [+]
Des de l'aprovació de la nova Llei d'Educació per a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, estem escoltant i llegint una vegada i una altra que l'educació serà gratuïta. Hem escoltat els diferents agents, també al Departament d'Educació, i en les entrevistes que oferim als mitjans de... [+]
A principis de mes, EH Bildu va dur a terme el seu III. Congrés a Pamplona. Es tracta, segons ha dit, d'un "congrés ordinari" que serveix per a treure "conclusions extraordinàries" o almenys així ho han recollit en la ponència Zutun, aprovada per unanimitat per la militància... [+]
Boterea eskuratzeko modu asko dago; denak ez dira politak. Bada boterea eta horrek berarekin dakarren erantzukizuna banatu nahi duenik, agintea bilatzen duenik. Beste batzuek errespetu lar diote eta pauso bakoitza hainbeste neurtuta ez dira gai erabakirik hartzeko. Boterea zer... [+]
S'acaba de celebrar a Madrid un congrés per a arquitectes que debatrà sobre la crisi de la professió d'arquitecte. Han diferenciat la forma tradicional de ser arquitectes de l'actual. En què es troba el tradicional? El de l'arquitecte èpic que apareix en la pel·lícula The... [+]
El 3 de febrer ha començat el període de prematrícula dels nostres nens i joves a les escoles, i com tots els anys volem recordar-vos per què no ens sembla bona idea matricular en religió. L'any passat acabàvem l'article dient que “a molts aquest escrit us resultarà... [+]
Des de l'Associació de Pares i Mares de l'Institut Arratia Tranbia Txiki volem impulsar una reflexió en la comunitat educativa sobre l'ús de les pantalles.
Últimament existeix una gran preocupació per la influència de les pantalles en nens i adolescents. Aquesta... [+]
Sí, sí, així. No m'atreveixo a anar més enllà. Que és un pleonasme? Potser una tautologia? És possible, però en aquesta època que anomenen postveritat, els fets bàsics són necessaris. Mireu, si no, al poderós lema “Ez dona ez!”. Ja sabíem abans que això era... [+]
Baneukan lagun bat Porcelana Irabian lan egin zuena itxi zuten arte, eta jatetxe edo taberna batera joaten ginen aldiro kikara eta plateraren ipurdia begiratzen zituena pieza non egina zegoen jakiteko. Gauza bera egiten dut nik gauza zaharren azoketara joaten naizenetan:... [+]
Últimament cada vegada escoltem més que molts joves no tenim poder per a comprar un habitatge. A vegades sembla que no hi ha més temes, és cert que és un tema seriós. A mi, malgrat estar prop del 31, encara em falta una mica per a aconseguir l'habitatge que serà meva... [+]
Fa temps que un anunci em salta en el mòbil. Em promet que acolorirà el meu món. Amb aquesta aplicació podré comprar-la com un milionari. Productes barats, molt barats, fins i tot gratuïts. Han tocat en la diana del màrqueting que exigeix el moment històric sociològic... [+]
Badira kontzeptuak bolada batzuetan edonon agertzen direnak, mantra ere bilakatzen direnak. Berez positibo eta beharrezko moduan agertzen zaizkigu, eztabaida gehiegirik gabe eta haiei buruz ia pentsatu gabe. Iruditzen zait mantra horietako bat nazioartekotzea dela, jatorria... [+]