La talidomida va ser comercialitzada en 1957, un fàrmac creat per la farmacèutica alemanya Grünenthal GmbH. A pesar que els seus creadors ho presentaven com a segur, va generar desconfiances des del principi, i per això no va arribar a saltar al mercat als EUA, per exemple; el Dr. Frances Oldham Kelsey es va negar a comercialitzar talidomida i va demanar més estudis sobre ell. Altres països, com França, seguirien el mateix camí. No obstant això, en uns 50 països va ser receptat com a sedant o com a remei contra les nàusees de l'embaràs fins a la seva jubilació. A l'hora de 1959, diversos experts, com el pediatre Widukind Lenz i el radiòleg infantil Klaus Knapp, van començar a parar esment als danys secundaris d'aquest. Lenz i Knapp comencen a investigar els casos de nens que naixien amb malformacions i van demostrar que darrere d'elles hi havia talidomida. Les conclusions van ser publicades en l'estudi Thalidomide embryopathy (Embriopatía per talidomida), en 1962. Aquest mateix any es va retirar del mercat de talidomida a Alemanya i els altres països li seguirien per darrere, encara que el fàrmac passaria temps fins que desaparegués de la circulació. El fàrmac es va retirar més tard en l'Estat espanyol en 1985.
El mal causat pel fàrmac en l'interval disponible no és de qualsevol tipus: Tal com se subratlla en l'article de recerca Thalidomide, historical and ethical contexts (Talidomida, context històric i ètic), “les conseqüències de la talidomida van arribar a ser una dimensió pandèmica”. Segons dades proporcionades pel membre de l'AVITE, Rafael Basterrechea, en diverses entrevistes, s'estima que la talidomida ha danyat a 50.000 persones, causant la mort de la majoria. Hi ha casos pròxims que no han estat reconeguts ni indemnitzats pel mal causat ara com ara. A diferència d'altres països, en l'Estat espanyol ni la companyia farmacèutica ni el govern s'han encarregat del succeït. El grup Azken Hatsa i l'associació AVITE han volgut posar de manifest la crua i injustícia de la realitat.
El grup punk&roll alabès Azken Hatsa ha estat el primer a interessar-se per la iniciativa i voler saber més. Mentre Iosu i Julen explicaven als seus companys d'equip, se'ls nota la motivació que els produeix el que manegen, i de la mà d'ells hem conegut tots els detalls del projecte. Segons l'exposat, la sensibilització sobre la realitat dels afectats pel talidomida es deu a Iosur, que té una idea de la col·laboració posada en marxa juntament amb l'AVITE. Ell pretenia visualitzar la realitat del seu oncle i d'altres tantes persones afectades pel fàrmac i, sent el seu instrument la música, va comunicar als membres del grup la seva intenció de fer una cançó sobre el tema. Ho van dir i ho van fer, van començar a compondre la cançó, i una vegada acabada, van veure clar que no era una cançó qualsevol. Creient que passaria desapercebut en un disc i entre altres cançons, els va semblar que havien de fer una cosa més “seriosa” amb Llàgrimes de Sorra. “Llavors contactem amb Mariano [Garmendia], l'oncle de Iosu, és membre d'AVITE i li preguntem si l'associació vol fer alguna cosa amb la cançó”.
Els membres de l'AVITE van acceptar amb entusiasme la proposta de l'últim Alè. Garmendia afirma que els va brindar una oportunitat única per a donar a conèixer la realitat dels afectats per Talidomida. Sap millor que ningú la importància de donar visibilitat al tema, tant per a exigir indemnitzacions i objeccions com perquè el perjudicat prengui consciència del que li han fet. De fet, un d'aquests petits embolics que va aconseguir que el tema ocupés la plaça pública li va facilitar que es vinculés a ella entre les seves malformacions congènites i la influència de la talidomida. Així diu: “Va haver-hi un judici a la volta de 2012-2013, el tema va aparèixer en la premsa i vaig començar a escoltar sobre aquest tema, i em vaig adonar que la gent que era allí era molt similar a mi. Llavors em vaig posar en contacte amb l'associació AVITE i sense saber si era perjudicat o no, em vaig anar soci”.
El Comitè Científic Mèdic ha reconegut un percentatge reduït de les 584 persones que han realitzat proves mèdiques en relació amb el talidomida
A partir de la seva integració en l'AVITE comença a recollir petjades. Va passar diverses proves i els perits li van dir que ell també podia ser perjudicat per la talidomida. Un altre pas significatiu va ser acudir a la seva mare. Quan es va preguntar si havia pres algun medicament mentre estava embarassada de Bera, l'interval de dubte es va reduir considerablement. “Em va contestar que sí, que va tenir un començament d'embaràs bastant dur i que li havien receptat unes pastilles”. Les proves realitzades en 2018 li dissipessin definitivament el dubte: “Al març de 2020 em van donar el resultat i em van dir que sí, que les meves malformacions eren conseqüència de la talidomida”.
Les proves que han passat Garmendia perquè oficialment siguin perjudicades les talidomides haurien d'indemnitzar a les que en principi han obtingut un resultat positiu, ja que per a això el Govern d'Espanya va aprovar una partida pressupostària en els pressupostos de 2018, amb el vot en contra del PSOE i l'abstenció del PNB. No obstant això, els damnificats encara no han vist res –“estem a l'espera que el Govern elabori un Reial decret llei per a començar a rebre una indemnització”, ha explicat Garmendia– i són menys del que s'esperava. De fet, per a la indignació dels membres de l'AVITE, les conclusions del Comitè Científic-Mèdic del Ministeri de Sanitat han reconegut un percentatge reduït de les 584 persones que han realitzat proves mèdiques en relació amb la talidomida; els resultats de la 511 van concloure que el 80% no era afectat per la talidomida. Abans de conèixer els resultats, i davant l'opinió irregular del procediment de proves, l'advocat d'AVITE, Ignacio Martínez García, va indicar al Salt en el reportatge Les víctimes de la talidomida a Espanya se senten estafades per l'Estat (les víctimes de Talidomida senten estafades per l'Estat): “Sospitem que volen actuar com en 2010 i reconèixer el mal a la gent en funció de la quantitat de diners que hi ha, en lloc de fer-ho al revés”.
Martínez fa referència al Reial decret 1006/2010, pel qual només es van indemnitzar 24 persones que complien els requisits establerts en aquest. Buscant la reparació i la indemnització de la integritat dels damnificats, AVITE va iniciar en dos anys una via jurídica mitjançant demanda contra Grünenthal. La qüestió de la talidomida li anava a donar a conèixer a Garmendia la repercussió mediàtica que va tenir el judici que es va iniciar després de la demanda presentada. En 2013, la primera instància va declarar culpable a la farmacèutica i la va obligar a indemnitzar. No obstant això, després del recurs interposat per l'acusat davant l'Audiència Provincial de Madrid, aquest li va donar la raó al·legant que el cas estava prescrit, i així ho va confirmar el Tribunal Suprem. El Tribunal Constitucional espanyol i el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg van desestimar els recursos d'empara interposats pels afectats en aquesta situació. Ni Grünenthal ni cap tribunal nega el mal causat, però amb l'argument del prescrit han alliberat de responsabilitat als responsables.
La via política es va iniciar esgotada per la via judicial, i l'Estat també es va considerar responsable. Garmendia explica en què consisteix la situació en aquests moments: “L'AVITE recorre al govern per l'abandó de funcions perquè no ha tret el reial decret en tres anys. Per tant, en aquests moments hi ha dues possibles vies: o el govern treu el Reial decret llei, o els jutges hauran de dir alguna cosa”.
"Estem a l'espera que el Govern elabori un Reial decret llei per a començar a rebre una indemnització"
Francisco Javier García Mora, metge que es va negar a formar part del Comitè Científic-Mèdic El Salton, que parlava amb cruesa de la postura del Govern: “No hi ha voluntat de resoldre aquesta qüestió i mai ha existit, perquè exigeix obrir la porta a un capítol d'indemnitzacions significatiu. A Espanya el diagnòstic ha estat i continua sent el tabac en 60 anys. L'interès per identificar a les persones a diagnosticar i indemnitzar casos no existeix per part del govern. És millor esperar i deixar que morin”.
A l'espera que el Govern o els jutges els diguessin, els membres de l'AVITE es van posar a la feina embullats en aquesta situació d'imminent recessió. Sabent que el videoclip que tenien era un altaveu per a estendre la realitat dels afectats pel talidomida als quatre vents, han volgut garantir que es prosperés l'oportunitat i es difongués el missatge el més alt possible, amb aquest objectiu es va emprendre la cerca de col·laboracions de noms significatius en l'àmbit de la música. La invitació va ser acceptada per Aiora Renteria (Zea Mays), Koldo Soret (Nena Coyote i Chico Tornado), Fernando Madina (Reincidents) i Enrique Vila-real El Biològic, i al costat dels amics d'AVITE i Azken Hatsa, han actuat en la cançó dels llargs anys de silenci.
El resultat d'un any de treball va ser presentat públicament el 10 de setembre en l'Herri Antzokia de Legorreta i l'endemà va ser exposat en la xarxa. Els autors volen que el videoclip sigui un reforç cap a la socialització del tema. “Crida l'atenció i Eh! Som aquí encara i aquest assumpte està a punt de resoldre's’, diu Garmendia. Els últims Hatsakos, per part seva, han posat de manifest la curiositat i el reconeixement a la qüestió i a la lluita de l'AVITE, afegint a la llista de declarants el dolor de les mares que es creixien de nens afectats per talidomides: “Moltes persones han mort sense reconèixer el mal que els ha causat la talidomida, a causa de moltes mares, i en el cas de les mares, s'han anat damunt de la culpa. El naixement del seu fill o filla a conseqüència de la seva culpa. I les seves càrregues emocionals, psicològiques, físiques... han estat enormes”.