La salut mental està prenent cabuda en les xarxes socials, en les converses col·loquials i fins i tot en els mitjans de comunicació. Estan les coses canviant?
Sembla que l'interès per la salut mental va augmentant gradualment. La pandèmia ha posat en perill els nostres recursos per a fer front als sinistres, ha estat un repte. Últimament han estat diverses les persones famoses les que han donat a conèixer les seves experiències i això també ajuda a començar a parlar del tema.

Tota la societat ha viscut un moment “traumàtic”, l'epidèmia, el tancament i totes les conseqüències que ha tingut. Es posa de manifest la necessitat de cuidar la salut mental... La
pandèmia ha tingut un gran impacte emocional, però és una reacció normal davant una situació anòmala que vivim. El repte és trobar un equilibri a curt termini, assumint que és normal tenir emocions desagradables. La majoria de les persones seran capaces d'avançar, però alguns grups tenen més risc i necessiten més ajuda.

Per exemple?
El cas dels adolescents és preocupant. En Pandèmia s'han incrementat els problemes de salut mental entre ells, així com els ingressos associats. Sobretot anorèxia, tendències suïcides i ansietat. L'aïllament ha tingut una especial incidència, ja que les relacions presencials són la base fonamental del benestar i desenvolupament dels adolescents.

Hi ha diferències entre dones i homes en el diagnòstic de malalties mentals?D'una banda, la manera d'afrontar
les dificultats és culturalment diferent entre els gèneres, i com les dones necessiten més ajuda que els homes, reben més diagnòstics, com la depressió i l'ansietat. A més, la condició de dona està directament relacionada amb altres factors de risc: pobresa, precarietat, major càrrega de cuidats…

Parla de la relació que pot tenir la salut mental amb la situació econòmica.És clar
que la pobresa, la precarietat i la inseguretat derivada de la insatisfacció de les necessitats més bàsiques augmenten les possibilitats de desenvolupar problemes mentals. Cal garantir unes condicions de vida dignes per a cuidar la salut mental, amb mesures de protecció social.

Encara que el problema arrel pot ser col·lectiu, moltes vegades viu en silenci, en secret i en solitari.
Hi ha els qui senten que no pot compartir els seus problemes amb els altres perquè tem el rebuig o perquè tem no ser comprès. Però la protecció social i les xarxes de suport són fonamentals per al nostre benestar. Hem de començar a trencar els tabús.

Si no som capaços de compartir el que ens ocorre amb persones de confiança, com demanarem ajuda professional?
Encara ens resulta difícil demanar ajuda, hi ha un gran estigma associat a la salut mental. L'assistència al psicòleg no està tan acceptada com acudir al metge, i moltes vegades es retarda la petició d'ajuda fins que el problema es fa més complex. No obstant això, cal dir que la situació està canviant a poc a poc. Als joves els costa menys anar al psicòleg, parlen d'això amb més normalitat i es donen suport mútuament.

La sanitat pública està preparada per a prestar el suport necessari?
El nombre de psicòlegs i psiquiatres és inferior a la mitjana europea. Els professionals estan saturats, les llistes d'espera són llargues i la freqüència entre les sessions tampoc és la més adequada. La conseqüència és que es medicalitza massa per a alleujar el malestar, i moltes vegades així no se soluciona el problema. En la sanitat pública es necessiten més psicòlegs.

Alguns missatges concrets es repeteixen una vegada i una altra: per exemple, si pensem de manera positiva, serem capaces d'aconseguir tot el que vulguem.És
cert que l'observació dels aspectes positius de les diferents situacions pot ser constructiva a l'hora d'enfrontar-se a moments difícils. Però aquest missatge s'ha exagerat i s'ha tergiversat. No podem aconseguir tot el que volem amb una actitud només positiva, perquè no tot és a les nostres mans. Aquest missatge individualitza el problema. No sols això, ens fa responsables del que ens passa, ens fa sentir-nos culpables.

Aquesta positivitat extrema pot ser una disfressa per a ocultar emocions?
En aquest sentit ens falta educació. Totes les emocions són normals i adaptatives, ens informen i ens ajuden a prendre decisions. Hem d'identificar, reconèixer i acceptar cadascun d'ells perquè compleixin la seva funció.Està bé que estiguem mal quan ens succeeixen coses desagradables, fa falta temps per a recuperar l'equilibri. No sempre podem estar bé.

Quines actituds i enfocaments socialment arrelats consideres necessari canviar?A vegades
parlem de depressió, ansietat o TOC (trastorn obsessivocompulsiu) per a explicar que estem tristos o nerviosos o que tenim manies. Aquestes expressions serveixen per a alimentar estigmes i prejudicis relacionats amb els trastorns mentals i ens allunyen de l'empatia. Una altra cosa és la romàntica o idealització que es transmet en sèries, pel·lícules i internet respecte als trastorns mentals. D'això no som tan conscients.