Bitcoina es va convertir el 7 de setembre en la moneda oficial d'El Salvador. És la primera vegada que un Estat oficialitza com la seva moneda la moneda virtual creada l'endemà de la crisi financera de 2008. Això no ho volien els ciutadans –el 70%, segons els sondejos–, hi havia molts economistes que també tenien l'alarma vermella, i les poderoses institucions financeres internacionals no veien bé la decisió –el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial van lamentar públicament l'objectiu del Govern d'El Salvador–. No obstant això, el president Nayib Bukele va votar la Llei Bitcoin el 9 de juny i el 7 de setembre la va convertir en legal. A tot aquell que creava i carregava l'aplicació "Chivo" per a poder pagar-la amb Bitcoin, li va regalar el rang de 30 dòlars en criptodinero, i s'han instal·lat unes 200 taquilles Punt Chivo, algunes de les quals no han durat molt perquè han cremat més d'una protesta en contra.
Podria pensar-se que la moneda prendria valor aquest dia presentat com a "històric", però no: de 52.000 dòlars a l'inici del dia a 46.000 dòlars al final del dia. Així, El Salvador va perdre 2,7 milions de dòlars en 24 hores per comprar 550 bitcoin a 28,4 milions de dòlars. La ciutadania també va sentir fluctuació del mercat: "Com començo el dia amb 30 dòlars i acabo amb 28 dòlars, sabent que no he gastat els diners en res?" estaven preguntant en les xarxes socials. En algun lloc aquesta fluctuació és el mal lateral del fons dels criptomonedes, i no es pot evitar.
Però, què és la vitcoina i què són els 6.700 criptofondos obtinguts internacionalment? Es pot explicar aquest nou pas en l'àmbit financer de manera senzilla? A diferència de les monedes nacionals, els criptomonedes no s'imprimeixen ni existeixen estats, és a dir, bancs centrals per a controlar i regular els intercanvis. L'absència de frau s'assegura mitjançant algorismes: en la compra d'un bitcoin, els membres de la xarxa del criptodinero, anomenats miners, reben la informació amb un càlcul matemàtic que cal encertar al més aviat possible, en aquesta fase denominada Proff of work o "Prova del treball". La invenció del càlcul implica la creació de la vitcoina, premiant als que han aclarit el càlcul a més d'amb bitcoin, i assegurant que la transacció és real i sincera. Al final , els Proff of works compleixen la funció de banc central –les activitats dels ordinadors suposen un enorme cost ecològic (aquesta vora el tractarem en el pròxim Net Pròxim)–. No obstant això, la quantitat de bitcoin és limitada a 21 milions, programada així pel creador anònim, darrere del sobrenom Satoshi Nakatomo. Avui dia s'ha produït el 80% de les vitcoinas i, seguint els algorismes, es generarà l'últim en 2140, buidant la producció fins llavors. El valor del criptodinero es va modificant en tot moment en funció de la demanda i l'oferta: si més no compradors té menys valor i viceversa, quan més compradors té més valor. Igual que en el mercat financer, la por, el rumor i la imitació tenen un gran pes en l'esfera dels criptomonedes, i com no hi ha mecanismes de regulació, el valor va d'un costat a un altre, fent real el risc d'una cra. El 7 de setembre, encara que Buel creia que el valor anava a augmentar, va disminuir, robant als salvadorencs el rang de 2,7 milions de dòlars. Benvingut a l'ultraliberalisme, una realitat virtual real somiada pels capitalistes especuladors.
Bueno, Buel va continuar lloant el seu: "Com totes les innovacions, el procés de les bitcoinas també requereix una fase d'aprenentatge. Tots els camins per al futur són així, i no s'aconseguirà tot en un dia, ni en un mes. Hem de trencar els paradigmes del passat, El Salvador té dret a anar cap al primer món". Per tant, veu la vitcoina com una via d'accés al conjunt dels països rics del Nord.
Aquesta decisió suposaria un estalvi de 400 milions de dòlars per als salvadors, ja que en cas de triar bitcoina, les despeses bancàries sobre les fades que s'envien des de la diàspora seran molt inferiors. La Diàspora té un gran pes en aquest petit poble de 6,5 milions d'habitants: La seva aportació representa el 22% del PIB. D'altra banda, el president insisteix que els que no tenen servei bancari podrien utilitzar la vitcoina (el 70% no té compte bancari a El Salvador).
Cryptocurrencies: developing countries provide fertile ground ("Criptodinero: terra fèrtil dels països en desenvolupament"), publicat per Financial Times , revela que els criptomonos tenen bona fama en un munt de pobles del Sud. Seguint la classificació de Chainalysis, que estudia el sector, gairebé tots són els països en desenvolupament, excepte els EUA, entre els vint principals usuaris d'aquestes monedes. A Àfrica subsahariana és on es produeix el major intercanvi de bitcoin. És a dir, en aquells països que tenen un sistema financer i bancari deficient, perquè l'única cosa que necessiten és Nigèria, que sofreix la inflació, El Salvador, que depèn de la moneda local i del dòlar, i Líban, que sofreix una forta crisi financera.
La decisió del Govern d'El Salvador no generalitzarà l'ús de la vitcoina, segons l'economista Cessar Villalona: "La vitcoina al carrer no és usada ni usada. Per fi estan per a complir els seus objectius: Per al negoci dels caixers de "Chivo", especulació d'uns pocs rics i blanqueig de diners bruts. En general, en les transaccions diàries no és freqüent el seu ús i no compleix íntegrament les tres funcions associades a la moneda (mitjà de canvi, mitjà de manteniment del valor en reserva i unitat de còmput del valor), pel fet que és justament massa variable. No obstant això, la falta de control i l'anonimat permeten els objectius enumerats per Villalona.
La majoria dels enquestats diu que es produirà una craca primerenca o tardana violenta. Entre ells es troba l'investigador i informàtic David Golumbia: "És una bombolla especulativa. Fa poc, un bitcoin valia 20.000 dòlars, ara com ara 4.000 dòlars. La bombolla esclatarà, i crec que és una bona notícia, perquè impedirà que molta gent perdi diners invertint en vitcoina". Els pobles del Sud haurien de seguir la postura dels pobles del Nord i actuar amb atenció, ja que el cop serà brutal quan el sistema es creixi.
Gran part de l'actual moviment d'esquerra, encara que sigui intuïtivament, reivindica l'agricultura a petita escala, sense molts dubtes. No obstant això, aquesta reivindicació de la petitesa té les seves contradiccions: una explotació de petita grandària, per definició, no... [+]
Tancar l'ordinador, posar-se chancletas, acariciar amb la crema solar. On vas de vacances? Hem normalitzat que fer vacances és anar a algun lloc, perquè el descans necessita distància, diem. I en fer el viatge, ens convertirem en turistes, encara que el canvi de denominació... [+]
L'economia mundial va sofrir un important repunt després del COVID-19. Ara bé, els indicis que aquest augment ha arribat a una fase d'esgotament estan clarament condicionats per la crisi climàtica: la taxa de creixement de l'economia de les principals potències mundials, la... [+]
Quan vaig publicar el meu primer llibre de poemes em van oferir un recital en una universitat. El músic va cobrar en diners i a mi em van donar un llibre sobre Jorge Oteiza, que no vaig agafar perquè era a la meva casa. Aquesta va ser la primera de les sol·licituds... [+]
L'Ajuntament de Bilbao ha posat en marxa la Zona de Baixes Emissions al juny, encara que no es preveu que les multes comencin a imposar-se fins a setembre. Aquesta mesura limitarà l'entrada de vehicles vells a l'esplanada burgesa de Bilbao de dilluns a divendres, segons EiTB. Els... [+]
Parece que el fill de setze anys ens està fent reflexions sobre el camí que seguirà després del batxillerat. En una, ens parla de l'elecció dels temes específics del batxillerat, en l'altra, dels passos administratius que haurà de realitzar, sense preguntes, per mitjà de... [+]
En el capitalisme el treball és una mercaderia, per la qual cosa seguint la mentalitat dels economistes tradicionals, l'equilibri entre l'oferta i la demanda hauria de regular tant el preu com la quantitat. Evidentment, això no es compleix en la realitat. Si es donés, faria... [+]