Bitcoina es va convertir el 7 de setembre en la moneda oficial d'El Salvador. És la primera vegada que un Estat oficialitza com la seva moneda la moneda virtual creada l'endemà de la crisi financera de 2008. Això no ho volien els ciutadans –el 70%, segons els sondejos–, hi havia molts economistes que també tenien l'alarma vermella, i les poderoses institucions financeres internacionals no veien bé la decisió –el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial van lamentar públicament l'objectiu del Govern d'El Salvador–. No obstant això, el president Nayib Bukele va votar la Llei Bitcoin el 9 de juny i el 7 de setembre la va convertir en legal. A tot aquell que creava i carregava l'aplicació "Chivo" per a poder pagar-la amb Bitcoin, li va regalar el rang de 30 dòlars en criptodinero, i s'han instal·lat unes 200 taquilles Punt Chivo, algunes de les quals no han durat molt perquè han cremat més d'una protesta en contra.
Podria pensar-se que la moneda prendria valor aquest dia presentat com a "històric", però no: de 52.000 dòlars a l'inici del dia a 46.000 dòlars al final del dia. Així, El Salvador va perdre 2,7 milions de dòlars en 24 hores per comprar 550 bitcoin a 28,4 milions de dòlars. La ciutadania també va sentir fluctuació del mercat: "Com començo el dia amb 30 dòlars i acabo amb 28 dòlars, sabent que no he gastat els diners en res?" estaven preguntant en les xarxes socials. En algun lloc aquesta fluctuació és el mal lateral del fons dels criptomonedes, i no es pot evitar.
Però, què és la vitcoina i què són els 6.700 criptofondos obtinguts internacionalment? Es pot explicar aquest nou pas en l'àmbit financer de manera senzilla? A diferència de les monedes nacionals, els criptomonedes no s'imprimeixen ni existeixen estats, és a dir, bancs centrals per a controlar i regular els intercanvis. L'absència de frau s'assegura mitjançant algorismes: en la compra d'un bitcoin, els membres de la xarxa del criptodinero, anomenats miners, reben la informació amb un càlcul matemàtic que cal encertar al més aviat possible, en aquesta fase denominada Proff of work o "Prova del treball". La invenció del càlcul implica la creació de la vitcoina, premiant als que han aclarit el càlcul a més d'amb bitcoin, i assegurant que la transacció és real i sincera. Al final , els Proff of works compleixen la funció de banc central –les activitats dels ordinadors suposen un enorme cost ecològic (aquesta vora el tractarem en el pròxim Net Pròxim)–. No obstant això, la quantitat de bitcoin és limitada a 21 milions, programada així pel creador anònim, darrere del sobrenom Satoshi Nakatomo. Avui dia s'ha produït el 80% de les vitcoinas i, seguint els algorismes, es generarà l'últim en 2140, buidant la producció fins llavors. El valor del criptodinero es va modificant en tot moment en funció de la demanda i l'oferta: si més no compradors té menys valor i viceversa, quan més compradors té més valor. Igual que en el mercat financer, la por, el rumor i la imitació tenen un gran pes en l'esfera dels criptomonedes, i com no hi ha mecanismes de regulació, el valor va d'un costat a un altre, fent real el risc d'una cra. El 7 de setembre, encara que Buel creia que el valor anava a augmentar, va disminuir, robant als salvadorencs el rang de 2,7 milions de dòlars. Benvingut a l'ultraliberalisme, una realitat virtual real somiada pels capitalistes especuladors.
Bueno, Buel va continuar lloant el seu: "Com totes les innovacions, el procés de les bitcoinas també requereix una fase d'aprenentatge. Tots els camins per al futur són així, i no s'aconseguirà tot en un dia, ni en un mes. Hem de trencar els paradigmes del passat, El Salvador té dret a anar cap al primer món". Per tant, veu la vitcoina com una via d'accés al conjunt dels països rics del Nord.
Aquesta decisió suposaria un estalvi de 400 milions de dòlars per als salvadors, ja que en cas de triar bitcoina, les despeses bancàries sobre les fades que s'envien des de la diàspora seran molt inferiors. La Diàspora té un gran pes en aquest petit poble de 6,5 milions d'habitants: La seva aportació representa el 22% del PIB. D'altra banda, el president insisteix que els que no tenen servei bancari podrien utilitzar la vitcoina (el 70% no té compte bancari a El Salvador).
Cryptocurrencies: developing countries provide fertile ground ("Criptodinero: terra fèrtil dels països en desenvolupament"), publicat per Financial Times , revela que els criptomonos tenen bona fama en un munt de pobles del Sud. Seguint la classificació de Chainalysis, que estudia el sector, gairebé tots són els països en desenvolupament, excepte els EUA, entre els vint principals usuaris d'aquestes monedes. A Àfrica subsahariana és on es produeix el major intercanvi de bitcoin. És a dir, en aquells països que tenen un sistema financer i bancari deficient, perquè l'única cosa que necessiten és Nigèria, que sofreix la inflació, El Salvador, que depèn de la moneda local i del dòlar, i Líban, que sofreix una forta crisi financera.
La decisió del Govern d'El Salvador no generalitzarà l'ús de la vitcoina, segons l'economista Cessar Villalona: "La vitcoina al carrer no és usada ni usada. Per fi estan per a complir els seus objectius: Per al negoci dels caixers de "Chivo", especulació d'uns pocs rics i blanqueig de diners bruts. En general, en les transaccions diàries no és freqüent el seu ús i no compleix íntegrament les tres funcions associades a la moneda (mitjà de canvi, mitjà de manteniment del valor en reserva i unitat de còmput del valor), pel fet que és justament massa variable. No obstant això, la falta de control i l'anonimat permeten els objectius enumerats per Villalona.
La majoria dels enquestats diu que es produirà una craca primerenca o tardana violenta. Entre ells es troba l'investigador i informàtic David Golumbia: "És una bombolla especulativa. Fa poc, un bitcoin valia 20.000 dòlars, ara com ara 4.000 dòlars. La bombolla esclatarà, i crec que és una bona notícia, perquè impedirà que molta gent perdi diners invertint en vitcoina". Els pobles del Sud haurien de seguir la postura dels pobles del Nord i actuar amb atenció, ja que el cop serà brutal quan el sistema es creixi.
Copenhaguen, 18 de desembre de 1974 A les dotze del migdia va arribar un ferri al port, des d'on va desembarcar un grup d'uns 100 Santa Claus. Portaven amb si una oca gegantesca. La idea era fer una espècie de “Oca de Troia” i, en arribar a la ciutat, treure per dins els... [+]
Els pressupostos i el tancament dels comptes anuals no són res més en aquests temps, des de l'economia domèstica fins a la majoria dels espais socioeconòmics que compartim. Les grans empreses han començat a extreure calculadores i a posar en marxa grans plans de cara a 2025... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
L'organització Centri Tricontinental ha descrit la resistència històrica dels congolesos en el dossier The Congolese Fight for Their Own Wealth (el poble congolès lluita per la seva riquesa) (juliol de 2024, núm. 77). Durant el colonialisme, el pànic entre els pagesos per... [+]
El passat 5 de desembre, el pp va presentar en el Parlament de Navarra una proposició de llei per a desvincular els processos de funcionarització dels llocs de Secretaria i Intervenció de les entitats locals de Navarra. Si això succeís, al voltant de 30 persones... [+]
L'emprenedoria està de moda. El concepte ha cobrat força i s'ha estès molt més allà del vocabulari econòmic. Just do it: fes-ho sense més. Però no ho oblidem: el lema ve del món de la propaganda. És la disfressa de la paraula ser compradors actius? Els empresaris actuals... [+]