Alguns diuen que se li va col·locar per les palmeres canàries de l'illa. Però aquesta espècie vegetal no era especialment abundant a l'illa. Per això, uns altres creuen que els navegants mallorquinos li van posar el nom en honor a la ciutat de Palma, i que li van afegir l'article “La” per a evitar confusions –i sembla que no va ser suficient, perquè en els últims dies s'ha posat de manifest que molts continuen tenint problemes per a distingir entre l'illa de La Palma, la província de Las Palmas i la de Palma i la de Gran Canària.

Però l'illa occidental de l'arxipèlag tenia abans un altre nom, el de guanchera, utilitzat pels awara aborígens: Benahoare, que ha tornat com “la meva terra” o “el lloc dels meus avantpassats”. I en altres dècades continuarien utilitzant aquest nom, perquè l'intent de Peraza va fracassar. L'illa vivia entorn dels 4.000 awara, i encara que només disposaven d'armes elementals –landas de fusta i pedres–, van aconseguir expulsar als castellans. La mateixa peraza va morir amb una d'aquestes pedres al cap.

Al setembre de 1492, l'esforç de l'expedició liderada per Alonso Fernández de Lugo va aconseguir l'objectiu. Es van apoderar de Benahoare, amb els convenis –9 dels 12 cantons així ho va adquirir–, amb les armes –en la batalla de Timibucar es van rendir altres dos cantons– i amb els trucs. Aceró era l'últim cantó que va sostenir i Fernández de Lugo va oferir al cap Tanausú negociar la pau, argumentant que així evitaria el sofriment del seu poble. Tanausú estava disposat a signar l'acord i va caure en parany. Van ser detinguts pels castellans i introduïts en un vaixell en el seu camí a la península Ibèrica. Va morir en el vaixell, després de renunciar a menjar i beure i repetir contínuament la paraula “vacaguaré” (vull morir).

Els awars o guanches, que es diuen així a tots els primers habitants de Canàries, a pesar que els guanches són en realitat aborígens de Tenerife, no van desaparèixer. Van anar confonent-se amb els colons que van arribar principalment de Castella i Portugal. Fa uns anys un estudi de la Universitat de La Llacuna de Tenerife va concloure que més de la meitat de la població canària actual té gens guanches. Per al paleontòleg Francisco García-Talavera “això és important perquè els guanches no van desaparèixer. Al contrari, van continuar sent majoria després de la conquesta”.

Però malgrat el seu predomini genètic, els aborígens de La Palma van perdre tota la resta: institucions, creences, costums... i llibertat. Les noves activitats dels colons necessitaven mà d'obra i, segons García-Talavera, “els guanches van ser considerats esclaus i després van ser substituïts per esclaus africans”. També van perdre l'idioma. En el segle XVIII van desaparèixer els dialectes del guanchera, encara que en el segle XIX es van mantenir comunitats tancades. En l'actualitat, la guantxa s'ha quedat únicament en alguns préstecs del castellà canari i en alguns topònims.

En l'actualitat, 46 dels 340 topònims més importants de La Palma (12%) són d'origen guanche. I aquests dies, coincidint amb el despertar del volcà, algunes d'aquestes paraules soltes de guanchera han ressuscitat i estan en boca de tots. Per exemple, l'anterior erupció de La Palma, de 1971, va tenir lloc en el volcà Teneguía, el nom del qual deriva de la paraula “timiguiga” i el seu significat té a veure amb el vapor d'aigua o el fum. Laba, pel seu camí, ha arribat, entre altres, al barri de Todoque, el topònim del qual deriva de la paraula “tedote” i és utilitzat pels awars per a designar les muntanyes cobertes pel matoll. Todoque és un barri del municipi dels Plans d'Aridane. Encara que no és capital, és la ciutat més poblada de l'illa i té un nom bilingüe i repetitiu, ja que les paraules “plans” en castellà i “aridane” en guanchera signifiquen “planícies”.