La narradora d'aquest llibre és una nena. Al principi diu que l'avi era caçador (el nostre avi era caçador quan era jove) i després Ara és fotògraf. Axpi (Ainara Azpiazu Aduriz) ens indica amb imatges el significat total d'aquestes frases. En la primera apareixen els caps dels animals en les parets de la casa de l'avi, en la segona les fotografies amb els animals de l'avi. Senyal que ha passat de morir a estimar.

El narrador vol anar amb el seu avi al bosc per a veure als animals: “A la vista de les fotos, m'ha irromput a conèixer als animals del bosc i li he demanat al meu avi que li acompanyi. Cérvols, cabirols, senglars, teixons (…) Vull veure'ls tots!”. I el que ens compta en aquest àlbum és un petit passeig pel bosc amb el seu avi. Com van, i com a la vista de les nenes, no veuen animals, mentre l'avi fotografia als animals del bosc i al seu nebot. Guineus, esquirols, llebres, pit-rojos… podem veure als animals del bosc en belles il·lustracions de vius colors i traços marcats. No obstant això, el protagonista no veurà res el bosc per mirar al carrer.

El relat té humor, un punt de defensa de la naturalesa i del nostre medi ambient. Però, sobretot, el llibre és un exemple del joc entre net i avi i de l'aparador dels animals del bosc, una obra per a conèixer i estimar als animals que es troben en el nostre bosc.

Axpi aconsegueix molt bé la combinació entre text i il·lustració; l'espectador recull perfectament les intencions de l'autor, els sentiments dels protagonistes, el reflex de la realitat. El lector segueix la història sense problemes i ofereix al lector o a qui comparteix la lectura del llibre una oportunitat única per a jugar amb els protagonistes. El llibre, sobretot perquè és joc, i el moment culminant d'aquest joc el podem veure al final, amb el regal que l'avi li ha preparat per a quan el seu nebot es desperta al matí següent de l'excursió.

Un llibre ric i ric que ofereix moltes lectures per als més petits, però també per als més majors.