Vostè diu que no mirem correctament les llengües, sí a la pell, però no a la molla. Què vols dir?
La majoria dels dubtes dels bascos són sobre la llengua reglada, és a dir, què és el que està mal dit i què és el que està ben dit; sobre el basc unificat, l'estàndard, el llenguatge rebut, elegant i formal. Aquestes són algunes de les preguntes més importants sobre la llengua. Es percep en la pròpia escola. Explica als teus alumnes el que és la lingüística en un primer nivell i se sorprenen, els temes que apareixen en el llibre no saben que tenen a veure amb la llengua, ni tan sols tenen pistes. No saben què és l'afàsia, què és un pidgin, creoler, no saben que, com el basc, altres llengües són genèticament aïllades. Crec que tots aquests temes haurien d'estar en l'aire.
Al marge de la gramàtica reglada, l'Acadèmia de la Llengua Basca, els llenguatges…, falta l'enfocament biològic. Som bascos i ens sentim orgullosos, basc i punt, però som humans. Entendre la llengua és una manera d'entendre el que és el basc. El llenguatge com a competència. Aquesta capacitat et permet ser euskaldun, català o gaèlic. Als parlants d'altres llengües els succeeixen moltes coses que ens passen als bascos, i ens sembla que no, que som els únics en el món. Això és una aproximació equivocada. Per exemple, un afàsic tindrà alguns indicis que només apareixen en basc, però els indicis que té el parlant amb afàsia de Brocca [trastorn de les àrees expressives de la llengua] són els mateixos en basca i en altres llengües.
"Els bascos hem alimentat el mite: som diferents, la primera llengua d'Europa, no és indoeuropea… Etxekalte, clar"
En aquesta zona caminem bastantes potes.
No sé si la paraula és pota… tenim molt a aprendre en comparació amb la llengua, el basc en el nostre cas, la preocupació de la gent i la gran curiositat. Zakilixut posa sobre la taula gairebé tots els dies temes relacionats amb el llenguatge. Això és possible en un país que s'ocupa de la llengua. La preocupació és molt limitada, es limita al nostre llenguatge, a les nostres bogeries, a aquesta paraula que es diu al nostre país que no es diu en altres pobles, i per això ens sentim orgullosos. Quant al llenguatge, és res. És un gra de sorra.
Ha intentat trencar el mite de les llengües difícils i fàcils.
No soc el primer. L'exercici ha estat realitzat pel lingüista madrileny Juan Carlos Moreno Cabrera, qui té un llibre relacionat amb aquest tema.
Jo ara estic estudiant català. Tinc en el cervell una altra llengua romanç [el castellà] i això m'ajuda enormement a l'estudi. Bé, també es pot convertir en un obstacle per la proximitat que existeix entre tots dos: treballar en castellà i català per a Treballar. Pot haver-hi similituds tipològiques entre diverses llengües. Potser no són semblances superficials, però quan comences a mirar amb el microscopi veus que hi ha grans semblances entre tots dos. El català, el castellà i el francès poden existir semblances, en la mesura en què són llengües d'una mateixa família, com poden existir semblances entre persones d'una mateixa família, encara que no necessàriament. Llavors, si comences a estudiar català sabent francès o italià, et resultarà més fàcil aprendre, per exemple, que si ets un inuit. Perquè els Inuit tenen una altra família lingüística, més llunyana, amb altres característiques. D'altra banda, pot donar-se el cas que dues llengües no pertanyin a la mateixa família i, per tant, no tinguin parentiu, però al mateix temps coincideixin en determinades característiques. Per exemple, si un basc aprèn japonès, veurà de seguida que les coses s'ordenen de manera similar en japonès, és a dir, primer el subjecte, després el complement i finalment el verb, com el fem en basc. En aquest sentit, el basc s'assembla més al japonès que al català, ja que en català es col·loca primer el subjecte, després es col·loca el verb i finalment el complement.
Al marge d'això, és més difícil o més fàcil dir si una llengua és més difícil? Encara que era filla dels 60, estudiava anglès en la ikastola, però ostres!, comenci a aprendre les preposicions de l'anglès!
És un mite alimentat intencionadament per l'existència de llenguatges senzills i difícils?
Clar. Si hi ha intencionalitat política, no aprenguem euskara. Però jo diria que els bascos també hem alimentat el mite: nosaltres som diferents, la primera llengua d'Europa, no és indoeuropea… Etxekalte, clar. Perquè també es diu: és difícil, no es pot estudiar… Conec a lingüistes a tot el món i he conegut als novaiorquesos que saben basc, txecs, polonesos. No és cert que no es pugui aprendre. Això ho demostren els parlants de diferents llengües i no em refereixo només als lingüistes. En Ondarroa els parlants de wolof han après basc i em dirà el que han de veure la wolofera i el basc.
No es pot dir que no es pugui aprendre. No ens convé dir-ho als bascos, estem en contra de nosaltres mateixos. Qualsevol pot aprendre's, li costarà més o menys. No tenir germanes, la nostra llengua pot tenir aquest inconvenient, però es pot aprendre. La nostra morfologia ens sembla tremenda, però comença a aprendre el navajo, a veure si aquí no hi ha cap dificultat. La nostra no és més difícil ni més fàcil, no és més que una altra llengua del món.
Sense més, un idioma més.
Per a mi, des d'un punt de vista objectiu, sí, però és la llengua que porto en el cor. No obstant això, és cert que en el basc s'han recollit una sèrie de característiques tipològicament diferenciades. Entre els lingüistes externs, el basc crea la fascinació que no genera cap altra llengua. Li dius a algú que ets un expert en basc i et ve a preguntar entorn del cafè. Pel que sembla, el basc no és només un ull blau, sinó un ull blau més aquest i altres. En el sac del basc s'acumulen unes característiques especials que no es troben en cap altre lloc. Potser el mateix pot succeir en una altra llengua, pot tenir algunes característiques especials alhora, però potser no les seves característiques exòtiques. Nosaltres posem les coses al revés, tenim un llenguatge ergatiu, tenim estructures com nor-nork... Quan acumules tots ells, al final dius, ostra! mira quina flor curiosa tenim aquí.
No sé com ens arreglarem en aquesta pregunta per a no fer spoilers. Som l'únic animal amb llengua?
M'adono que he evolucionat. Tenia una perspectiva més antropocentrista que la que tinc ara. Tinc al voltant de 80 alumnes de 18 anys cada any i em venen preguntes d'allí i d'aquí. Sempre els he dit: el llenguatge humà és únic, no trobareu un altre, però si us poseu a buscar, les característiques del llenguatge humà són aquestes, i si agafeu el sac de totes les característiques difícilment el trobareu. Què passa quan preses aquest punt de vista, com jo l'he pres durant anys? Faré un reconeixement, com el va fer Hertzainak en aquella meravellosa cançó del passat. Si vostè pren aquest punt de vista, després no té amb què comparar el llenguatge humà. Si ho dius, “no hi ha res com jo, per tant no podreu buscar alguna cosa semblança al que soc jo”. Això redueix molt el camp de la recerca.
No soc experta en aquest tema, però fem una cosa. Si poses totes les característiques alhora no les trobaràs, d'acord, raó, però prenguem una característica i busquem-la en un altre lloc i la trobarem. Busqui una altra característica i la trobarem, i una altra i una altra.
Es parla del llenguatge humà i dels sistemes de comunicació, l'he fet jo a l'hora de fer classes, com si el que tenen els altres animals no fos com la llengua.
Si els éssers humans som tan especials, en què està la nostra singularitat? Et costarà trobar alguna característica que no sigui la nostra.
El llibre recull exemples del que acabes de comptar, el sistema de comunicació de les balenes xibarta, el cant dels ocells...
El cant dels ocells és una cosa i la nostra actuació és una altra, però fixi's el que han fet els experts que els estudien, analitzi alguns discursos dels ocells. Veuràs com està estructurat, com les seccions i unitats tenen una jerarquia, com si fossin dreceres de Llec. És a dir, algunes de les característiques que apareixen en el cant també les trobem en el nostre entorn.
Em sembla que potser quan diem que som massa atrevits, que no, que no hi ha llengua en cap altre lloc. Amb el pas del temps sabem cada vegada més coses. Jo diria: dona-li temps a la ciència i potser els que trèiem el calamar, per si de cas, és millor que comencem a baixar una mica el calamar.
"Si els éssers humans som tan especials, en què està la nostra singularitat? Et costarà trobar trets que no siguin uns altres que els nostres"
Vostè ha parlat de cors bilingües, és a dir, de relacions entre llenguatge i emocions.
Abans li he dit que totes les llengües són similars o el mateix, jo ho reivindicaria, això és el que jo crec. Però, clar, no és el mateix les vivències que cadascun té amb les llengües. Si una persona et diu "et vull" o "et vull", els records que transportarà la teva memòria es transportaran juntament amb el llenguatge. Les llengües no ens commouen per igual.
La frase memorable de Nelson Mandela té a veure amb el fet que si vostè parla a una persona en la seva llengua això anirà al seu cor i si parla en una llengua que sap això anirà a si mateix. Encara que el cor és al cap, en el cervell no és el mateix, no t'emociona igual. Segons Mandela, hi ha una creença, però els investigadors també li mostren que realment no li emociona el que li diuen en la llengua materna de la mateixa manera que el que després aprèn.
En el llibre es fa especial referència a les reaccions dels parlants amb les paraules tabú, les malediccions. Tenen repercussió social i emocional, surten d'un discurs bastant neutre. Les persones investiguen les reaccions de les persones utilitzant les paraules tabú i les renyines en diferents idiomes. Què han vist? Han vist que la resposta emocional no és la mateixa en totes les llengües, sinó que genera una reacció emocional diferent de la qual utilitza el llenguatge. Els lingüistes tenen aquí el seu camp de recerca.
Els investigadors han demostrat que reaccionem de manera diferent en el llenguatge original. Però vostè ha arribat a la conclusió que podem tenir cors bilingües.
No m'han fet proves en el laboratori, no he estat donant de dades per als investigadors, però sento sincerament que farien falta anys per a saber la reacció emocional de parlants com jo [la seva llengua original és el castellà i el basc en la ikastola que va aprendre de nen]. Estic segur que m'afecta de la mateixa manera una i una altra llengua. La raó pot ser que el basc és una llengua que, encara que no sigui la meva llengua materna, conec des de molt nen. & '97; La senyoreta Agurtzane, de Bermeo, em parlava de les ries en basca, era una senyoreta de geni viu. A part d'això, la meva relació emocional amb el basc ha estat a partir de la ikastola, a diferència d'uns altres vascoparlantes, que podien ser euskaldunes d'origen, però que ho han trencat amb el basc.
Si exploressin parlants com jo, a quines conclusions arribarien? He tingut una estreta relació amb la segona llengua, el basc. L'autora del llibre Lost in translation, Eva Hoffman [el seu idioma original era polonès], assenyalava que per a ella la paraula ric no tenia connotació en polonès, no tenia el mateix ressò emocional. Però un dia, als EUA porta molts anys ensenyant literatura en anglès, s'adona que l'anglès emociona el que li emociona el polonès!
Això vol dir que en un moment determinat, parlant metafòricament, clar, es pot convertir en un cor bilingüe. Jo crec que ho tinc.
Cada vegada apreciem més errors ortogràfics en els escrits de les xarxes socials, no sols dels joves, sinó també dels mitjans de comunicació. Alguns s'han tornat tan habituals que a penes els fan mal els ulls.
D'aquesta manera, podem llegir en castellà moltes coses com: "S'a ... [+]
El lema d'Euskaltzaindia és "ekin eta jarrai" ("ekin eta jarrai"), il·legalització d'Euskaltzaindia. No sé per què l'Acadèmia no va ser il·legalitzada, les tres paraules van aparèixer en el seu logotip. Les denúncies s'han realitzat amb menys -i (els d'una edat recordem el... [+]
Euskararen biziberritzea Ipar Euskal Herrian jardunaldia antolatzen du ostiral honetan Baionan Euskaltzaindiak. Euskararen alde egiten dena eta ez dena eztabaidatzeko mementoa izango da. Eragileak eta politikariak bilduko dira egun osoan.
En un desplaçament d'una hora fins al lloc de treball m'acompanya la ràdio del cotxe. En el viatge d'ahir vaig tenir l'oportunitat de gaudir d'un programa de relats curts, mentre començava l'últim port de la carretera, repleta de corbes, en Karrantza. Llegendes curtes, sí, de... [+]