Montcada i Reixac, Barcelona, 3 de desembre de 1936. El sacerdot navarrès Manuel Irurita Almandotz, antic bisbe de Lleida i Barcelona, va ser afusellat en el cementiri pels anarquistes, segons la versió oficial difosa per les autoritats franquistes. En 1950 es va iniciar el procés de beatificació d'Irurita, que va tenir un fort impuls en la dècada de 1980, i finalment en 2002 es va traslladar la documentació al Vaticà. Però llavors, coincidint amb el canvi de segle, van començar a proliferar veus que qüestionaven la versió oficial de la mort del sacerdot de Larraintzar.
Al juliol de 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola, els ciutadans van atacar la residència episcopal, fugint i ocultant-se el bisbe integrista, ultraconservador i anticatalanista. Però mesos després van ser detinguts per milicians republicans i assassinats a Montcada, entre altres, al costat del seu nebot Marcos Goñi, segons el relat franquista. Les possibles restes del bisbe en la catedral de Barcelona van ser provats posteriorment per l'ADN i va confirmar que eren propietat d'Irurita o d'un dels seus familiars, però també podien ser del seu nebot i quan van analitzar les dents de les petjades, no es corresponien amb la història del bisbe que el metge indicava.
A més, quan els arxius del Vaticà Pio XI.llaurin es van difondre al públic, alguns documents desmentien la versió oficial: segons els serveis d'informació franquistes, Irurita estava visqui en 1937 i el Vaticà creia que encara estava visqui en 1938. L'historiador Joan Bada va trobar la documentació de la Creu Roja Internacional que afirmava que estava visqui en la tardor de 1937. I alguns testimonis ho van veure a Barcelona al gener de 1939.
Però si no ho van afusellar al desembre de 1936, quan i com va morir el bisbe Irurita? L'historiador Josep Maria Rafols explica el misteri i l'explica en el seu llibre La increïble història del bisbe Irurita (Base, 2021). “Segons un document que vaig trobar, un espia del cap de policia de Barcelona, el marquès de Luis Marti Olivares Rebalso, va aconseguir en 1939 infiltrar-se entre els anarquosindicalistas exiliats a París. En les seves relacions amb altres dirigents de la CNT, Federica Montseny, García Oliver, va descobrir que Irurita va ser assassinada per membres de la CNT al febrer de 1939, camí de La Seu d'Urgell a Andorra”.
Llavors, malgrat saber que encara estava viu, per què els franquistes van difondre la versió equivocada? Els republicans van fer diversos intents pel bisbe per a alliberar diversos presoners republicans, “però no van aconseguir resultats. En tres ocasions el propi general Franco va paralitzar els intents perquè li convenia ser el martiri dels horrors de la Irurita vermella”.
Pamplona, 1939. A l'inici de l'any, la plaça de toros de la ciutat va ser utilitzada com a camp de concentració pels franquistes. Va tenir oficialment capacitat per a 3.000 presoners de guerra, en un moment en el qual no hi havia front a Navarra, per la qual cosa els tancats... [+]
Segundo Hernandez preso anarkistaren senide Lander Garciak hunkituta hitz egin du, Ezkabatik ihes egindako gasteiztarraren gorpuzkinak jasotzerako orduan. Nafarroako Gobernuak egindako urratsa eskertuta, hamarkada luzetan pairatutako isiltasuna salatu du ekitaldian.