Arribem a Urueña envoltat de muralles quan viatjàvem per l'extensa i àrida terra de la província de Valladolid. És un poble tan petit com curiós: Encara que no té 200 habitants, hi ha vuit llibreries, un museu literari i un racó de contes coneguts de la literatura universal. Aquest poblet, encantat de lletres, va ser declarat Ciutat del Llibre en 2007, i des de llavors rep una important afluència de visitants durant tot l'any. En la llibreria Primera pàgina de la localitat vaig obtenir la col·lecció de contes escrits per Emilia Pardo, escriptora i periodista morta fa cent anys, sobre la violència contra les dones. Històries de més d'un segle d'antiguitat tenen un toc especial per la seva antiga escriptura i per la crueltat dels relats. En les últimes setmanes, les notícies procedents de l'Afganistan anuncien que la situació de les dones retrocedirà 200 anys. Casualment, he fet una certa relació amb els escrits de Pardo, que semblen ballar en el límit de la veracitat i la ficció.

Les raons geoestratègiques i interessos econòmics de la intervenció en aquest territori són innegables; la guerra és rendible, almenys quan es desenvolupa en terres alienes. No obstant això, al costat d'aquests interessos concrets, existeix una violència que es manifesta de manera especial sobre la dona, és a dir, la negació de tota activitat fora de la llar: la impossibilitat de treballar fora de casa, la negació dels estudis, la necessitat de sortir acompanyat per l'home, o el cobriment de tota la pell del cos. Control de l'existència buida.
Si ampliem la mirada, són molt diversos els exemples d'assetjament a dones en el món. Segons les estadístiques de Nacions Unides en 2020, 200 milions de nenes han estat víctimes de mutilació genital (i altres 68 milions es veuran en risc de patir aquesta mutilació abans de 2030), obligaran uns 60 milions de nens a contreure matrimoni i cada any més de 14 milions d'adolescents parteixen a conseqüència de les relacions sexuals forçades. Aquestes dades no són més que pinzellades de la realitat, però sens dubte reflecteixen la gravetat de la situació.

Moltes d'aquestes barbaritats s'han relacionat amb la sexualitat de la dona. I és que la tradició ha arrelat moltes creences equivocades per a fugir del desig de la dona. Són significatives, per exemple, les creences que relacionen la resecció del clítoris amb la fidelitat de la dona i la seva puresa, i cal no oblidar que ens van tirar del paradís pel desig d'Eva. Mireia Darder, doctora en psicologia i experta en sexualitat femenina, exposa de manera pedagògica i fluida en Nascudes per al plaer les conseqüències del control del cos femení. L'autor creu que durant segles el desig i el plaer, com si fossin delictes, bruts, o impureses, han estat sentits i castigats. Darder, per exemple, és capaç de posar potes enlaire les creences que tenim en l'actualitat a través de l'etimologia de les paraules puta o virginitat. L'escriptor vol reivindicar la potencialitat del plaer personal, proposant l'alliberament de la sexualitat del control i la dependència dels altres (en la majoria dels casos masculins) i la conciliació del desig.

Les propostes de Darder poden ser utòpiques per a moltes dones, i els relats d'escriptors com a Marró poden ser remots i estranys per a unes altres. Però, com els llibres han devorat al món d'Urueña, nosaltres també ens porten a situacions desconegudes, a llocs que a vegades semblen impossibles. Si un mateix i el cos poden ser fortaleses de la llibertat, llegim, despert, per a somiar amb utopies.