Les institucions internacionals més importants estan d'acord que el 30% del planeta es classifiqui com a “espai protegit” per a l'any 2030, ja sigui com a reserva natural, parc, monument nacional o paisatge protegit. Segons les últimes dades del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, avui dia tenim protegit el 17% de la Terra, amb un total de 20 milions km².Ideia per a tocar, Europa té 10 milions de km². És a dir, tenen sobre la taula l'objectiu de duplicar la zona en aquesta dècada. El COP 15 de les Nacions Unides sobre la Biodiversitat, que se celebrarà a la Xina a l'abril, serà una de les mesures més fortes del cim, i el mes de setembre, que ja s'ha celebrat a Marsella en el Congrés Mundial de la Naturalesa, on s'han fixat les recomanacions per als governs en el COP 15.

El seu objectiu és, en si mateix, bell i valent: preservar la biodiversitat i limitar la desaparició violenta de la fauna i la flora. No obstant això, enfront del congrés militants ecologistes van dur a terme la contrarellotge Notre terre, notre nature, exposant les ombres d'aquest bell objectiu. A més de la crítica ecologista, la llista de subvencionadores del Congrés Mundial de la Naturalesa augmenta la seva desconfiança en la mesura: Nutella, el banc PNB Paribas, Kering, Veolia, L´Oreal, JCDecaux i moltes altres multinacionals, totes elles igualment conegudes com a destructores de la naturalesa. En el Congrés Mundial de la Naturalesa es van esmentar una sèrie de mesures que es van centrar en aquesta mesura de protecció del 30% del planeta sota el lema “Descolonitzar la conservació de la naturalesa”. “Convertint un terç del planeta en una zona protegida, converteixen als indígenes en caçadors no autoritzats en les seves terres. Seria el major robatori de terres des de Cristòfor Colom”, explica el professor Frederic Hache de l'estructura Green Finance Observatory.

En definitiva, tan important com l'objectiu és el camí cap a l'objectiu. El camí no es mira prou segons Hac i, justament, la major part dels danys estan en el camí. Perquè, en primer lloc, en aquests àmbits que es volen protegir, i gràcies a ells, viuen milers i milers de ciutadans. Si es dugués a terme la classificació, un total de 300 milions de ciutadans serien expropiats i mobilitzats, segons els càlculs de les Estructures No Governamentals (ONG) Survival, Minority Rights Group International i Rainforest Alliance.

Cal precisar que l'àmplia majoria expulsada de les seves terres es troba al Sud del món i que, a més, molts d'ells són ciutadans indígenes. L'historiador Guillaume Blanc ha escrit sobre el to colonial d'aquesta mesura per a fer front a l'emergència climàtica, L´invention du colonialisme vert. Pour en finir avec le mythe de l´Eden africain (“L'invent del colonialisme verd. Per a acabar amb el mite d'Ed africà”), autor del llibre. Recorda el següent: “A Europa, la Unesco, UICN i WWF estan fent costat als pastors i pagesos que cuiden les nostres muntanyes. Però a Àfrica, fa 60 anys que la violència està naturalitzant els territoris: deshumanitzant. Avui dia són encara deu milers d'agricultors i pastors exiliats dels parcs, sota la mirada d'experts internacionals especialitzats en conservació. Altres milions són castigats per conrear la terra o alçar els seus totals en ella”.

El 80% de la biodiversitat es dona en l'àmbit dels autòctons

Les autoritats i les multinacionals no pretenen transformar un sistema que està engulliendo el món. En aquest sentit, és possible que la protecció de les zones sigui un mitjà per a ttipar la desmasia. Però, en tot cas, caldrà fer-ho en el respecte als drets dels vilatans. Els components d'aquesta garantia són clars per a Survival, un lluitador pels drets dels autòctons: La normativa a favor de la biodiversitat haurà de reconèixer i garantir els drets col·lectius i consuetudinaris associats a la terra, d'aquí ve que es duguin a terme mesures a favor dels indígenes i dels ciutadans que es relacionen amb la terra. És a dir, caldrà garantir el dret a viure del sòl, l'autodeterminació i la lliure acceptació i decisió als qui vivien anteriorment en aquests espais convertits en reserves o parcs.

El 80% de la biodiversitat la causem en terrenys ocupats per autòctons. Aquesta dada ens serveix per a advertir que l'ésser humà no destrueix la naturalesa com a tal, sinó que el nostre sistema capitalista. “La forma més eficaç de lluitar contra el canvi climàtic consisteix a situar els drets dels pobles indígenes sobre les seves terres en el centre de les accions a favor de la naturalesa i el clima”, es pot llegir en la pàgina web creada amb motiu de la contracumbre. Les autoritats mundials van al sentit contrari: tallar la connexió amb la terra, exiliar-se, destruir la seva autonomia i sotmetre-la al sistema comercial i monetari. El terme colonialisme verd és utilitzat per a referir-se a aquesta tendència. A més, el pitjor és que, una vegada robada la zona, la majoria de les vegades acudeixen altres ciutadans, tant turistes com multinacionals en l'estractivismo.

Parany legal “solucions basades en la naturalesa”

Blance concep aquesta estratègia de protecció de terres com una via perquè el sistema continuï intacte: “Els que protegeixen són els que destrueixen. Aquesta és la incoherència del desenvolupament sostenible. No aconsegueixen salvar la naturalesa destrossada en el seu moment i volen salvar-la allí, al Sud”. Aquesta classificació s'engloba dins del grup “Solucions basades en la naturalesa”. La noció utilitzada per primera vegada en 2009, des de la trobada COP21 de 2015, està integrada en l'estratègia de desafiament ecològic, un conjunt de solucions basades en l'ecosistema. Però això és un greenwashing o un blanqueig verd, perquè gràcies a un preu a la naturalesa i al mecanisme de compensació, el desenvolupament d'aquests projectes verds del Sud permet a les multinacionals seguir amb una lògica contaminant al Nord.

Sabent això, s'entén més fàcilment com els que exploten el planeta fins a la medul·la òssia donen suport a la mesura de protecció d'un terç del planeta.