El Consell Constitucional francès va suspendre el 21 de maig el dret històric a oferir un model d'immersió en les llengües locals a les escoles públiques i privades, amb aquesta victòria als 44 dies de la votació de la Llei Molac. En aquest sentit, Eneritz Zabaleta ha explicat amb detall el que suposa aquesta resolució, parant esment a les vies que permeten garantir i desenvolupar el model d'immersió.

El Consell Constitucional va resoldre al maig que l'oferta del model d'immersió en les llengües locals va en contra de la Constitució. Et va sorprendre la sentència?

És veritat que va seguir la línia que sempre ha tingut, però malgrat tot em va semblar duro. Em va sorprendre una mica, perquè era més fort que en el passat. Ja en 2001 va emetre una sentència sobre la immersió, en la qual distingia d'alguna manera a les escoles públiques, per a les quals l'oposició era generalitzada, de les escoles concertades com les ikastoles i els diwanes, per a les quals permetia. Pensava que en aquest període també s'anava a quedar en això, que no anava a dubtar de les classes contractuals. Al final sí i em resulta molt dur.

No obstant això, pocs dies després, el propi Consell Constitucional va anunciar mitjançant nota que la sentència només serviria per a les escoles públiques. La resolució o la nota, qui té valor jurídic?

La decisió és vàlida. En el si del Consell Constitucional es constata l'existència de calapitas o controvèrsies, ja que dies després de la publicació d'aquesta nota es va tornar a modificar la nota, ja que es considerava que el servei públic es considerava íntegrament, no sols les escoles públiques. Des de llavors hem sabut que alguns consellers no coneixien el tema de manera violenta i que uns altres van aprofitar l'ocasió per a anar en contra de la immersió en les llengües locals.

La resolució pot tenir efectes en la integració pública de les escoles sota contracte?

Per a cobrir les despeses de funcionament, les cases del poble han de repartir una quantitat de diners, la qual cosa també és vàlid si el nen del poble va a escola de la localitat veïna. En la pràctica, aquesta obligació no sempre es compleix. Què passarà? Aquests contractes hauran de pagar-los en la mesura en què es mantinguin, perquè així ho estableix la llei. Però la pregunta és: Què ocorrerà amb aquests contractes? No pot el ministeri canviar el model d'immersió per a poder seguir amb els contractes de preguntes? Estem en la incertesa.

Per a poder oferir el model d'immersió a l'escola pública s'ha exercit el dret a l'experimentació. La sentència del Consell de Constitució també posa fi a aquest mecanisme?

La condició perquè el mecanisme d'experimentació es pugui donar en planta és que es pot experimentar contra la llei (experimentar un nou mecanisme per a veure si es generalitza per llei), però no es pot experimentar alguna cosa que vagi en contra de la Constitució. Fins ara es podia experimentar la immersió, perquè no es deia clarament que era contrària a la Constitució. Però ara tenim una sentència clara que diu que va en contra de l'article 2 de la Constitució i que no es pot aplicar a les escoles públiques. Aquí està el dubte i el camí que s'ha treballat en la lluita que hi ha és errate que el que s'experimenta a l'escola pública no és un model d'immersió definit pel Consell Constitucional. Però, una vegada més, hi ha molta incertesa: quina serà l'actitud del rector amb aquestes experimentacions? Diuen que aquesta entrada de classe s'ha passat normalment, però després la pregunta és un gran símbol. Què passarà en el futur? Què decidirà el Rectorat?

Al final, poden tallar camins que es desenvolupen en el passat.

Sí. A més, l'article 62 de la Constitució diu que les sentències del Consell de Constitució són d'aplicació obligatòria per les autoritats públiques. Això vol dir que si les coses segueixen com abans, no compleixen aquesta sentència i que hi haurà un moment en el qual se'ls aplicarà la sentència. Tots els models actuals són qüestionats i aquí està el risc.

140 parlamentaris van sol·licitar al juny la modificació de la Constitució. Com es modifica tècnicament la Constitució?

Comptem amb aquesta iniciativa i amb l'informe de dos parlamentaris al juliol. En aquesta última també es posa de manifest que si no es modifica la Constitució no hi ha moltes possibilitats. En aquesta legislatura de Macrón no es farà perquè les eleccions estan molt a prop. En tot cas es faria a partir de l'any 2022. Hi ha dues vies per a modificar la Constitució. Una, que acaba per referèndum, és a dir, que els parlamentaris, després d'haver votat el mateix text en el Parlament i al Senat, el ratifiquin per referèndum, que no crec que ho vegem un dia. L'altra és la via presidencial, en la qual també han de votar el mateix text, i a continuació el president francès decideix remetre el text a la via parlamentària, convocar el Congrés al parlament especial, tots els membres del Parlament i del Senat es reuneixen en la mateixa cambra i en la votació és necessària una majoria del 60% per a aconseguir el canvi.

Ha fet referència a l'informe presentat al govern pels parlamentaris Kerlogot i Euzet el 21 de juliol. Quina és la teva lectura?

A mi se'm diu que és un informe molt tímid. Aquest informe havia de presentar alternatives, però al final el que fa és reafirmar el problema jurídic. Planteja diverses pistes, però sempre concretant que són jurídicament perilloses. En aquest sentit, la modificació de la Constitució és l'única via jurídica per a resoldre la situació, sense la qual sempre estarem en la incertesa.

Per a això és necessari un desig polític i això no tenim família.

Això és el que es diu en l'informe dels parlamentaris, perquè no són partidaris de modificar la Constitució, no són partidaris del debat sobre les llengües locals. L'altar haurà de col·locar-se en la plaça pública, de manera que els candidats puguin comprometre's i després ser nomenats president per a complir la promesa. Desgraciadament sabem que les promeses no sempre es compleixen, la promesa de ratificar el Tractat Europeu de Llengües Minoritzades s'ha fet dues vegades i mai s'ha donat d'alta.

Ha estat en la plaça pública. Creus que seguirà així en el futur més pròxim i mitjà?

Crec que serà la següent lluita. Caldrà organitzar-se bé, caldrà crear una plataforma especial que exigeixi la modificació de la Constitució. Quan són presidencials sempre hi ha una interpel·lació sobre les llengües locals, però crec que caldrà fer més treball en aquest període: fent lobby, mobilitzant-se i implicant en els programes dels candidats. Aquesta serà la lluita actual.

Pot ser Europa la via per a obtenir el reconeixement de les llengües minoritàries?

Podria dir jurídicament que no. La política lingüística no és competència de la Unió Europea i permet als Estats una relativa llibertat per a regular el tractament de les llengües. Per tant, jurídicament no veig grans camins per aquí. També s'ha esmentat la pista del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. Aquest òrgan va ser creat pel Consell d'Europa, però també deixa una gran llibertat als Estats en matèria de drets lingüístics perquè considera que la Convenció Europea de Drets Humans, acordada en 1951, no empara els drets lingüístics. Per tant, difícilment veig jurídicament la via per a castigar o condemnar a França des d'Europa.

Si el Tractat Europeu de les Llengües Minoritzades fos ratificat, tindria aquest més valor que la sentència del Consell Constitucional?

La veritat és que per a ratificar aquest Tractat caldria modificar la Constitució, perquè els jutges diuen que aquest Tractat crea uns drets incompatibles amb la Constitució. Al final estem davant el mateix problema. El problema és constitucional, per la qual cosa caldrà modificar la Constitució, perquè ens trobarem en una situació incerta o encara pitjor.

El Rector respon a les peticions d'espai en el lloc. Estan en actitud jacobina o apareixen postures puntuals a favor de les llengües del lloc?

El Rectorat queda finalment subjecte al principi de jerarquia i ha d'aplicar els preceptes del Ministeri d'Educació. Des que Jean-Michel Blanquer és ministre d'Educació, estan en una posició més dura en el rectorat i en la inspecció. No obstant això, si el tema no és d'actualitat, tal vegada el Rector té més llibertat i possibilitats, però si el tema està de moda, intentaran aconseguir un compromís, aplicant sempre els principis ministerials. La consigna que s'ha donat des del Govern és que l'escola d'enguany s'integri com abans, és a dir, sense emocionar res. Això d'enguany passa així, però a partir d'ara la situació es complica.