“L'art amb majúscules, el mercat de l'art... no em preocupen”
- Els collages de Julen Iztueta (Anoeta, Guipúscoa, 1987) s'exposen en les parets dels carrers d'Hamburg. En l'últim any i mig, la col·lecció Miralls buits està composta per collages formats per tales d'imatges preses d'ell i d'aquí. Predominen els cossos buidats, fragmentats i reconstruïts en la reflexió sobre la identitat. Iztueta viu actualment a Vilanova i la Geltrú (Barcelona), combinant la seva activitat artística amb la de dissenyador gràfic i professor universitari.
Tenia clar que volia estudiar belles arts?
Després del batxillerat artístic tenia bastant clar que estudiaria belles arts a Bilbao. És cert que en triar el batxillerat artístic els professors van voler parlar amb els meus pares perquè, en general, sent un bon alumne potser no era l'opció més assenyada. Agraeixo la confiança dels meus pares en la meva decisió.
Com veu des de Barcelona el món artístic d'Euskal Herria?
Vaig acabar les belles arts a Barcelona gràcies a una beca. Després vaig fer un màster en Cultura Visual i Educació, i amb el meu grup d'amics que ja tinc, moltes vegades assistim a exposicions, etc., però estic bastant desconnectat del context artístic d'Euskal Herria. En general, són temps difícils per a la cultura, però alhora els creadors i la creativitat en general són més fonamentals que mai en aquesta societat. Amb les majúscules ARTEA, el mercat de l'art, etc., no em preocupen. M'agrada participar juntament amb altres creadors en diferents projectes i treballar la creativitat en tota mena de projectes.
Serveix el collage per a parlar del món actual?
Jo diria que el collage pot servir per a parlar de tot. Al final, com qualsevol altra tècnica, una manera de crear dades. El que es vol comptar o del que es vol parlar ho decideix el creador. Al mateix temps, crec que la intenció del creador no està per sobre de l'opinió o visió de l'espectador. També és molt valuós que els espectadors tinguin qualsevol altre diàleg o pensament amb l'excusa d'aquestes imatges.
Què mostren els miralls buits?
En aquests 50 collages que formen part de la meva primera exposició individual es poden veure els cossos en conflicte. Apareixen personatges que reflexionen sobre la identitat. Si ens endinsem en aquests éssers trencats i fragmentats podem trobar diferents parts del cos. Sovint es poden col·locar fragmentacions de més d'una persona en cada cos buidat.
Quina és la reflexió en la qual es basa el projecte?Dels
primers projectes realitzats al llarg de la carrera de Belles Arts, he reflexionat sobre la construcció de la meva identitat. A través de la fotografia, la pintura… En aquest procés, les lectures sobre la perspectiva de gènere i les masculinitats han estat fonamentals.
Com portar el discurs d'identitats i masculinitats a la imatge?Una
mirada general als meus treballs demostra que a primera vesteixi treball amb cossos que poden ser entesos com a homes. Per la meva experiència personal em connecto més amb aquests retrats. Partint d'aquest punt de partida i tractant de mantenir sempre una mirada plural cap als cossos, els trossejo, els pego... No ho faig amb un objectiu fix, però sé que el meu interès per aquest tema contamina positivament la creativitat. Quan em pregunten què és el que compta el meu treball em ve al capdavant.
Sabies des del principi que anava a ser una col·lecció?
Aquesta col·lecció està composta per collagos realitzats en aquest últim any i mig, però en aquest temps he creat moltes més imatges. Immers en el procés he anat creant sense objectius fixos, gaudint d'aquest mer fet. Quan em van proposar fer aquesta exposició em va semblar que era una oportunitat immillorable per a fer una col·lecció i ha estat un procés molt interessant. M'ha parat, he pogut analitzar tot el que he estat fent a un ritme més lent.
Com t'ha resultat l'oportunitat de mostrar els teus treballs a Hamburg?
Durant aquest temps he compartit les meves creacions en Instagram, la qual cosa m'ha permès conèixer a molts fotògrafs i altres creadors. Així vaig començar a parlar amb un fotògraf que forma part de la Galerie 21 d'Hamburg. Després de diversos projectes conjunts, em va proposar una exposició en l'Art Off Hamburg.
Has estat allí?Durant
quatre dies he tingut l'oportunitat d'estar a Hamburg i he pogut veure els treballs pels seus carrers. Ha estat molt interessant observar les imatges realitzades en l'estudi en un paisatge urbà envoltat d'altres imatges, cartells i gents. També he estat documentant com han anat canviant al llarg d'aquests dies. També em van donar l'oportunitat de pegar altres posters i vaig tenir l'oportunitat de parlar amb alguns que venien a preguntar que teníem en aquesta tasca, va ser un dels moments més enriquidors del viatge.
Quines són les seves intencions de cara al futur?
He tornat d'Hamburg amb molta informació i moltes ganes de continuar creant. M'han permès fer una estada en la Galerie 21 i haig de començar a planificar. A més, m'agradaria tenir l'oportunitat d'acostar el meu treball a Euskal Herria.
“Miralls buits” és la imatge dominant, però el text sempre ha estat important en el meu procés creatiu. El text m'ajuda a fixar idees. Penso a un altre ritme en el que escric i li dono una nova visió del fet. Últimament també estic treballant amb vídeo i àudio. Enriquir el procés sempre és interessant i treballar les “llengües” que no controles del tot permet no tenir tot el procés sota control. També intento crear la casualitat o alimentar l'atzar perquè d'allí sorgeixin resultats inesperats”.
Eskultura grekoerromatarrek bere garaian zuten itxurak ez du zerikusirik gaurkoarekin. Erabilitako materiala ez zuten bistan uzten. Orain badakigu kolore biziz margotzen zituztela eta jantziak eta apaingarriak ere eransten zizkietela. Bada, Cecilie Brøns Harvard... [+]
Aquest text arriba dos anys tard, però les calamitats de borratxos són així. Una sorpresa sorprenent va succeir en Sant Fermín Txikito: Vaig conèixer a Maite Ciganda Azcarate, restauradora d'art i amiga d'un amic. Aquella nit em va contar que havia estat arreglant dues... [+]
El dilluns a la tarda ja tenia planificats dos documentals realitzats a Euskal Herria. No soc especialment aficionat als documentals, però el Zinemaldia sol ser una bona oportunitat per a deixar de costat els hàbits i les tradicions. Em vaig decidir per la Rèplica de Pello... [+]
