Attica (Nova York, els EUA), 9 de setembre de 1971. Els presoners de la presó d'Attica es van revoltar, empesos per la necessitat d'aconseguir drets polítics i millors condicions de vida, i van aconseguir controlar la presó durant quatre dies. En les primeres hores va haver-hi quatre morts: tres presos i un vigilant. Els revoltats van segrestar 42 guàrdies i obrers de la presó.

Com diu l'entrada d'aquest dia del calendari d'ARGIA, 1.281 van ser els presoners revoltats. En aquest moment hi havia 2.243 presos en Attica, encara que en realitat l'edifici estava dissenyat per a un màxim de 1.200. I l'acumulació no era l'únic problema. L'historiador Howard Zinn va descriure així les condicions prèvies a la rebel·lió: “Els presos passaven entre 14 i 16 hores al dia en la cel·la, els llegien el correu i limitaven les lectures, feien visites de familiars amb una pantalla, l'atenció sanitària era molt deficient, el sistema de llibertat condicional injust, el racisme en qualsevol lloc…”. En aquest moment, el 54% dels presoners d'Attica eren negres, quan la població de negres de l'estat de Nova York rondava el 20%, i el 37% blancs, malgrat superar el 70% de la població estatal. Quant a les guàrdies, totes les altres eren blanques.

A pesar que en les negociacions inicials s'acceptaven diverses exigències dels presos, el governador estatal Nelson Rockefeller es va negar a parlar amb els revoltats i el quart dia va ordenar la recuperació de la presó amb força. Va causar 39 morts: 9 ostatges i 30 presoners. Una vegada controlada la insurrecció, els mitjans de comunicació que esperaven en l'exterior van explicar amb tot detall els horrors dels revoltats als morts. Més tard es va descobrir que no era cert, que tots els morts van ser causats per forces policials.

Els presos, després d'una llarga i dura lluita, van obtenir en 2012 la justícia que els va donar la raó i van rebre un total de 8 milions de dòlars en concepte d'indemnització. Immediatament després de la revolta, l'estat novaiorquès va adoptar, en teoria, sis mesures per a millorar les condicions de les presons. En la pràctica va millorar poc. I aquest poc millorat desapareixeria en les dues pròximes dècades, quan van entrar en vigor lleis desequilibrades i injustes contra la droga en tot els Estats Units.

"Van aconseguir deshumanitzar encara més als presos"

En l'època de la rebel·lió hi havia 12.500 presos en l'Estat de Nova York, enfront dels 72.600 de 1999. En l'actualitat, els EUA és el país amb major percentatge de població reclosa en el món, amb 2,3 milions de persones. Més del 40% són negres, encara que només representen el 14% de la població total.

En 2016, l'historiador Heather Ann Thompson va recollir detalladament el succeït en Attica en el seu llibre Blood in the Water (Sang en l'aigua). A més d'entrevistar els protagonistes i als testimonis, va tenir l'oportunitat d'analitzar documents no públics, gràcies a un error administratiu en els arxius de Buffalo. Però Thompson no és optimista: “Les rebel·lions sofertes en Attica i en altres presons de la mateixa època estaven estretament relacionades amb el moviment a favor dels drets civils. La resposta desproporcionada de les autoritats va aconseguir trencar aquest vincle, oposar a l'opinió pública i deshumanitzar encara més als presos.

Sembla que en l'última dècada uns pocs presos han tornat a organitzar-se a favor dels seus drets, però després veu, per exemple, que avui els presos passen més temps en l'aïllament que mai. Les condicions actuals són molt pitjors que les de fa 50 anys, perquè després d'Attica no es va canviar el que calia canviar”.