Com va l'adaptació?
Estic contenta, però nerviosa, per la càrrega de treball. L'equip de sembra m'ha ajudat molt, no estic només, soc editor, però tinc al meu costat personal d'altres departaments. Jo no conec molt bé tot el sector del llibre. Conec el producte, però no coneixia tot el procés que es fa fins a arribar a la llibreria. El meu treball consisteix a llegir els manuscrits i decidir si serveixen o no i relacionar-se amb els escriptors, però també haig de saber quins són els altres passos, i estic aprenent molt.

Has trobat el que esperaves?
Tenia un ofici molt romàntic. De petita li deia a la meva mare que volia ser editor, sense saber bé què era. Imaginava un sofà, arribava els llibres i llegia molt. Però molts manuscrits arriben en un temps molt reduït, i això és molt difícil de gestionar. Per a quan començo a llegir un tinc altres tres en el correu. Jo vull llegir bé, veure en quina falla un llibre o com puc ajudar a un escriptor. I això exigeix conèixer tothom: sembla que estàs ficat en una habitació i que no parles amb ningú, però si que saps quan va a la impremta, com han fet la pell... Hi ha moltes portes obertes, i haig d'aprendre a gestionar-ho.

Hi ha lloc per a tot el que us arribi?
No. Jo he viscut fora, i he estat una mica desconnectat de la literatura basca, com està, què es consumeix. Veig que es publiquen molts llibres i que els lectors no tenim temps per a seguir aquest ritme. Hi ha molt i no podem ficar-ho tot. I la negativa és molt difícil.

Per a un aficionat a la literatura, és el millor treball de l'editor?
Ara li dic que sí, però dins d'un any... [rient]. Crec que se sofreix molt. No amb els escriptors, eh! Això és molt bonic, fas relacions, coneixes a la gent... Però jo, per exemple, sofreixo amb dir que no; al final, un escriptor li ha donat alguna cosa que és molt íntim per a ell, i vostè llegeix, i segons els seus criteris diu: “Doncs no”. Em costa això, però és encara més àcid obtenir la resposta. A vegades no ho entenen, i sembla que l'editor és l'antagonista de l'escriptor. I és el contrari, l'editor ha d'ajudar a l'escriptor al llarg de la seva carrera perquè l'obra sigui tan bé com sigui possible. En alguns moments tinc ganes de contestar-ho: senti, tranquil, jo estic per a ajudar-me.

Què és per a l'editor l'escriptor?
És de tot. És un company que està treballant amb ell fent un producte. L'escriptura és una cosa molt individual, però l'editor ha d'ajudar, a vegades també és una espècie de coach. Suposem que l'escriptor està embussat, que no sap com fer un paràgraf o com acabar el llibre. Li correspon a l'editor ser aquí, ajudant.

Però ha d'estar disposat a enfadar-se amb els escriptors que mestressa?
Encara no m'ha donat temps [rient], però sí. Cadascun té els seus motius, perquè al final el que vol és que aquest llibre estigui bé, li agradi o no. I a vegades, per a arribar a ella, es produeixen empipaments. Però això ocorre en qualsevol relació.

L'editor ha de ser escriptor?
No té per què, però diria que la majoria dels editors escriuen. Jo sempre he escrit, des de petit, però no he publicat res, els papers estan en el calaix. Crec que has d'escriure alguna cosa, perquè coneixes millor els processos d'un escriptor. No és imprescindible, però ajuda. És necessari llegir-ho, et dona moltes pistes.

T'ha canviat la manera de llegir?
Sí i no. Abans també feia lectures molt analítiques. A vegades també busco les errates en les lectures plaents, etc., si tinc una mica d'obsessió. Però he gaudit de la simple lectura d'una història, de l'oblit de l'altre. Ara, en una primera lectura soc molt analítica i busco errors o llacunes. Però m'agrada llegir en una segona lectura, que tinc aquestes coses subratllades, com si fos un lector.

Parla de la literatura en les xarxes socials amb freqüència. Quin lloc ocupa la literatura en aquest camp?
Crec que té lloc. Jo viu amb naturalitat, m'agrada alguna cosa i pujo a les xarxes socials. Com fem amb els paisatges: som aquí, hem pujat a aquesta muntanya, aquí tens la foto. Així ho veig, estic llegint aquest llibre, m'agrada i us recomano.

Últimament sou molts els joves editors bascos.
Són cicles i era una necessitat. Ha passat en Erein, en Igela, en Txalaparta... Hi ha hagut canvis i els joves hem pres el testimoni. Era necessari, però ha vingut d'una manera molt natural, les editorials han vist que el món està canviant en tots els àmbits i que en la literatura fa falta gent jove. He vist una actitud molt oberta i natural.

I sou molts els navarresos. És casualitat?
Tinc la sensació que Navarra sempre ha estat el centre d'un moviment, sobretot en la cultura, i no sols en la literatura. Sempre he vist a la joventut disposada a fer coses.