Els únics municipis guipuscoans que tenen privatitzada la gestió de l'aigua són Zumarraga i Urretxu. La gestió urbana de l'aigua va ser adjudicada pels dos ajuntaments a l'empresa Aquarbe, propietària de la multinacional Suez, i enguany s'esgota el termini de licitació, per la qual cosa enguany es decidirà si canvia a gestió pública com en la resta de municipis, si treuen una altra licitació o es prorrogarà la d'Aquarbe.

Mentre ens endinsem en el mantra d'allò més eficient i barat de la gestió privada, els habitants de Zumarraga i Urretxu han pagat en 15 anys 1.500 euros més que els legazpiarras, a pesar que tots beuen la mateixa aigua que Barrendiola i que l'aigua és un bé vital i un dret universal.

Bé, veure la pujada del preu, veure... no han estat fàcils de veure, perquè Aquarbe no ha enviat cap factura des de 2018 al 48,97% de les llars. Perquè l'empresa així ho va decidir, no els ciutadans, tot el que va en contra de la llei i dels drets dels consumidors.

Però... com han arribat fins a aquesta situació? El nostre qüestionari ha estat respost per Aritz Elgarresta, membre de la plataforma d'Utilitat Pública que es va presentar davant la ciutadania a l'abril. En aquest vídeo es va presentar la plataforma.

Cànons temptadors verinosos

En el cas de Zumarraga, Aquarbe va guanyar la licitació de l'any 2007 i per a això va abonar a l'Ajuntament un cànon de 2,5 milions d'euros. Evidentment, Aquarbe esperava grans beneficis d'aquest servei. En el camí, no obstant això, la crisi econòmica i el tancament d'Arcelor va frustrar les previsions d'Aquarbe. Davant això, Aquarbe ha pressionat a l'Ajuntament de Zumarraga any rere any sol·licitant un augment de les taxes d'aigua. En les actes de l'Ajuntament es reflecteix la pressió que ha sofert l'Ajuntament de la multinacional i Elgarresta ha denunciat que "els treballadors de l'Ajuntament han sol·licitat auditories a Aquarbe per a justificar aquesta pujada de taxes i no les han rebut". Des de la plataforma denuncien: "L'Ajuntament ha disparat les taxes de protecció dels beneficis d'una empresa privada".A pesar que en els últims quinze anys el consum d'aigua a Zumarraga ha disminuït un 21%, els ingressos de l'empresa han augmentat un 32%. Segons la plataforma, Aquarbe ja va obtenir 2,5 milions d'euros de benefici entre els anys 2016-2018, per la qual cosa no veu cap motiu per a augmentar tant les taxes. A més, la plataforma estima que en 15 anys l'Ajuntament de Zumarraga ha gastat un milió d'euros en la millora de les conduccions i de les infraestructures d'aigua: aquestes inversions s'han realitzat sobre els diners que els ciutadans paguen en la factura de l'aigua, és a dir, sobre els diners dels ciutadans, i en la majoria dels casos ha estat Aquarbe qui ha realitzat les obres i, per tant, ha guanyat aquests diners.

Elgarresta ha assenyalat que l'Ajuntament de Zumarraga és molt responsable de la pujada de les taxes d'aigua: "Els que van signar la licitació estan avui dia en el poder: el partit socialista, i a més l'actual alcalde era el tinent d'alcalde en aquesta època". Ha recordat que aquest joc dels cànons s'ha fet molt en l'Estat espanyol i que d'una manera oculta consisteix bàsicament en l'adquisició de crèdits a costa dels ciutadans: "L'Ajuntament de Zumarraga ha sol·licitat ja un crèdit de 3 milions d'euros. Pot ser temptador per a rebre de nou diners frescos de l'Aquarbe. En el seu moment, amb aquests 2,5 milions es van fer fortes inversions, però amb els diners de tots i amb la privatització d'un dret humà". Denúncia que l'aigua és un dret humà i que no es pot deixar sense aigua perquè no té diners suficients per a pagar.

En el següent vídeo, la plataforma Utilitat Pública explica de forma molt clara i concisa el tema:

Delegar o publificar a les multinacionals?

Seguint la seqüència de contingències, en 2007 els ajuntaments no van privatitzar una gestió pública mitjançant la signatura d'un contracte amb Aquarbe, ja que ja era privada en totes dues localitats. Segons les explicacions d'Elgarresta, Urretxu i Zumarraga són els únics municipis que s'han vist embolicats en el camí cap a la publificación d'altres pobles de Guipúscoa: En els anys 70 i 80 alguns ajuntaments guipuscoans tenien munizada la gestió de l'aigua, mentre que als altres els portava l'empresa Aigües del Nord. En la dècada dels 90 65 ajuntaments d'aquest territori van crear el Consorci d'Aigües de Guipúscoa, entre ells Zumarraga i Urretxu: És un ens públic, la Diputació té el 25% de la participació i el mapa d'empreses públiques de Guipúscoa està compost per Añarbe de Donostialdea i les Mancomunitats de Txingudi. Però la gestió d'aquest ens públic és en l'actualitat privada, la porta Gipuzkoako Ura, S. a./GUSA, encara que aquesta empresa és propietària del propi Consorci.

A poc a poc, els ajuntaments es van anar incorporant al consorci, o bé es munizipalizaron el servei. Però en aquest procés no han avançat Zumarraga i Urretxu: El que abans era Aigües del Nord, després va entrar en Aquagest, després es va dividir en diverses filials per a fer la neteja facial dels problemes de transparència en la gestió d'Aquagest, una d'elles és la multinacional Suez, Aquarbe.

La plataforma d'Utilitat Pública, integrada per sindicats, partits polítics i agents plurals, defensa que l'aigua és un dret humà i un bé públic i que la gestió ha de ser absolutament pública. Però a l'hora de publificar hi ha dues opcions: Gestió integral a través del Consorci de Guipúscoa o municipalització parcial d'aquesta. De fet, fins que les aigües de les muntanyes surten de les fonts de les nostres cases, passa per diferents fases que es recolzen en dues parts: El Consorci d'Aigües de Guipúscoa s'encarrega de la denominada "gestió d'alta", és a dir, de la recollida, tractament, dipòsit i depuració i abocament de les aigües. La denominada "gestió de baixa" és aquella que els ajuntaments poden fer per la via pública (municipalització o assumpció d'aquest servei pel Consorci) o vendre-la a multinacionals, i que inclou la transmissió de les aigües als consumidors i la canalització de les aigües pluvials i fecals dins del municipi.

Elgarresta explica per què la plataforma d'Utilitat Pública aposta per la municipalització: "Veiem necessari el consorci, perquè reforça la cohesió territorial: per exemple, un país obert per zones i amb pocs habitants tindria unes tarifes enormement cares si no hi hagués consorci. Per tant, el Consorci garanteix l'equilibri entre els pobles. Però, d'altra banda, té moltes coses que millorar en l'organització, en l'estructura, per a ser més transparent i participativa o per a ser publificado. Abans de res això, i a més, sent els que actualment estan treballant en l'Aquarbe, veiem una bona oportunitat per a apostar per la municipalització".

Adverteix que, igual que l'aigua, hi ha altres serveis privatitzats als ajuntaments: "Després de l'ona privatitzadora dels 90, a veure si aconseguim avançar cap a la publificación. D'altra banda, la sobirania dels nostres recursos també és molt important. Quan perdem el control dels nostres recursos, una multinacional pot fer el que vulgui".

Sense pressió ciutadana

Per tant, enguany es jugarà el repte de publificar un dret humà o posar-lo a la disposició de les multinacionals. Com estan els equilibris de força als ajuntaments? A l'Ajuntament de Zumarraga són 7 dels 13 regidors del PSOE i a l'Ajuntament d'Urretxu 7 dels 13 regidors del PNB. Tots dos s'han agrupat en la plataforma d'Utilitat Pública i tots els partits polítics excepte el PP.

Elgarresta explica que si abans de l'estiu l'Ajuntament d'Urretxu no decideix res, es prorrogarà directament per cinc anys el contracte amb Aquarbe, i llavors sortiria l'adjudicació. Si no es decideix res més a Zumarraga abans de fi d'estiu, es prorrogaria fins a cinc anys el contracte amb Aquarbe, però any rere any.

AIGUA CARA

En la CAPV cada metre cúbic d'aigua es paga 1,94 euros. A Zumarraga, 3 euros (50% més car).

Un veí de Zumarraga paga entre un 25 i un 80% més que un legazpiarra que pren aigua d'un mateix embassament en funció del seu veïnatge i consum.

En aquests quinze anys un veí de Zumarraga ha pagat 1.000 euros més que un legazpiarra. Una família s'incrementa en 1.500 euros.

A Zumarraga i Urretxu la gestió de l'aigua està en mans d'Aquarbe. La tarifa de Zumarraga és un 25% més cara que la d'Urretxu.

AUGMENT DE L'AIGUA ANY A ANY

S'observa que a Zumarraga la pujada de l'aigua ha estat interanual i que no ha estat la mateixa en cada tram de consum. A pesar que des de 2007 l'IPC ha pujat un 6%, a Zumarraga el preu de l'aigua ha pujat un 12%, el doble.

EL 48,97% DE LA POBLACIÓ NO HA REBUT FACTURES D'AIGUA

En 2018, Aquarbe va utilitzar la següent trucción: mitjançant una carta va comunicar a la ciutadania que si en 30 dies no sol·licitaven que se li continuïn enviant les factures en paper, entendrien que el ciutadà se solidaritzava amb la seva intenció de no enviar cap factura. Aquells que no van sol·licitar una comanda especial hauran d'accedir a l'Oficina Virtual per a visualitzar la seva factura. El resultat d'aquesta comunicació no transparent ha estat:

5.642 contractes en total.

D'ells, 87 reben la factura electrònica (1,54%).

1.149pide que s'enviï el PDF per correu electrònic (20,37%).

1.643 demanen que es continuï enviant en paper (29,12%).

2.763 no han contestat a la campanya ni han rebut factura (48,97%).

La plataforma d'Utilitat Pública diu que és il·legal que s'està estudiant no enviar factura i prendre mesures legals.

PEDRO ARROJO, RELATOR ESPECIAL DE NACIONS UNIDES

Va dir que hem d'entendre l'aigua com un dret humà, en el món hi ha 2.000 milions de persones que no tenen accés a l'aigua potable. Totes les persones han de tenir garantida una mínima aigua bàsica per a sobreviure, ja que es tracta d'un dret universal bàsic. En conseqüència, a ningú se li pot tallar el servei d'aigua, encara que no pugui pagar-lo. Desitjava sort a la iniciativa Utilitat Pública en les seves peticions i va agrair especialment el treball de la plataforma. 22/04/2021 a Zumarraga, en una conferència organitzada per la Utilitat Pública

PLATAFORMA D'UTILITAT PÚBLICA

Està compost per:
Partits polítics: EH Bildu, Elkarrekin Zumarraga, Sortu, Berdeak Legazpi.
Sindicats: ELA, LAB, CCOO.
Agents socials: Koodinadora Feminista, Ernai, Bertso Eskola, KKin Zona, Gaztetxea, Moviment de grups musicals Mutamu, Comissió de Festes de l'Estació i Associació de Pensionistes Dignitat.

Sol·licituds de la plataforma:
1. L'aigua és un dret humà universal i un patrimoni de tots. No es pot negociar amb els drets humans fonamentals.
2. La gestió de l'aigua ha de ser 100% pública, pròxima i participativa. Es prefereix la possibilitat de la municipalització.
3. Pels drets dels treballadors i l'ocupació pública de qualitat. Incorporar a tot el personal de l'Aquarbe amb totes les garanties en la nova estructura pública de gestió de l'aigua.
4t. Tarifació justa, social i equitativa. Excessos i espolis en la tarifació. La tarifa de l'aigua ha de cobrir el cost del servei, no el benefici d'una empresa.
5. Transparència, informació i respecte. Les factures han d'estar en tots els domicilis al més aviat possible.