L'honor i la lloança no són escassos Katrina Esau, una dama de 88 anys de Sud-àfrica: Va ser declarada “reina” per les seves comunitats en 2015; en 2014 el president de l'Ordre Nacional de la Baobaba de Plata, Jacob Zuma; en 2020, el president Cyril Ramaphosa li va concedir la denominació de “tresor viu”. Com és obvi, aquestes són les cites de gran repercussió, són moltes més les gràcies que en el dia a dia li fan els altres.
Perquè la reina Esau, la gran reina, el seu gran repte, la seva gran determinació i la gran feina que ella porta: N|aa, una de les llengües més antigues del món, s'està transmetent als descendents, perquè sap que quan doni l'últim alè també donarà l'última paraula. Perquè Katrina Esau és l'última parlant que parla N|uu.
No desitja que desaparegui el N|uu juntament amb ell. El 7 de juny va morir el seu germà, Oom Simon, deixant-li sense interlocutor a la seva germana. En el dol, el Govern de Sud-àfrica va publicar també el document: “Oom era el germà més jove de Simon Sauls Katrina Esauren, un dels dos últims parlants que parlaven de la llengua N|uu en comú. Coneixia bé els noms dels animals i insectes en N|uu. Amb ella perdem valuosos coneixements. Ha jugat un paper important en la lluita pel reconeixement, protecció, supervivència i promoció de la llengua. Gràcies a tot el que ha fet, ens hem adonat que com a africans tenim una rica herència entre mans i que tenim l'orgull de sentir-nos orgullosos”.
Katrina Esau pertany a la comunitat de San, que forma part del poblat indígena en Khoisa, seguint les últimes troballes arqueològiques, el més antic d'Àfrica, que podria estar situat en el sud d'Àfrica en els últims 44.000 anys. Els caçadors-recol·lectors de generació en generació es veuen forçats a ser sedentaris en l'actualitat els Sant Autòctons d'entre 120.000 i 140.000 en número. Al llarg de la història, tant per les ocupacions de diferents poblacions sedentàries locals (Khoikhoi i Bantuak, per exemple), com per les ocupacions d'herboinas i britàniques a partir del segle XVII, pel sistema Apartheid i pel neocolonialisme de les multinacionals que existeixen en l'actualitat, aquestes no poden viure lliurement i perden tot el caos.
En 1931, Kalahari Gemsbo va sofrir una violenta negació amb la creació del parc natural National Park, amb una extensió de 38.000 km². Des dels ulls de les autoritats, la persistència de la naturalesa rimava amb la falta de presència humana, per la qual cosa van ser ventados des de les seves terres en 1956. “Trobats tan lluny els uns dels altres, en els últims 30 anys no han pogut avançar-se a la seva manera, fins i tot la impossibilitat de definir-los com a comunitat” pot llegir-se en el document Els Khomani San de l’Afrique du Sud (“Khomani Sanak a Sud-àfrica”).
Mentrestant, evidentment, se'ls ha prohibit l'ús de N|uu. “No he après aquesta llengua, me la tenia molt bé del pit de la meva mare i vaig haver d'enterrar-la en el fetge”, compte Esau en el documental Lost tongue, perquè va haver de silenciar la seva i parlar Afrikaans de colons derivats de l'holandès. Treballava al servei dels colons en una família d'afrikaners, esclavitzant als seus pares. Per a ells no s'havia “cremat” o “tresor”... es deia “Geelmeid”, “cambrer groc”, a mode de limitar-se en tot moment a la classe social subjacent i a la raça oprimida.
Una vegada finalitzat el sistema d'apartheid en 1991, diversos Sant Sebastià es van vincular a la reivindicació dels seus drets, pel que sembla Nelson Mandela va facilitar el camí, originàriament matern, que també era San. Katrina Esau va començar des dels seus inicis en la dècada de 2000 amb la instal·lació de cadires en el corredor de la casa i l'ensenyament de la llengua N|uu als nens de la zona. En el seu afany d'ajudar i d'assegurar la transmissió d'aquesta llengua sense interlocutors, alguns lingüistes també van passar a l'escriptura el que fins ara havia deixat passar per boca de boca. Un pas més: Katrina Esau ha publicat també el llibre Qhoi n|a Tjhoi (“Dortoka eta ostruka”), el primer llibre publicat al juny a principis de juny en N|uu. És un conte dirigit a nens i nenes.
Cada quinze dies desapareix una llengua en el món, cada vegada que mor, portant als últims parlants a un món amb ell. Això és el que sap Katrina Esau i per això va transmetent una paraula el més possible d'aquest cos cansat. Perquè desapareixeria la llengua N|uu, una de les llengües més antigues i fins i tot més riques del món, desapareixeria. Consta de 114 fonemes o sons orals (suposem uns 40 fonemes en francès o anglès, no detectats en basc). També és un llenguatge amb clics, té 45 clics diferents que es creen tocant el paladar amb la llengua o amb els llavis! Avui dia són poques les llengües d'aquest tipus, unes 30 en el sud i est d'Àfrica, així com la llengua de Damin que es va parlar entre els aborígens australians.
Basant-se en una recerca genètica, en l'article titulat “In the footsteps of the first human language” publicat per The New York Times es pot llegir el següent: “Algunes de les llengües que es parlen avui dia són ressons de la vella llengua materna dels primers éssers humans? La majoria dels lingüistes afirmen que les llengües s'alteren massa ràpid perquè això sigui possible. Tanmateix, segons un nou estudi genètic que ha destacat la gran antiguitat en un determinat grup lingüístic, és possible que algunes de les seves característiques diferencials siguin les de la llengua materna original. Parlem de les llengües latents d'Àfrica del Sud (les del grup Khoisan, Khoin, Hottentots i San Populus)”. Amb la marxa de Katrina Esuen també tenim el final d'aquest llarg fil. De l'anàlisi de l'ADN d'aquests parlants es desprèn que formen part d'un genètic molt antic: “Tots els grups humans tenen la mateixa edat, ja que descendeixen de la mateixa població antiga. Però els genetistes són ara capaços de col·locar a aquests grups humans sobre l'arbre genealògic de la humanitat. Els grups situats en l'extrem de les branques més curtes, recentment s'han separat de les poblacions més antigues i són més joves, genealógicamente, que els situats en els extrems de les branques més llargues. Segons l'ADN mitocondrial, el llinatge Dj.–hoansi [de Khoisan] és tan vell que gairebé torna a l'arrel de l'arbre humà”, es pot llegir en l'article.
Des de 2018 uns representants del poble de Khoisan acampen davant la palación del govern: “Seguint la història que s'ha ensenyat, van desaparèixer els pobles de Khoi i San. Som aquí per a recordar-nos que estem vius i que demanem el reconeixement de la nostra identitat”. Entre les seves reivindicacions figura l'oficialitat per a la llengua N|uu. A pesar que Sud-àfrica compta amb un total d'onze llengües oficials, el seu reconeixement no s'ha centrat encara en aquesta llengua que sempre ha existit.
Marfa (els EUA), 1954. A l'escola primària Blackwell d'aquesta localitat del desert de Texas, els nens van ser forçats a participar en una peculiar cerimònia. El professorat els va repartir trossos de paper i els va demanar que escrivissin: “No parlaré espanyol, ni a l'escola... [+]
La seva filla aprèn a tocar l'ukelele. Una vegada va actuar amb les notes de Somewhere over the rainbow. L'autor d'aquesta versió era Israel Kamakawiwo?ole. Com veieu, el cognom del senyor Israel és bastant especial per a nosaltres. Tan especial que “Cira, això no és un... [+]
Fa uns anys vaig escriure un petit llibre sobre Tene Mujika, que es diu Udazken argitan. Quan vaig començar a fer aquest assaig biogràfic, em vaig trobar amb el nostre protagonista d'avui, el senyor Watson Kirkconnell. En 1928 Kirkconnell va publicar un bonic llibre d'antologia... [+]
Fa uns mesos vaig llegir un llibre molt interessant: National thougth in Europe. A cultural history, de Joep Leerssen, en versió catalana (El pensament nacional Europa, Editorial Afers, 2019). Explica com es va produir a Europa el desenvolupament del pensament nacional o, dit... [+]
Amb la mà d'Irulegi s'ha intensificat el misteri de l'origen del basc. Per a mi les discussions sobre aquesta mà estan sent boniques, perquè ens reiterem en què la història a vegades fuig de la lògica que establim des del present i és tan humana com les persones que... [+]
Fa dues setmanes deixem als occitans preparant al seu poble per a la guerra. No era qualsevol guerra. Durant el segle XIII, els setges van ser despietats en el territori d'Occitània i van sofrir una violència inoblidable.
Dèiem que la Croada era, en realitat, anti-catararia... [+]