Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

La memòria d'una lluita democràtica per a entendre les ciutats actuals

  • En els inicis de l'anomenada transició, molts moviments populars i grups que han actuat com a agents actius en la configuració de les nostres ciutats estaven basats en associacions de veïns. Recuperar la memòria d'aquesta lluita democràtica és fonamental per a intentar comprendre les ciutats que vivim en l'actualitat. Hem parlat amb l'advocat Karlos Trenor, de molts moviments populars i fundador de l'Associació Centre Cultural Recreatiu Eguia-Atocha. En aquest barri donostiarra es va ocupar la casa Vila Salia al juliol de 1976.
Villa Saliaren okupazioa.  1976ko uztailean okupatu zuten eraikin abandonatua Donostiako Egiako auzotarrek, auzoko jarduerak aurrera eraman ahal izateko. Halako borroken memoria jaso nahi du Egiako Gordegia egitasmo herrikoiak argazki biltegi baten bidez.
Villa Saliaren okupazioa. 1976ko uztailean okupatu zuten eraikin abandonatua Donostiako Egiako auzotarrek, auzoko jarduerak aurrera eraman ahal izateko. Halako borroken memoria jaso nahi du Egiako Gordegia egitasmo herrikoiak argazki biltegi baten bidez. (argazkia: ARGIA artxiboa)

Per a poder entendre les ciutats actuals i les lluites que es desenvolupen en elles és necessari recordar d'on venim. Elaboració de la memòria. Les lluites dels barris, les associacions de veïns i les aportacions de la ciutadania a nivell local, van transformar les nostres ciutats i pobles, i continuen marcant en gran manera l'actual Euskal Herria. De la mà de Karlos Trenor, l'Associació Centre Cultural Recreatiu Eguia-Atocha de Sant Sebastià, hem rebut una petita memòria d'aquesta lluita democràtica.

Trenor ens ha recordat el clima que vivia en els últims anys del Franquisme en l'anomenada Transició: “En les dècades dels 60 i 70 hi havia un ambient polític especial. La repressió contra les organitzacions polítiques i sindicals era violenta”. Recorda la por de les persones que van viure la Guerra de 1936, dels afusellaments. Però, sota la influència de les noves generacions de joves i dels moviments emancipadors internacionals, “en els llocs de treball es van trencar l'organització i les lluites dels treballadors, i als pobles i barris vivim els inicis dels moviments assemblearis, que amb el temps van adquirir gran força”.

En aquella època, Trenor diu que les condicions de vida dels barris eren precàries: “A penes hi havia equipaments: no hi havia escoles, ni serveis sanitaris, ni instal·lacions esportives. Els barris van sorgir en l'urbanisme anàrquic, impulsat per constructors sense escrúpols, buscant un benefici fàcil a curt termini, amb el suport de l'administració”. Per això, l'advocada ha destacat que les primeres reivindicacions de les associacions veïnals estaven molt lligades a l'urbanisme.

En 1964 es va aprovar la llei d'associacions, coneguda com a Llei Fraga, que legalitza per primera vegada en el Franquisme les associacions culturals i veïnals. Les associacions havien de redactar estatuts formals per a aconseguir la legalització, però Trenor ha destacat que en la pràctica funcionaven de manera assembleària. Exemple d'això és l'Associació Centre Cultural Recreatiu Eguia-Atocha, creada en el barri donostiarra d'Egia: “Funcionàvem horitzontalment, podia participar i decidir qui volia”, diu.

Bàsicament, aquestes associacions de veïns buscaven millores en les condicions de vida dels barris. Aquest era l'objectiu principal. “Lluitàvem per millores urbanístiques, en temes relacionats amb el trànsit, en l'habitatge, en els serveis sanitaris, en els equipaments culturals o esportius...”, ha recordat Trenor. La lluita en defensa de la casa Vila Salia d'Egia ha d'emmarcar-se en aquest context (veure quadre).

Tant durant el franquisme com en els inicis de la Transició, els partits polítics encara no estaven legalitzats. En conseqüència, no hi havia espai per als debats polítics, i les associacions de veïns es van convertir, en gran manera, en llocs per a això

Tanmateix, en les assemblees de barri també es produïen debats que superaven les problemàtiques concretes dels barris. Tant durant el franquisme com en els inicis de la Transició, els partits polítics encara no estaven legalitzats. En conseqüència, no hi havia espai per als debats polítics, i les associacions de veïns es van convertir, en gran manera, en llocs per a això. Per exemple, Trenor recorda que actuaven entorn de l'amnistia. Però no sols en el diàleg, sinó també en les lluites, més enllà de l'àmbit local, sense limitar-se als problemes concrets dels barris. La lluita contra la repressió, la solidaritat internacionalista o l'energia nuclear també van tenir el seu lloc en les associacions de veïns. “Hi havia molt d'activisme, i la participació dels joves era massiva, en manifestacions, assemblees i fent pancartes o propaganda”, reivindica el veritable.

Si bé existia un menyspreu de les associacions veïnals pel seu caràcter interclassista o interclassista, no se centraven en l'eix antisistema, és a dir, en el conflicte capital vs treball. No obstant això, “es va demostrar que aquestes lluites eren capaces de complementar-se i alimentar-se mútuament. Per exemple, des dels barris se solidaritzava amb les lluites del moviment obrer, desenvolupant mobilitzacions, caixes de resistència...”. Prova d'això és la forta resposta que des de les associacions de veïns de Sant Sebastià es va donar als fets del 3 de març.

Herència fins avui

Totes aquestes associacions i lluites veïnals han deixat una petjada profunda. Destaca la seva influència política: van ser un espai de politització i conscienciació, un espai de formació en militància bàsica, un espai per al desenvolupament de la identitat basca i la consciència i l'orgull de classe. Per si no fos prou, també van servir per a provar noves formes d'organització i lluita. En definitiva, lluitar en els barris, tibant els sistemes polítics cap a la democratització, projectant als habitants dels barris com a “ciutadans” amb drets, estenent els drets polítics. Les associacions veïnals van ser un reflex organizatorio d'això, perquè es van convertir en un instrument per a impulsar la participació política dels sectors socials –del personal, etc.– que el sistema deixava al marge.

També des del punt de vista urbanístic es van produir importants transformacions heretades. Gràcies a ells, els barris han aconseguit un nivell d'equipament generalment acceptable, tal com ens ha recordat Trenor: ikastoles, poliesportius, cases de cultura o associacions de veïns.

Avui dia és evident que la realitat social, i especialment els barris, ha canviat molt, els equipaments no tenen res a veure amb els de la Transició. Però l'advocat té clar que han aflorat nous reptes: “De l'habitatge, de la gentrificació, de la situació dels adults... Les generacions esdevenidores hauran de donar resposta a aquests problemes i inventar altres formes d'organització i lluita”.

Villa SaliA etxea, 45 urte
Donostiako udal agintariak Villa Saliaren aldeko konpromisoa sinatzen. (Argazkia: ARGIA artxiboa)

Villa Salia izeneko etxea Donostiako Egia auzoan dago. Gizarte Aurreikuspeneko Institutu Nazionalarena (INP) zen eta medikamentu biltegi moduan funtzionatu izan zuen, baina 70eko hamarkada erdialdean abandonaturik zegoen, eta botika iraungiz beteta. Auzoan beharrezko jarduerak aurrera eramateko tokirik ez zegoenez, begiz jo zuten auzokideek etxe hura. 1976ko uztailean, antolatu eta etxea okupatu zuten. Poliziak okupatzaileak kanporatu eta etxea hesiz ixtea lortu zuen.

Urte bete pasata, 1977ko uztailean, INPk etxea saldu behar zuenaren zurrumurrua zabaldu zen. Egoera horren aurrean, berehala elkartu ziren batzarrean auzotarrak eta salmenta hori saihesteko antolatzen hasi. Lehen pausu gisa, batzorde bat osatu eta Donostiako Udalarekin zein INPrekin hitz egitera joan ziren. Udalari eskaera luzatu zioten etxea erosi eta auzoaren esku jar zezan.

 Donostiako udal ordezkariek sinaturiko agiria. (Irudia: Gordegia)

Udalaren partetik mugitzeko intentziorik ikusten ez zutenez, uztailaren 14tik aurrera auzoan ekintzak gogortzen joan ziren: batzarra eta manifestazioa egin zituzten egun horretan bertan; 15ean, kontzentrazioa INPren eraikinean, enkantea gerarazi zezaten exijitzeko; 16an, kontzentrazioa gobernu zibilaren aurrean; 19an, batzarra frantziskotarren komentuan. Eta beste batzar bat 22an. Hala ere, INPk partikular bati saldu zion etxea. Egiatarrak sutan zeuden.

Uztailaren 24an, 500 bat lagun udaletxe parean agertu ziren, etxearen salmenta atzera bota zedila eskatzeko eta udalak eros zezala exijitzeko. 26an, bigarren manifestazio bat egin zuten udaletxeraino. Orduan ere 500 bat lagun abiatu ziren Egiatik, baina beste auzoetako jende asko elkartu zitzaien bidean. Hedabideetara ere iritsi zen gaia, hiri guztian bolo-bolo hedatuz. Manifestariek indarka udaletxera sartzea lortu eta udalbatzaren aretoa okupatu zuten.

Biharamunean, INPk enkantea bertan behera utzi zuela zabaldu zuten hedabideek. Auzoko jendea fidatu ez, eta berriz ere udalbatza aretoa okupatzea lortu zuten. Hantxe, beste erremediorik ez zuela, jarduneko alkate gisa ari zen Florencio Muñoz Múgicak –Fernando Otazu kanpoan baitzen–, etxea erosi eta auzoari uzteko konpromisoa sinatu zuen. Eta bete zuen hitzemandakoa: Villa Saliako etxea auzotarren esku utzi zuen udalak.

Orduz geroztik, Villa Saliako etxeak Egiako unean uneko arazo eta premiei erantzuteko espazio gisa funtzionatu du. Bertan izan dira, besteak beste, haurtzaindegia, euskaltegia edo Helduen Hezkuntza Iraunkorreko Ikastetxea, auzoko beharren zerbitzura.


T'interessa pel canal: Historia
Anàlisi
Tots estem en la cadena
El 29 de gener, a les portes de la fàbrica Guardian de Llodio, va succeir alguna cosa que no estem acostumats a aquest món egoista. La direcció va mostrar la seva intenció d'apagar el forn i, per a fer front a això, els treballadors van bloquejar la porta amb una sèrie de... [+]

Els aranzels augmenten la depressió

Washington (els EUA), 17 de juny de 1930. El Congrés dels Estats Units va aprovar la Llei d'Aranzels. La Llei Smoot-Hawley també es coneix com a Llei Wley perquè va ser impulsada pel senador Reed Smoot i el diputat Willis Hawley.

La llei va augmentar entre un 40 i un 60% els... [+]


Erromatar gorpuak Vienaren zimendu

Vienako Simmering auzoan kirol-zelai bat berritzeko lanetan ari zirela, 150 gorpu dituen hobi komuna topatu zuten 2024ko urrian. Erromatar legionarioak zirela ondorioztatu dute, eta K.o. 100 urte inguruan hil zirela. Edo, hobe esanda, hil zituztela. 

Gorpuak edozein... [+]


Record dels deportats nazis en una cartera
La cartera del gamerés Jean Iribarne, mort en el camp de concentració nazi de Neuengamm en 1945, ha estat recuperada i lliurada als seus familiars. En Ipar Euskal Herria almenys 350 persones van ser deportades per participar en la resistència, i gairebé la meitat no van... [+]

Mor Elena Barrena, referent de professors i historiadors
La seva tesi doctoral sobre la creació de Guipúscoa va ser pionera en la comprensió de l'evolució dels territoris històrics. Professor de la Universitat de Deusto, ha estat un exemple per a molts historiadors de la seva manera de treballar i ensenyar.

Anàlisi
Balancejant-se cap a la guerra

La nostra mare sempre diu: “Mai he comprès per què va succeir la Primera Guerra Mundial”. No té sentit. No entén per què les antigues potències europees es van implicar en una espècie de barbàrie i no pensa en com van convèncer als joves europeus i colonials a morir... [+]


Quatre maquis assassinats a Sant Sebastià en 1947 i 1948
Els maquis guerrillers antifranquistes no van tenir una presència especialment destacada a Euskal Herria, però van passar alguns i van sofrir la brutal repressió del règim. La Guàrdia Civil va assassinar a tres persones en Ibaeta en 1947 i a una en Zubieta en 1948, a pesar... [+]

Erdi Aroko emakume kopistak

Orain arte uste izan dugu Erdi Aroan eta inprenta zabaldu baino lehen liburuak kopiatzeaz arduratu zirenak gizonezkoak zirela, zehazki, monasterioetako monjeak. 

Baina Bergengo (Norvegia) unibertsitateko  ikerlari talde batek ondorioztatu du emakumeak ere kopista... [+]


La cuina italiana no existeix

Florència, 1886. Carlo Collodi, autor de la coneguda novel·la Le avventure de Pinocchio, va escriure sobre la pizza: “Massa de pa torrat al forn amb salsa de qualsevol cosa que estigui a l'abast de la mà”. L'escriptor i periodista va afegir que aquella pizza tenia “una... [+]


Europar Batasuna eta Errusia
‘Ostpolitik’, oihartzun fin hura

Gerra Hotza bultzatu zuten politiken alboan egon ziren ere bakearen aldeko ildoak. Ez zuten Ekialdea eta Mendebaldea batzeko moduko berregituraketa politiko berririk ekarri, baina errealitate berriak josi zituzten Europako Mendebaldea eta Ekialdearen artean. Horietako... [+]


Eugene Pottier
'Cançons revolucionàries': la cosa d'una cançó que mai es perdrà

Els himnes, aquestes modalitats de cant concretes, belles i perilloses, tendeixen a estar dirigits a una comunitat. “Amics de la meva pàtria i de temporada”, comença el conegut poema de Sarrionandia. És, naturalment, un himne: heus aquí a qui es dirigeix en un to solemne... [+]


Lineal A idazkunik luzeena

Lineal A duela 4.800-4.500 urte erabilitako idazkera minoikoa da. Berriki, Kretako Knossos jauregi ezagunean, bolizko objektu berezi bat aurkitu dute, ziurrenik zeremonia-zetro gisa erabiliko zutena. Objektuak bi idazkun ditu; bata, kirtenean, laburragoa da eta aurkitutako... [+]


Homes al capdavant, dones al pont

Londres 1944. Una dona, de nom Dorothy, va ser fotografiada mentre realitzava labors de soldadura en el pont de Waterloo. No tenim més dades sobre Dorothy que el seu nom, però fins fa deu anys tampoc ho sabíem. La sèrie de fotografies va ser trobada en 2015 per la... [+]


Resako aztarnategia Andosillan
Ebroko muga zaharraren lorratzetan

Nafarroako Erriberako Andosilla herrian, sorpresa ugari ematen ari den indusketa arkeologikoa egiten ari dira Aranzadiko arkeologoak eta herritar boluntario taldeak. Resako aztarnategian orain arte oso ezezaguna zaigun Goi Erdi Aroko gizarteak hobeto ulertzeko aztarnak aurkitu... [+]


Eguneraketa berriak daude