En el moment en què estic escrivint aquesta columna, està passant una interessant jornada de la Universitat Basca d'Estiu (UEU) a Pamplona, 49. Dins dels Cursos d'Estiu: De l'acadèmia a la població, de l'urbà a l'acadèmic. Sentia amb plaer als ponents de la taula, però per desgràcia, no he pogut anar pels meus deures laborals. Fins a aconseguir les actes o la gravació de l'acte, m'agradaria fer algunes reflexions sobre aquest tema fonamental.

Sovint s'acusa la universitat acadèmica d'allunyar-se de les preocupacions populars, dels ciutadans i del món real en general, i en bona part és cert. Aquesta nota no es fa només a Euskal Herria. Pel que sé, a França s'insisteix molt més que en el gran buit de la universitat és que els alumnes no es preparen prou a la realitat del mercat, sinó que es formin treballadors inempleables. Bàsicament, les universitats del món es classifiquen, entre altres coses, en funció de l'ocupabilitat dels alumnes que les han format. Per tant, s'ha preguntat a la universitat perquè respongui millor a les necessitats socioeconòmiques derivades del sistema capitalista. Però no és en aquesta línia en la qual la UEU ha orientat la reflexió, ja que la primera funció de la universitat no pot ser establir a la gent en un format per a un món laboral especial, sinó formar a persones que volen aprendre i esmolar l'esperit crític.

Vist, no obstant això, que en Iparralde, almenys, les universitats amb escassos recursos, veient que al professorat se li acumulen els cursos, s'acumula el treball administratiu, i que a penes tenen més temps per a la recerca, crec que cal accelerar més que res les relacions fortes entre universitat i poble: cal conjuminar forces per a promoure col·lectivament la germinació i l'obertura intel·lectual en la societat, així com la saviesa i la transmissió.

Per a traslladar els llaços entre el món acadèmic i el poble a la literatura, diria que el passat ens mostra que el veritable interès crític s'ha iniciat gràcies a estranys savis acadèmics, com Francisque-Michel i Vinson. A continuació es presenten els locals que, abans de ser Euskaldunak o Euskaltzaindia, han estat investigant i validant la literatura. Si mirem la creació literària, per exemple el departament de narració, descobrirem que els primers autors de relats eren sediments de la societat intel·lectual de la seva època, però que els va ser molt important estar en contacte amb la literatura popular en les seves obres. Penso aquí als alegiadores com Bizenta Mogel, Zaldubi o Oxobi, que van posar en marxa el gènere narratiu en la literatura basca: ho van aconseguir, és a dir, perquè van triar el gènere semi-recollit semipúblic, perquè tenien un públic ampli, i no sols el públic culte com uns altres (com Juan Antonio Mogel amb Peru Abarca).

També en altres àmbits de coneixement o creació es pot demostrar que la cultura i la societat basca s'han avançat quan el món acadèmic i els treballs de la construcció han anat impulsant i fomentant l'altre. En un moment en el qual les institucions públiques s'estan afeblint, crec que és més necessari el suport mutu que mai. En Iparralde tenim fortes associacions culturals, abans Euskal Kultur Erakundea... i la universitat, juntament amb els laboratoris de recerca, tracta d'impulsar el seu coneixement. Encara es poden fer més col·laboracions en benefici de la ciutadania i del poble.