La necessitat de fer un llibre amb les variants col·loquials d'una llengua... No és una mica trist?
No, també existeixen en altres llengües. La unió de material dispers és sempre pràctica. Nosaltres portem temps amb el tema de l'euskara col·loquial. ETB va començar a fer sèries de producció interior amb bastant retard, no em recordo de l'any, però era la dècada dels 90. I des de llavors estem prenent mesures al basc que cal utilitzar en aquesta mena de productes. Al principi es feia el que es podia, i després es va començar a reflexionar més. Però aquesta reflexió és una qüestió nova. No recordo l'any d'inici de Goenkale [1994], i quan va començar ho va fer d'una manera, no vull dir que va sorgir sense reflexionar, hi havia un plantejament, però molt lluny de les preocupacions de la coloquialidad, les preocupacions eren complertes. Després es va fer una spin off, els Principiants, i llavors comencem a pensar que era necessària una manera de parlar pròpia, en la línia de la coloquialidad.

Llavors, el llenguatge de Goenkale a vegades era massa artificial?
No era un euskara col·loquial. El basc era literari, de llibres, i no ho dic de manera pejorativa. I és que una bona cosa de Goenkale va ser que el basc dels llibres es va inventar a l'hora de portar-lo a l'oral.

Es va fer així perquè no hi havia models clars de llenguatge col·loquial?
No, simplement perquè es va decidir fer-ho. La qüestió és què és la coloquialidad, a vegades no s'entén molt bé. La coloquialidad és un llenguatge que expressa l'existència d'una relació d'informalitat i amistat entre els parlants. El llenguatge utilitzat per dos amics sense cap norma social ni respectuosa. No és per a totes les situacions. Es barregen moltes vegades i cal separar-les bé, colocal i baixa. El colocal té a veure amb la relació entre els parlants i el nivell inferior amb la cura o no de la llengua. El nivell inferior és contrari a la cura. I colocal, contrari al formal.

Per exemple?
El nivell inferior és a dir “t'he vist”.

Alguns ho criden directament “mal basc”.És no
parar esment al llenguatge. I el colocal és una altra cosa. El normal és a dir “t'he vist” en el col·loqui.

“… que no té rotllo / euskara net”.
[Riure] Una característica del llenguatge col·loquial és que es pot parlar molt cruament, i per això s'introdueixen tants blasons, paraules borroses… S'ha dit que en basca no hi ha res semblant, i no és cert. Cal explorar, buscar, i per això és important fer aquest tipus de llibres. D'altra banda, és cert que enfront del castellà diem les cobardidades d'una altra manera en basca. El castellà és molt cru i el més versàtil entre les llengües que jo conec. Si posem la mesura aquí… Nosaltres tenim unes premisses al cap. Una, que en basc és possible parlar de manera col·loquial. I no sols això, també es pot fer de manera creïble. Moltes vegades es diu que on es diu en castellà "em cago en déu", en basc hem de posar "arranopola". Aquest és el tòpic de sempre. La credibilitat la donen altres coses. I hi ha blasons i cruderías potolas. Potser no tenen la força de les formes en castellà, però són dures. No obstant això, cada llengua té les seves pròpies característiques. En anglès, per exemple, no es diu “em cago en la verge”. S'adapten a “fuck” i “damn”.

I altres premisses?
Fer-ho per a tots els bascos, en la mesura que sigui possible. Ja sé que és molt difícil i no sols pels dialectes. Nosaltres, per exemple, hem impulsat que es digui “mola du” per a dir “m'agrada”, clar, és el calc del mol en castellà. A vegades no hi ha una altra via. En basc tenim insults i buraos, però en les expressions valoratives estem molt pobres. No tenim moltes maneres de dir-ho “m'agrada”, i molt menys de forma colocal. I en castellà hi ha molts. En el nostre cas, cal pensar en alternatives.

Us arriba l'opinió dels espectadors sobre l'acolliment que tenen aquests?
A vegades sí. Per exemple, sé que a molta gent “té mola” no li agrada. Però a uns altres sí. Per tant, en aquest fet de ser per a tots els bascos és important que Nord-Sud s'integri en això, però no sols això: necessitem models per als bascos d'abans i d'ara. No hem de crear un euskara colocal que sigui reflex del castellà. Hem d'esforçar-nos a cuidar el que el basc té.

Molts dels recursos que s'esmenten en el llibre provenen del castellà… És
la nostra primera referència, la que tenim al cap. El nostre mitjà de préstec més senzill, i el de la majoria dels bascos, és el castellà. Hi ha coses del Nord en el llibre, però hem de ser realistes. En tot cas, cal prendre préstecs, sí, però amb sentit.