La gent es va acostar amb fam i va arribar a casa satisfeta. La Fira del Llibre i del Disc Basc de Ziburu ha sabut ser un bon llibre, euskara gose i gent famolenca. Per segona vegada, la fira organitzada conjuntament per l'associació Ziburutarra Baltsan i Argia ha passat per la localitat costanera de Lapurdi en el dotzè mes de juny. Lezo, Azpeitia, Izpura, Oiartzun, Zarautz, Azkarate, Baiona, Pamplona, Orio, Urruña, Hendaia, Ozta, Hernani, Astigarraga... Ha acudit gent de diversos racons d'Euskal Herria, tal com diu l'escriptora de l'editorial Luzien Etxezaharreta Maig, “perquè Ziburu és un bon lloc per a fer la unió dels de tots dos costats”.

Allí van estar 23 editorials, editant llibres escrits en basc, els més grans dels ttipis i els més ttips dels ttips, que no donaven ombra a la fusió. Perquè els grans ens adverteixen que el nostre és ttip i repetim que també som ttipi. I, clar, hi ha ttipis (al costat dels grans), però deixant a un costat les creacions escrites en francès i espanyol, i dedicant tota la plaça a les de basca, ens queda obvi que nostra ttipia és gran. Aquesta autenticació es podia fer amb senzillesa i fins i tot amb orgull descobrint el menú de la plaça de Ziburu.

Entre ells es trobava l'editorial Pamiela, a la qual va assistir el soci Peio Elzaburu amb una “inclinació especial”: “Som una editorial navarresa, encara que per sort no estiguem en la situació d'Ipar Euskal Herria, nosaltres també hem passat mals temps i els passem, per la qual cosa sempre responem afirmativament a totes les gomitas d'Iparralde. Som conscients de la importància de la comunitat, som minoritaris i sabem l'important que és el punt de trobada, ho entenem perfectament els navarresos”.

Ha estat un punt de trobada, i la tipicitat de la fira ha permès la proximitat entre escriptors i lectors. A pesar que la carpa blanca muntada en la plaça ha reunit gent, no hi ha hagut aglomeracions asfixiants, i hi havia temps i espai per a la conversa. Tenint en compte que en Arteta tenim la necessitat de recordar el que en realitat va, Etxezaharreta ens adverteix que: “És important per a un escriptor parlar amb el lector”. Sí que és així, i la frase també serveix de manera inequívoca: “És important per a un lector parlar amb l'escriptor”. Oihana Arana ha estat presentant el llibre de poemes Lazunak azkazaletan editat amb l'editorial Susa. A ell també li agrada l'intercanvi: “M'agrada veure alguna cosa que ha passat tant de temps dins d'un mateix, com després canvia de forma, com viu la gent. Canvia, la qual cosa un escriu i el que l'altre llegeix no és el mateix, perquè al final cadascun llegeix cada llibre d'on està i del que viu, i a mi les confrontacions que es produeixen aquí em semblen sempre interessants”.

Hem de tenir en compte que aquest intercanvi és necessari, quan sortim a poc a poc del COVID-19 a mig any solista. A l'hora de conversar amb diferents editorials, hem parlat també de la influència d'aquest context, i afirmen que, en general, no ha suposat un cop violent en la producció editorial. “Els llibres han seguit el seu camí, escrivint escriptors, llegint lectors... aquest moviment no ha estat retallat per la situació, la qual cosa hem perdut és l'intercanvi d'escriptors: saludar, felicitar cara a cara o ajuntar-se i comentar el llibre”, afirma Itziar Ugarte, de Susa. La Fira de Ziburu era una cita per a recuperar aquesta perduda. De la mateixa opinió és Elzaburu de Pamiela: “Si l'emoció és gran, es nota que aquest bon hàbit de llegir no s'ha perdut, més encara la gent se sent famolenca”.

Al matí, van passar les hores de la presentació de llibres i de la sessió de bertso-dibuix Bozoka, Odei Barroso i Maddi Ane Txoperena estaven encara en l'astirio, a gust, a la terrassa. “Fa un any que gairebé no he cantat en una plaça… ha complert moltes funcions, entre elles, haver respost a la fam de gent, ens ha ofert una vida social, i m'ha influït també en la vida artística, m'ha tornat a posar ganes de cantar bertsos en la plaça, he agraït la presència de la gent”. La de Chopere segueix el mateix camí: “Jo he treballat en tablados i sales molt més formals, però he agraït la proximitat amb la gent que ha ofert avui. La trobada ha estat un dia, he provocat un munt de gent que no havia vist fa temps”. Dos també han agraït que la fira s'hagi dirigit a llibres i discos bascos: “Aquesta discriminació positiva és positiva”; “limitar rigorosament és bé, perquè en cas contrari ens menja l'altre”.

També el dissabte va ser una plaça per a escoltar les explicacions sobre els últims llibres de set escriptors, a través de presentacions dirigides per la periodista de Ràdio Basca Maia Muruaga: Maddi viu a l'interior d'Ena d'Ane Txoperena, en el segle Sugar d'Asisco, Naparra de Jon Alonso, cas obert, el cas burgalès de Mikel Antza i Adur Larrea: revolució i viu!, Plantes de la Casa de Jakoba Errekondo, Lazunak d'Oihana Arana en les ungles i Susmaestras d'Itxaro Borda. En total, les editorials van plantejar al voltant de 60 novetats d'enguany, acompanyades d'altres centenars d'anys anteriors a la vista dels lectors.

Centralitat en la producció editorial en basca

“És motiu de satisfacció donar visibilitat i centralitat a la producció editorial en basca” diu Susako Ugarte. L'elecció dels organitzadors ha estat dedicar l'espai a la producció editorial en basca i canalitzar la comunicació només en basca. Una elecció valenta i política, diglòssia en un ambient violent, per a Ipar Euskal Herria que opta pel bilingüisme en la introducció del basc. Valent, polític i agraït pels qui volem viure en basc. Més d'un cineasta estava encantat de veure viure la seva plaça en basca.

A pesar que l'hora de la valoració no és encara la de l'editorial, en la reunió el membre de Ladix Arrosagarai Baltsan feia “molt optimista” al final del dia: “El nostre objectiu és donar suport a la producció de llibres i estem contents perquè hi ha hagut més lectors que han vingut a aquesta segona edició i que les editorials també han venut més”.

“[Ipar Euskal Herria] és una botiga de llibres en la qual els productes en basc són senzills o no estan disponibles. I si no són espectaculars, no es compren. Per tant, nosaltres volem donar visibilitat i accessibilitat a la producció en basca”, pensava Adur Larrea, membre i dibuixant de Baltsan en la presentació de la fira de motius.

“Tota la plaça ha parlat tot el dia en basc”, comenta Arrosagaraik, alai. Una gran victòria per a Ziburu, amb els bascos entorn del 12%. Al País Basc Nord, de 310.000 habitants, hi ha 51.000 vascoparlantes que, sense cap mena de reconeixement, viuen en basc a mesura que es van fent, en contra del corrent, des de la consciència i el cor.

De l'escola a la plaça

Entre aquests, els nens i nenes són millors quant a les edats típiques: dos de cada tres nens i nenes reben l'educació en basca, ja sigui íntegrament o en el seu departament bilingüe. Però el problema és que els molts tenen una llengua que han escoltat entre les quatre parets de l'escola, perquè tant a casa com en la plaça tenen el francès i l'idioma que cal utilitzar.

Preocupats per aquesta situació lingüística, encara que sigui per a un sol dia, han volgut bolcar amb la fira aquesta realitat infantil: “Que escoltin el basc en la plaça del seu poble, al costat dels seus pares, amb plaer i sense pressió”, comenta l'organitzadora i escriptora Maddi Zubeldia, preguntant pel seu objectiu de cara als nens. Així, uns mesos abans s'han posat en contacte amb les escoles i han format el conte de la Font Vella al costat de la historiadora Bernadette Irazoki i amb l'ajuda de la mandolina Mixel Klaudio, el guitarrista Txomin Aritzaga i l'acordeonista Xano Urtxegi.

En l'antiga font del poble, construïda en 1676, cada escola ha tret una cançó entre el conte, en la qual es parlava d'un element de l'aigua. “Aquest lloc té màgia. Hem begut de la font vella, han descobert la funció de la font, han vist la importància d'actuar com a contacontes, d'associar-se. És la nostra font, és esgotada... però avui no es va esgotar”, afirma Zubeldia, encara encantada del moment en què va viure. No se'ls ha dit directament que la metàfora de la trobada del basc i del basc podia ser una font, però segur que sense donar una explicació formal farien enllaç amb l'ambient que els envoltava. Deixant l'aixeta, tots van acabar en el mercat, tant nens com pares: “Ha vingut gent que no anava a venir a la fira gràcies al conte d'Iturri zaharra i se'ls ha ensenyat que també poden gaudir del basc anés de l'escola”, assegura Arrosagarai. Zubeldia té una cita de la seva antiga font que vol repetir tots els anys.

Com a cita de la font, el desig de repetir la cita en la plaça també és de part de l'organització. El periodista ha preguntat a Arrosagari per la necessitat d'ampliar el potencial de la fama en un ambient popular i familiar que va permetre la petita grandària de la fira. La resposta –de manera personal– és que “podem anar un parell de mesures més amunt però no gaire... si no, hauríem de moure'ns a un espai més gran, però en aquest cas deixaríem la plaça, i el nostre objectiu és que el basc ocupi justament la plaça. Per tant, ampliar sí, però dins dels límits que ens dona la plaça”. Encara que sigui un dia a l'any, negarem que la plaça de Ziburu torni a ser per a viure en basca.

La fira va finalitzar amb el concert d'Aguxtin Alkhat i Julien Labat. El mercat va donar les seves portes i eren molts els que es van prolongar durant tot l'any a les terrasses dels bars Maitenia i Bittor de la plaça, en dues dels bars bascos que al llarg de tot l'any són zones benvolgudes pels bascos.