Confiant en l'ambient del carrer, no sabríem que d'aquí a uns dies tornarem a tenir eleccions en Iparralde. L'alta, els dies 20 i 27 de juny, han passat dues eleccions: del departament dels Pirineus Atlàntics i de la regió de Nova Aquitània.

El consell departamental té un paper especialment important en l'àmbit social, sent aquesta institució responsable de la infància, la vellesa, la discapacitat i les ajudes socials. En l'època del COVID-19 en la qual vivim i en el context de la crisi econòmica i social que això suposa, les polítiques que es votin en el mateix tindran una gran influència en el dia a dia dels ciutadans. Quant a la comarca, les seves polítiques es concentren en diferents sectors, encara que les assemblees se celebrin lluny del País Basc Nord, tenen una gran influència en el nostre dia a dia.

En aquest sentit, a pesar que les assemblees de consellers se celebrin tant a Pau com a Bordeus, els nacionalistes d'esquerres es dirigeixen a aquestes institucions, posant totes les seves forces per a aconseguir càrrecs electes en el Consell del Departament. De fet, en aquest període no es presenten com en 2010 per a la comarca, ni tampoc s'emeten mandats de vot com en 2015. La raó principal és que la presència en el terreny, la proximitat i la capacitat d'abast de les seves reivindicacions no estan garantits en una regió excessivament extensa, on al final només 3.000 km² dels 84.000 km² de Nova Aquitània són Ipar Euskal Herria.

Nicolás Blain, director de la coalició EH Bai, diu que les votacions del departament són “eleccions locals”. El Departament està dividit en cantons i cadascun d'ells vota per al representant del lloc (al País Basc Nord són dotze cantonamientos i a Bearn quinze, nomenats dos consellers per cantonamientos). EH Bai es presenta en els dotze àmbits i adverteix que “és l'única candidatura present en tots els cantons”. Els membres de la coalició van decidir presentar-se a les votacions del departament en l'assemblea general celebrada al novembre de l'any passat.

No obstant això, el PNB no serà present en aquestes votacions ni en les d'àmbit comarcal, a les quals en el cantó de Biarritz es presenta en el candidat centrista Générations Biarritz al partit Christophe Lamboley-Depoire.

Les eleccions electorals estan deixant clar que els abertzales d'esquerres cada vegada tenen més pes en les institucions, ja sigui als ajuntaments, en l'Euskal Hiria Elkargoa o en el departament. Fa 20 anys van aconseguir el primer conseller a Pau: L'azkaratearra Jean-Mixel Galant es va imposar en nom d'Abertzaleen Batasuna en el cantó de Baigorri. Set anys després, Alain Iriarte va guanyar en la Capitalitat, presentant-se com a abertzale independent i repetint la victòria en 2015, en nom d'EH Bai en aquest període (després demisionó en 2017 quan va prendre l'escó de vicepresident en el col·legi per a evitar l'acumulació de càrrecs).

Algunes competències amb sol·licitud de repatriació basca

També poden obtenir una representació en aquest període. Si guanyen, s'implicaran en la política departamental, però també faran costat al País Basc Nord, amb l'objectiu d'obtenir més poder per a l'Euskal Hiria Elkargoa. “Si es mira al col·legi i al departament, a vegades tenen les mateixes competències i aquesta repetició no té sentit. Des de Pau treballarem perquè aquestes competències i els pressupostos destinats a elles es destinin al col·legi”, diu Blain. El turisme, les relacions transfrontereres, la política lingüística... són diverses les àrees de treball que es treballen tant des de Pau com des de Baiona. No obstant això, són conscients que “el Col·legi encara no és capaç de representar al Departament”, però la direcció d'EH Bai detalla: “A nivell departamental o en el Col·legi Urbà Basc? D'on som més eficients? Mirarem per àrees... si actuar des del nostre territori té més sentit, llavors ens agradaria arribar a acords, de manera que la competència i el pressupost siguin llocs a la disposició del col·legi”.

Però per a això necessitaran càrrecs electes a Pau. A mesura que es van aconseguint? Mirem els dotze cantonamientos i, no obstant això, hi ha alguns que estan a punt de sumar la victòria. En primer lloc, tenim el cantonamiento Hendaia Costa Sud com una manera de seguir de prop. L'esquerra és la principal des de fa temps, però aquesta vegada no es presentarà el conseller hendaia Kotte Ecenarro. Només tres ajuntaments, Hendaia, Biriatou i Urruña, se sumen a aquest cantonamiento i es recorda que en Urruña els nacionalistes van guanyar la casa del poble, que en Biriatu era una candidatura de nacionalistes i que en Hendaia treballen junts Ecenarro i els nacionalistes. D'altra banda, en 2015 es van obtenir bons resultats en Uztaritze-Errobi (44,4% en la segona volta) i enguany també s'esperen bons resultats, veient que el vot abertzale va créixer en els vots locals d'aquesta zona.

Què passarà en l'anomenada Muntanya Basca, que engloba gran part de Zuberoa i Baixa Navarra, i en Bidaxune-Oztibarre-Amikuze? Els consellers de tots dos porten temps en el poder –des de 1994, la dreta Pepela Mirande i el centredreta, també president del departament, Jean-Jacques Lasserre, des de 1982–. Els nacionalistes esperen que prevalgui entre els electors el desig de destituir-se definitivament. El 20 de juny volguessin posicionar-se com la primera força d'esquerres per a competir en la segona volta als antics consellers. Tant en un com en un altre, ja van estar en la segona volta en 2015.

Per a passar a la segona volta és necessari obtenir el 12,5% dels inscrits. Es preveu una gran abstenció (en 2015 va ser del 47,20% a nivell departamental i pot ser encara major en aquest període). “Que els abertzales tenim la base militant assegurada negativament el nostre vot? No soc segur... igual som menys emocionats, però no som totalment protegits”, diu Blain. A pesar que en 2015 van passar a la segona volta en cinc canonges i van aconseguir bons resultats, només van aconseguir la victòria en una, guanyant Iriarte per segona vegada.

Històricament el departament dels Pirineus Atlàntics s'ha situat gairebé sempre a la dreta: només l'esquerra va liderar el mandat 2009-2015. Un any més es preveu amb força la dreta, perquè es presenten conjuntament els partits de la dreta i el centre –de moment l'extrem dret no forma part de la unió RN, i cal precisar que en els onze cantonamientos del País Basc Nord tenim l'extrem dret entre els candidats–. Cara a cara tenim una altra vegada dividida l'esquerra i es pot pensar que aquesta postura deixarà passo a la dreta.

A la regió, no obstant això, és esquerra en el poder i torna a presentar-se Alain Rousset, socialista amb presidència des de 1998. Els sondejos tornen a triomfar, amb un punt de diferència molt pròxim a l'extrem dret RN.