A conseqüència dels esdeveniments dels últims mesos, l'ús de llançadors de foam s'ha situat en el centre de la discussió tant als Països Catalans com al País Basc .
Els llançadors de Foam poden causar un gran mal. Originàriament es van crear per a substituir armes de foc i, segons la normativa internacional de l'ONU, no poden utilitzar-se indistintament. És a dir, no es poden utilitzar amb l'objectiu de dispersar-se contra un grup de manifestants, no estan pensats per a això.
Però, per exemple, el protocol publicat recentment per Mosso d’Esquadre ho permet.El
protocol publicat gràcies al preacord entre els partits ERC i CUP per a la composició del Govern ens preocupa molt. Es recull que si una persona llança un objecte, Esquadra Mosso pot disparar a les extremitats. Això significa que poden disparar al capdavant i després dir, per exemple, que estaven disparant a les mans.
Es pot solucionar aquest problema substituint els llançadors de foam per un altre instrument? Quin hauria de ser el punt de partida? Decidir la seva substitució o no
per un altre arma és l'última baula. El primer que cal veure és com es pot controlar i quina és la resposta que se li donarà des de la pròpia institució si un agent comet un delicte. Necessitat d'instruments de control i fiscalització. La substitució d'armes o el canvi de model de policia no garanteix la fi de la impunitat.
En què es basen aquests instruments de control i fiscalització i qui hauria de ser el responsable d'això?El que és clar
és que no han de dependre de l'estructura jeràrquica de la policia, han de ser òrgans independents. A més d'avaluar si les conductes concretes de la policia han de ser jutjades pels tribunals, també fiscalitzarien l'arma que s'adquireix.
Mentrestant, la impunitat s'imposa. És descoratjador.
Ens diuen que hem de confiar en la policia, però la desconfiança amb la policia la genera la impunitat quan les institucions i els tribunals no donen una resposta contundent. Aquesta impunitat cal bolcar-la i anem avançant a poc a poc. L'any 2020 hem investigat a 135 agents en IRIDIA, una cosa impensable fa uns anys, i molt menys arribar al judici o a condemnar a un policia.
Explicada com una eina de transparència, l'Ertzaintza ha anunciat que a la fi d'any les cambres se les emportarà en els uniformes. Què et sembla? Les
cambres poden ser útils per a la transparència, però caldrà veure qui controlarà aquestes imatges. Pot l'agent decidir quan començar i quan deixar de gravar? A continuació, podrà veure aquesta gravació? O aquestes imatges s'enviaran a un òrgan independent de forma xifrada, que pot decidir, en cas de denúncia, si es presenten o no per al judici? Durant quant temps estaran guardades aquestes imatges? Hi ha moltes preguntes en l'aire.
Una altra aresta pot ser que es converteixin en instruments de control.
Per descomptat. Les cambres es poden utilitzar per a veure qui acudeix a les manifestacions i per a fer perfils ideològics prohibits. Poden vulnerar el dret a la intimitat…
La policia té el monopoli de la força. Què suposa? La primera
baula de l'escalada de força en les manifestacions és la presència policial, com assenyala el britànic College of Policing. Per tant, el fet que la policia estigui armada, amb escuts, cascos, llançadors de foam, etc., ha d'entendre's com un ascens en aquest ús de la força. Pot augmentar la tensió i provocar disturbis. La clau està en la percepció de què és i com s'exerceix el dret a la protesta. Si s'entén com un dret a garantir o com una amenaça.
Alguns vídeos mostren com l'Ertzaintza ha tingut contacte amb l'empresa ultradretana Desokupa. A Catalunya també ha passat amb Mosso d’Esquadr. És molt greu. En
primer lloc, els desnonaments només poden dur-se a terme mitjançant ordre judicial. Desokupa és una empresa privada que no pot fer, i molt menys amb violència. Això pot abastar diversos delictes, coaccions, violació de l'habitatge, etc. Per tant, l'Ertzaintza hauria de frenar el desnonament. L'existència d'una certa col·laboració i simpatia entre el Desokupa i l'Ertzaintza o el Mosso d’Esquadren genera una gran preocupació. Cal veure d'on ve aquesta relació, quina relació pot existir amb l'extrem dret i per què. És un tema complex que cal investigar.
Azken astean ezagutarazi moduan, Eusko Jaurlaritzaren Balorazio Batzordeak txosten banatan aitortu ditu estatuaren biktima gisa. Justizia sailburuak ekitaldi pribatu banatan entregatu dizkie dokumentuak.
Rosa Zarra Ertzaintzaren pilotakada baten ondorioz hil zela da Eusko Jaurlaritzako Poliziaren Biktimen Balorazio Batzordeak atera duen ondorioa, Berria-k jakinarazi duenez. Orain arte, Ertzaintzak beti egin dio uko bertsio horri, eta Rosa Zarra berak zuen gaixotasunaren ondorioz... [+]
Lau agenteak lesio-delituengatik ikertzen ari dira eta horrek galarazten du 2024ko amnistia aplikatzea. Polizia horietako batek, ustez, gomazko bala batekin begi bat zartatu zion Roger Español kataluniarrari.
Ertzaintzak martxoaren 13an Bilbon zauritutako bi pertsonaren testigantza jaso ditugu. Athleticen partidaren ostean larriki zauritu zituzten aita-semeak, borra-kolpeka, eta atxilo eraman zuten haietako bat. Furgonetatik ikusi zuen ertzainek nola egin zuten tiro jendearen kontra,... [+]
2023an Zaballako espetxean euskal presoen alde egindako martxarengatik ezarri zizkieten isunak. Helegiteen ezeztapenaren aurrean epaitegietara joko dutela adierazi du antolakundeak, eta Poliziaren inpunitatea salatu du.
GALeko biktima talde batek eman du kereilaren nondik norakoen berri Bilbon egindako prentsaurrekoan, Egiari Zor fundazioak eta Giza Eskubideen Euskal Herriko Behatokiak lagunduta. GALen aurkako eta, zehazki, José Barrionuevoren aurkako kereila aurkeztuko dute.
Euskal Herrian Euskarazen arabera, Tolosako tren geltokiko segurtasun agente batek eraso egin zion militante bati, agenteari euskaraz hitz egiteko eskatu ziolako. Tolosako alkateak "kezka" adierazi du eta azalpenak eskatuko dituela jakinarazi.
31 urteko emakume kolonbiarra osasun zentrora eraman ordez ertzain etxera eramatean agenteek "akatsa" egin zutela aitortu du Segurtasun sailburuak, baina azpimarratu du ez zuela "jipoirik" jaso.
Martxoaren 3ko Memoriala hornitzeko erabiliko dira bildutako objektuak. Ekimena ahalik eta jende gehienarengana iristeko asmoz, jardunaldiak antolatuko ditu Martxoak 3 elkarteak Gasteizko auzoetan.
Karen Daniela Ágredok dioenez, zortzi bat ordu eman zituen ziegako zoruan etzanda Ertzaintzak ospitalera eraman aurretik. Segurtasun sailburu Bingen Zupiriak berak eskatu du Eusko Legebiltzarrean agerraldia egitea.
Karen Daniela Ágredok dioenez, atxilotu zutenean berak ez zuen ertzainik zauritu, haiek lurrera bota zuten eta konortea galdu zuen. Ondoren, Ertzaintzaren komisariaren zoruan iratzartu zen eta handik ospitalera eraman zuten.