A conseqüència dels esdeveniments dels últims mesos, l'ús de llançadors de foam s'ha situat en el centre de la discussió tant als Països Catalans com al País Basc .
Els llançadors de Foam poden causar un gran mal. Originàriament es van crear per a substituir armes de foc i, segons la normativa internacional de l'ONU, no poden utilitzar-se indistintament. És a dir, no es poden utilitzar amb l'objectiu de dispersar-se contra un grup de manifestants, no estan pensats per a això.

Però, per exemple, el protocol publicat recentment per Mosso d’Esquadre ho permet.El
protocol publicat gràcies al preacord entre els partits ERC i CUP per a la composició del Govern ens preocupa molt. Es recull que si una persona llança un objecte, Esquadra Mosso pot disparar a les extremitats. Això significa que poden disparar al capdavant i després dir, per exemple, que estaven disparant a les mans.

Es pot solucionar aquest problema substituint els llançadors de foam per un altre instrument? Quin hauria de ser el punt de partida? Decidir la seva substitució o no
per un altre arma és l'última baula. El primer que cal veure és com es pot controlar i quina és la resposta que se li donarà des de la pròpia institució si un agent comet un delicte. Necessitat d'instruments de control i fiscalització. La substitució d'armes o el canvi de model de policia no garanteix la fi de la impunitat.

En què es basen aquests instruments de control i fiscalització i qui hauria de ser el responsable d'això?El que és clar
és que no han de dependre de l'estructura jeràrquica de la policia, han de ser òrgans independents. A més d'avaluar si les conductes concretes de la policia han de ser jutjades pels tribunals, també fiscalitzarien l'arma que s'adquireix.

Mentrestant, la impunitat s'imposa. És descoratjador.
Ens diuen que hem de confiar en la policia, però la desconfiança amb la policia la genera la impunitat quan les institucions i els tribunals no donen una resposta contundent. Aquesta impunitat cal bolcar-la i anem avançant a poc a poc. L'any 2020 hem investigat a 135 agents en IRIDIA, una cosa impensable fa uns anys, i molt menys arribar al judici o a condemnar a un policia.

Explicada com una eina de transparència, l'Ertzaintza ha anunciat que a la fi d'any les cambres se les emportarà en els uniformes. Què et sembla? Les
cambres poden ser útils per a la transparència, però caldrà veure qui controlarà aquestes imatges. Pot l'agent decidir quan començar i quan deixar de gravar? A continuació, podrà veure aquesta gravació? O aquestes imatges s'enviaran a un òrgan independent de forma xifrada, que pot decidir, en cas de denúncia, si es presenten o no per al judici? Durant quant temps estaran guardades aquestes imatges? Hi ha moltes preguntes en l'aire.

Una altra aresta pot ser que es converteixin en instruments de control.
Per descomptat. Les cambres es poden utilitzar per a veure qui acudeix a les manifestacions i per a fer perfils ideològics prohibits. Poden vulnerar el dret a la intimitat…

La policia té el monopoli de la força. Què suposa? La primera
baula de l'escalada de força en les manifestacions és la presència policial, com assenyala el britànic College of Policing. Per tant, el fet que la policia estigui armada, amb escuts, cascos, llançadors de foam, etc., ha d'entendre's com un ascens en aquest ús de la força. Pot augmentar la tensió i provocar disturbis. La clau està en la percepció de què és i com s'exerceix el dret a la protesta. Si s'entén com un dret a garantir o com una amenaça.

Alguns vídeos mostren com l'Ertzaintza ha tingut contacte amb l'empresa ultradretana Desokupa. A Catalunya també ha passat amb Mosso d’Esquadr. És molt greu. En
primer lloc, els desnonaments només poden dur-se a terme mitjançant ordre judicial. Desokupa és una empresa privada que no pot fer, i molt menys amb violència. Això pot abastar diversos delictes, coaccions, violació de l'habitatge, etc. Per tant, l'Ertzaintza hauria de frenar el desnonament. L'existència d'una certa col·laboració i simpatia entre el Desokupa i l'Ertzaintza o el Mosso d’Esquadren genera una gran preocupació. Cal veure d'on ve aquesta relació, quina relació pot existir amb l'extrem dret i per què. És un tema complex que cal investigar.