Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Avui una pel·lícula com 'Tasio' no anava a tirar endavant"

  • L'actor i cineasta Patxi Bisquert (Zizurkil, Guipúscoa, 1952) està fent un gran esforç en els últims anys per a tirar endavant el projecte Ombuaren itzala. Vol posar en pantalla la vida del bertsolari Pedro Mari Otaño i rebre finançament en auzolan. Bé, aquest estiu començaran a rodar la pel·lícula a l'Argentina. Ara va de poble en poble, presentant el projecte i convidant a comprar les 30.000 entrades posades a la venda.
"Ideia eta bide berriak jorratu beharra sumatzen dut, berpizkunde garaian sartu beharrean gaude ez badugu herri gisa atzean geratu nahi". (Argazkia: Josu Santesteban)
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Què té Pedro Mari Otaño per a protagonitzar una pel·lícula?
És una persona molt interessant. D'una banda, perquè era rar entre els bertsolaris de la seva època. La majoria dels bertsolaris de llavors eren carlistes, i això era liberal, una mica rar. Era un home expert, culte, culturalment de gran sentit. I va ser pioner, ja que en tenir mala gola va utilitzar els versos, la qual cosa va donar un impuls tremend a la versificación. Fins llavors, a mesura que s'anaven tirant els versos, el vent els portava. És una persona polièdrica, amb moltes arestes. Ho situaria entre els personatges més interessants de l'època: Comparo l'ombra d'Otaño amb la d'Oteiza en els anys 1950-60.

A part de ser zizurkildarra...
[Riu] Clar, a aquest poble li vull molt, i no sols perquè he nascut allí. Comencem des de molt jove cantant les cobles d'Otaño. Jo vaig passar cinc anys en Zizurkil, però després vam estar vivint en Jaizubia, a Hondarribia, amb els cosins de la meva mare. Quan se celebrava qualsevol festa, sigui enterrat, bateig, collita de poma o meta, era una bona excusa per a començar a cantar. I per a escalfar la gola començaven amb les cobles d'Otaño per a provocar-la. En aquella època coneixia a tots. Viu Morriña perquè avui són molt pocs els joves que coneixen les cobles d'Otaño.

Ho considera un projecte personal?Des dels
seus inicis ha estat molt personal. Clar, he implicat gent en el camí, sobretot la més important per a mi, Koldo Izagirre. M'ha escrit textos molt bells. Com volia mantenir la cronologia, per a parlar de l'evolució d'Otaño, jo he fet l'adaptació. Després hi ha una altra cosa: les dones que han estat al voltant d'aquesta mena de personatges famosos han estat molt sofertes; ara es parla molt d'Angela Kerexeta, que va passar amb Iparragirre. Madalen [María Magdalena Alberdi] també viuria una cosa així. Des del punt de vista de gènere faltava alguna d'aquestes riberes, alguns retocs. En això m'ha ajudat Leire Aranburu, i estic molt contenta.

La seva època és tan interessant com la figura d'Otaño. Per què?
És una època molt interessant, perquè el País Basc, juntament amb la pèrdua dels furs, es va quedar alterat, deprimit i en una enorme crisi econòmica. Però al mateix temps, com són les coses, també va haver-hi anys de renaixement, perquè llavors van començar a crear noves idees, a enfortir el socialisme, i a nou nacionalisme. En el nostre guió, Txirrita li diu a Otaño: “Hem d'inventar coses noves”. Les obres d'Otaño ens ofereixen una cronologia per a analitzar aquesta època.

Fotografia: Josu Santesteban

La pel·lícula conta les dues últimes dècades de la seva vida. Per què?
Aquests van ser els seus anys més fructífers. Torna malalt de l'Argentina a causa de la seva nostàlgia. De tornada es casa i comença a formar família. Són les dècades de la recuperació. Avui dia estem en un cicle similar: portem més temps amb autonomia que en la dictadura, però aquest país ha donat petits avanços i potser en els últims anys estem fent passos enrere. Veig la necessitat d'abordar noves idees i camins, d'entrar en l'època de renaixement si no volem quedar-nos enrere com a poble. Comparo l'època d'Otaño, els anys 1950-60 i les situacions actuals, com si cada 60 anys s'impartissin cicles d'aquest tipus. En aquella època, els nostres joves estaven obligats a fer Amèrica i avui dia continuen observant com estan.

Voleu aconseguir 750.000 euros per al projecte i heu posat el repte d'aconseguir-lo en el treball veïnal. Per què?
A les grans productores i plataformes de televisió d'avui no els interessa aquesta història. Si no està ple de violència, de sexe, o si no és un d'aquests relats revisionistes d'ETA... Si el primer cap de setmana no tens l'èxit de Crist en la finestreta, al trast. Avui dia una pel·lícula com Tasio no anava a tirar endavant, de seguida la tirarien a les escombraries. El que anomenem cinema d'autor té cada vegada menys portes obertes. Per això hem de treballar altres vies per a poder veure el cinema basc. La meva última pel·lícula, Oreina de Koldo Almandoz, s'ha vist en 45 llocs i va tenir 25.000 espectadors, això no és res. I igual que això, eh! La pel·lícula en basca que més s'ha vist ha estat gran, però estrenada en tot l'Estat ha tingut 150.000 espectadors, amb un pressupost de 4 milions d'euros.

I, per tant, com ho fem?
Esperem que aquesta pel·lícula es vegi, almenys, en cent llocs d'Euskal Herria. A més, en estar enfocat a les noves generacions, estem col·laborant amb la xarxa d'Ikastoles i Escoles Públiques, que els alumnes veuran gratis. Vull fer poble, que els fruits tornin al poble i que els nostres joves arribin a Otaño. El que demanem és que els pares col·laborin en la compra d'entrades. Hem posat a la venda 30.000 i esperem que es venguin tots. Amb les ikastoles només hi haurà 65.000 espectadors, i això ho duplicarem en la xarxa pública. Més de 200.000 persones ho veuran. El que busquem és que el cinema basc s'estengui també a altres àmbits.

El cinema surt de la terra “Soc un tipus que continua avançant en aquesta cerca de
la seva vida, que estima moltíssim a aquest país, i també a Galícia, on són els meus fills. En el món del cinema, em conec com Tasio, sobretot aquí, a Navarra. Han passat 37 anys des que vam fer la pel·lícula, i encara és bo tenir tant d'èxit i tanta repercussió. He fet més pel·lícules, l'última Oreina. També han estat dirigits per mi, alguns treballs que vaig fer a Galícia. M'agrada fer cinema, i sobretot utilitzo les paraules dels altres, m'agrada utilitzar textos poètics. I el cinema que m'agrada està molt lligat a la terra i a la llibertat”.

 


T'interessa pel canal: Zinema
2024-10-23 | Julene Flamarique
Zinebi projectarà 132 pel·lícules de 44 països a Bilbao durant una setmana
El festival de cinema de Sant Sebastià se celebrarà del 8 al 15 de novembre. També es podran veure en escena pel·lícules basques com Tasio, una versió restaurada de la pel·lícula i La Mort de Mikel, 40 anys després de l'estrena de la pel·lícula.

2024-10-21 | Zuzeu
47. El Centre Basc d'Estudis Bascos celebra el Dia Internacional del Cinema Basc
La pel·lícula de Jone Arriola “Tot està inventat” ha estat la guanyadora de l'Oca d'Or en la gala de lliurament de premis celebrada aquest dissabte. La Mirada del Cinema Basc ha homenatjat la trajectòria de l'actriu Itziar Ituño.

2024-10-18 | Urumeako Kronika
El festival 'Hariak', testimoni de les històries de resistència, del 7 al 17 de novembre en Hernani
La d'enguany serà la tercera edició, i el tema de la memòria serà l'eix, la Plaça Intercultural Feminista.

2024-10-14 | Leire Ibar
Euskal Zine bilera de Lekeitio aconsegueix aquesta setmana la seva 47 edició
El festival compleix 47 anys, i entre el 16 i el 21 d'octubre, a través de xerrades i tallers, es treballaran diferents àmbits de la cinematografia basca. Sota el lema “El cinema sempre nou”, el festival vol fer l'ullet als joves que volen comptar el nou cinema i les... [+]

2024-10-11 | Uriola.eus
El Festival Internacional de Cinema Invisible “Film Social” de Bilbao portarà a les pantalles el que està ocult
Del 10 al 17 d'octubre, ZINEMA Ikusezinak mostrarà a Bilbao 81 pel·lícules que fomenten la reflexió i la consciència crítica sobre temes socials de gran rellevància i actualitat. Organitzat per l'Organització No Governamental per al Desenvolupament “KDC” (Cultura,... [+]

2024-10-11 | Sustatu
Més que nostàlgia: Quan Són Goku va començar en basc
La setmana passada es van complir 35 anys de la primera vegada que Són Goku va parlar en basca. El 4 d'octubre de 1989 es va estrenar en ETB1 l'emissió de la Bola del Drac (que va arrencar al Japó en 1984) i es realitzarà un acte commemoratiu a Sant Sebastià el 20 d'octubre,... [+]

2024-10-09 | Ula Iruretagoiena
Territori i arquitectura
Euskal Herria

Edurne Azkarate va dir enlaire des del micro de l'escenari que el cinema basc té poc basc en la celebració del Festival de Cinema de Sant Sebastià. La frase retrunyeix per la seva veracitat. En l'escena de l'arquitectura es pot repetir el mateix lema i estic segur que en altres... [+]


La pel·lícula 'Irati' arriba a la plataforma Primeran d'EiTB
La pel·lícula Irati compta amb el major nombre d'espectadors que una pel·lícula en basca ha tingut mai al cinema: 160.000 persones.

Vuit llargmetratges de recomanació, entre els visionats en el Festival de Sant Sebastià

Bound in Heaven

Adreça: Xin Huo

País: Xinesa

Durada: 109 minuts

Estrena: No implantat

Fugir de la mort, cap endavant. L'home que sofreix una malaltia terminal el farà així, al costat del seu amant, amic i company de viatge. Una pel·lícula dura però positiva, amb... [+]


Secció Oficial. Pel·lícula de clausura
I va arribar un diumenge plujós, romàntic i plorós

I això ahir era dissabte i no diumenge. Li va costar treball aclarir el dia, perquè hi havia molta menys gent al carrer i no hi havia pressa. Alguns es van acostar aviat al Kursaal i al Teatre Victoria Eugenia, on van projectar la pel·lícula de clausura de la nit, We Live in... [+]


2024-09-29 | Eneko Atxa Landa
Festival de Sant Sebastià. Últim dia.
Silencis que compten poc

El novè i últim dia, en un Festival especial que em recordarà amb molt d'afecte. Deixant dues pel·lícules arriscades per a l'últim dia, estic escrivint aquesta primera crònica amb la música d'un bar, perquè no m'ha agradat res la pel·lícula que vaig veure abans.

He vist... [+]


Premi a la millor actriu, per a Patricia López Arnaiz

La gasteiztarra Patricia López d'Arnaiz s'ha fet amb el Goya al millor actor principal en el 72 Festival de Sant Sebastià. En el Zinemaldia, pel seu treball en la pel·lícula 'Els centellejos', dirigida per Pilar Palomero.

La pel·lícula està basada en la primera narració del... [+]


El documental que defensa la tortura del toro guanya la Petxina d'Or del Zinemaldia
Tardes de solitud dona diverses pinzellades del dia a dia del torero Andrés Roca Rey, entre altres, entrevistes a l'hotel i en el trajecte de l'hotel a la plaça de toros o moments de vestimenta, i mostra com sofreix i assassina al toro en la plaça. El documental, dirigit pel... [+]

Eguneraketa berriak daude