Encara sort a la contracultura marginal, si no, estaríem mancant revistes literàries. De fet, Euskaltzaindia va deixar de publicar Erlea en 2018. Aquest mateix any es va paralitzar la revista 111 en paper de l'acadèmia 111. Un any després, en 2019, es va publicar el número 57 d'Hegats, i de moment sembla que la publicació està posada per l'Associació d'Escriptors Bascos. Es va anar l'abella, però va arribar Barnezomorro amb el fanzine Xangre.

El segell autogestionat va publicar en 2019 el primer número de Xangre. Ha publicat la segona edició en 2021. Sense sorpreses: la fanzine és creuada pel punk.

Les traduccions dels treballs del Linton Kwesi Johnson jamaicar-britànic i de la Cinthya Genser proto-punk feminista poden llegir-se com si fossin punkis. D'altra banda, Xangre, en lloc dels EUA i al nord d'Europa, ens porta al sud global a través de reportatges. En concret, el rock underground peruà “subte” i l'escena musical colombiana “punk medallo”. A més, igual que Cristina Morales, autora de la novel·la punka Lectura fàcil, 46 pàgines fotocopiades donen pas al so industrial britànic del grup musical Throbbing Gristle.

El fanzine aconsegueix traslladar tot aquest soroll planetari a nosaltres. L'original creació literària en basca i l'entrevista a Edorta Jimenez fondegen a Xangre a Euskal Herria. El còctel no pot ser més suggeridor. Per què no: còctel literari molotov en basc, de costat a centre.

Uns no poden aconseguir 1.700 compradors, uns altres no poden superar les pèrdues econòmiques, volen vestir-se amb la cinta de la normalitat i la impossibilitat de fer-ho ens revela una vegada i una altra l'anormalitat del centre basc. Entre tantes normalitzacions sembla que cal arribar a fer el que les institucions no poden fer, això sí, precari i radical. En la realitat mercantilitzada que vivim, menys a l'autogestió i a l'autoedició. Gràcies a les fotocopiadores, a la filosofia “do it yourself” i a l'activisme literari.