Com va començar la seva carrera política?Als
14 anys vaig començar a conèixer les idees comunistes en l'institut d'Alfaro i aviat vaig ser a ells. Vaig repetir Tercer Curs de Batxillerat perquè passava molt de temps fent periòdics, programes de ràdio i preparant vagues. Després d'acabar el COU vaig ser com a voluntari a fer el servei militar amb la Creu Roja. Em podia haver fet insubmís o objecció, però a casa la situació era complicada. Jo vaig créixer amb el meu avi i el meu avi acabava de morir, així que em va semblar la millor manera de continuar estudiant o de començar a treballar. Vaig fixar en l'institut les meves dues conviccions més permanents que mai he canviat: ser comunista i aficionat a l'athletic.

Als 17 anys em vaig afiliar a CCOO. Després en el Partit Comunista d'Euskadi i en l'Esquerra Unida de Navarra. En 1991 vaig entrar regidor en Castejón, al meu poble, fins a 1995, i des d'aquest any fins que vaig dimitir en 1997 vaig ser parlamentari. En 1999 també vaig abandonar Ezker Batua. Aquí va acabar la meva carrera de partit, perquè mai s'acabarà la política, perquè continuo fent política en Sustrai Erakuntza, en l'associació de veïns o en l'associació de pares.

Per què ets comunista?
Potser perquè abans vaig ser cristià. Soc comunista per la visió del món que té aquesta ideologia, que en els dos últims segles ha suposat molts avanços a tots els nivells. Aquí o tots ens salvarem o ningú. La classe ha de ser el centre del nostre pensament, amb una visió internacionalista i solidària. En absència de moviments transformadors com el comunisme, el feminisme o l'ecologisme, aquest lloc serà ocupat per ideologies feixistes. Aquest és un dels problemes més greus de l'actualitat.

Va ser el primer parlamentari comunista a Navarra. Per què va dimitir?
Per raons polítiques. Jo vaig jurar el càrrec per imperatiu legal, com a republicà i com a basc, encara que no sàpiga basc. I ho vaig fer amb una samarreta contra l'embassament d'Itoiz. En Ezker Batua érem cinc i això no va agradar a tots. Entre nosaltres, d'altra banda, no estàvem d'acord en el programa i en els pressupostos.

Al principi només cobrava dietes, a diferència d'altres companys de partit. Crec que volien forçar la meva dimissió. Al cap d'un temps em van posar una nòmina, però als cinc mesos, en 1997, vaig dimitir quan Floren Aoiz i Adolfo Araiz van ser empresonats, perquè nosaltres estàvem a favor del diàleg i la negociació en la qüestió del conflicte basc. La pau s'aconsegueix no sols quan es deixen les armes, sinó quan es fa justícia.

De 1997 a 1999 vaig estar en la direcció de l'Esquerra Unida i en la Comissió Federal de l'Estat, però per discrepàncies, al desembre de 1999 100 persones abandonem el Partit Comunista d'Euskadi i vaig anar a casa.

Com va sorgir la Fundació Sustrai?
Parar el TAV! els emprenedors en moviment o en la lluita contra les centrals de la Ribera ens unim perquè crèiem que era necessari un instrument que donés suport jurídic-tècnic a les petites entitats locals i als grups socials.
Tots els procediments es prolonguen durant anys i l'oposició popular necessita l'ajuda d'aquest aparell de múscul jurídic tècnic perquè aquestes baralles no s'interrompin. Per a això es va crear Sustrai Erakuntza en 2009.

Com funciona?
Som una fundació. Estem set membres en el patronat i no tenim sou ni diners per a despeses. Contractem els serveis jurídics i tècnics necessaris per a assumptes concrets. Per això necessitem les aportacions econòmiques dels raices. En l'actualitat comptem amb prop de 90 membres i com a Entitat d'Utilitat Pública se'ls retorna el 25% de l'aportat en la declaració de la renda. També tenim uns senzills convenis de col·laboració amb algunes entitats locals, però el fonamental és el que la gent posa. El millor seria tenir unes 500 arrels.

Què és el capitalisme verd?
Una mentida. El capitalisme no pot ser verd si entenem el verd com una alternativa al model de producció i consum que tenim ara. És com demanar a un lleó que sigui vegetarià.
Aquest concepte és un mer màrqueting. El capitalisme necessita un creixement sostingut. El desenvolupament sostenible també és impossible dins del capitalisme.

Tot això ens porta a promoure models que atenguin els interessos de les grans corporacions, i això és el que estem veient ara a la Unió Europea, per exemple, amb els fons Next Generation o amb el tractament que s'està donant a la pandèmia. La COVID-19 és, en realitat, una sindemia, és a dir, un problema soci-politicoeconòmic més que una qüestió de salut. El capitalisme verd és pensar que amb les energies renovables i el cotxe elèctric tot s'arregla, i això no és així.

I quina és la solució?
Es necessita acció revolucionària. No és només el problema del canvi climàtic, sinó el col·lapse del pensament, dels valors i de les relacions d'igualtat entre els pobles. La solució no pot ser continuar balafiant recursos naturals en el tercer món i aquí mateix. Projectes com la mina Muga de Sangüesa o la pedrera d'Erdiz estan en la mateixa línia que la desforestació de l'Amazònia o l'explotació del coltan al Congo. Aquí encara no maten a persones, però compren voluntats. Fan publicitat en activitats esportives o subvencionen a diversos col·lectius, per exemple. Però la situació és molt greu i el canvi de vida i la desacceleració són indispensables. Cal consumir menys i repartir la riquesa i el treball. Cal buscar solucions col·lectives, no individuals o d'elit.

Tenim ganes de creure el que ens compten?
Sí, perquè han anat preparant la terra durant molts anys i la rematada ha estat el tractament que s'està donant al COVID-19. Més enllà de la malaltia, s'estan aprofitant per a promoure la repressió i el conductivismo. El més perillós és la por. Les solucions no són ràpides ni fàcils, però podem començar a establir les bases. Potser el COVID-19 és una de les crisis més àgils a nivell internacional de les pròximes dècades, malgrat el sofriment de milions de persones. S'està organitzant una por col·lectiva i global, mentre la gent continua morint de fam, repressió, guerres o altres malalties. COVID-19 serveix per a cobrir tot. El capitalisme continua amb el seu full de ruta i necessita una major concentració de recursos. Els rics són cada vegada més rics i els pobres més pobres, com preveien Marx i Engels en el segle XIX.

Cal donar la volta a tot això, perquè en cas contrari, a més dels feixistes en les eleccions, el pensament col·lectiu de la gent serà extrema a la dreta. I això ja ha començat a succeir.
Tenir la repressió com a normal és terrible. Prova d'això és, per exemple, la sortida d'un militar o d'un policia per a parlar de temes de salut en rodes de premsa.

Hem de canviar radicalment el nostre model de vida. Impulsar l'economia social i centrar la cura al més aviat possible, com ve reivindicant el moviment feminista i ecologista des de fa temps.

Què creus sobre el comportament dels partits d'esquerra?A l'extrema
dreta se li està facilitant parlar de llibertat quan mai han cregut en ella. Al costat d'això, no s'estan col·locant línies vermelles a l'hora de signar els pressupostos, com per exemple el projecte del TAV.

Quines oportunitats va perdre el govern del canvi a Navarra?
Molt. Per a començar havien de canviar la Llei del Basc i no ho van fer. Van tenir l'oportunitat de suspendre el programa educatiu en anglès PAI, l'objectiu principal del qual és lluitar contra la difusió del basc, i aquí també el carrer. Van perdre l'oportunitat d'implantar noves lleis que garantissin la planificació democràtica de les organitzacions en matèria mediambiental. No van ficar la mà en el deute públic i continuem pagant peatges a empreses estrangeres i fons d'inversió. El TAV no va parar. És més, el que van acceptar va ser el que volien PNB, UPN i PSN. En aquests quatre anys es van adjudicar més treballs que en els quinze anteriors. Deien que era cosa de Madrid, però els projectes de construcció es fan a Navarra. Si no s'envien des d'aquí, no es posen en marxa. Nosaltres apostem per un Tren Públic i Social per a Navarra com a mitjà de transport sostenible, popular i democràtic. És imprescindible que tot el transport de càrregues pesades es transfereixi de camions a tren, connectant bé els allotjaments de les persones. Ho presentem fa dos anys, però ningú ho ha tingut en compte.

Va ser qüestió de voluntat política i el mateix va ocórrer amb les centrals tèrmiques de Castejón. Els partits que sempre han estat en contra no van fer res per a detenir-los. Una altra opció perduda va ser la del canal de Navarra. No van qüestionar si és necessari perquè no van estudiar el model de reg. No es tracta de retirar el llit de la superfície del terreny i substituir-lo per unes canonades subterrànies, sinó de canviar el model de producció agropecuària. Cal prioritzar legalment les explotacions petites i les produccions ecològiques per a no continuar contaminant amb fertilitzants químics tots els nostres aqüífers i rius i fer front a projectes destructius com la macro-vaqueria de Caparroso.

En la passada legislatura el projecte Aroztegia va ser llum verda en el petit poble de Lekaroz per a fer hotel, camp de golf i 228 xalets. A més de tot això, les direccions dels partits del canvi van desmobilitzar alguns dels seus pilars, entenent que ja estaven en el poder. La del govern del canvi va ser greu, perquè el que es podia aconseguir en pocs anys ara costarà molt més, i més amb tot el que ens ha portat el COVID-19.

Per què Sustrai està promovent al·legacions contra un gran nombre de projectes de polígons solars i eòlics a Navarra?
Una copa de vi és bona, però no per una o dos cops. De moment, un total de 36 projectes de gran impacte i envergadura. Aquests són els projectes que el Govern de Navarra i el Govern de l'Estat han presentat públicament a Navarra en els últims temps. Però el número total serà molt major a mesura que passin les setmanes i els mesos. Això és un tsunami i l'objectiu d'aquesta inundació no és ajudar a resoldre la crisi, sinó engreixar encara més les butxaques d'algunes empreses i persones.

El problema fonamental és que a Navarra només el 21% de l'energia total que consumim és electricitat. Les energies renovables són una solució si es modifica el model de producció i es redueix el consum. Per això instem el Govern de Navarra a paralitzar tots els projectes en marxa. Perquè creiem necessari obrir un procés adequat de reflexió i planificació entorn del model energètic.

Qualsevol govern que vulgui tenir una societat compacta i ben cuidada hauria d'apostar per la nacionalització del sector energètic. La tecnologia no solucionarà els problemes i la solució no serà continuar creixent, encara que sigui amb energies renovables.

Per què han denunciat que el Govern de Navarra “embelleix” les dades de reciclatge?
Fa poc el govern va dir que el 47% de les escombraries recollides l'any passat es va preparar per a la seva reutilització o reciclatge, però alguns processos no poden considerar-se com a reciclatge.

El Pla de Residus de Navarra i les Directives Europees estableixen l'objectiu de reciclar el 50% dels residus, però la gestió actual dels residus no permet aconseguir aquest objectiu. La majoria de les mancomunitats deleguen gran part dels residus orgànics en empreses privades per a la seva biometanización. Aquests residus no han estat reciclats, és més, produeixen contaminacions tòxiques a través d'aquests tractaments, la qual cosa és molt greu.

Nosaltres proposem reduir la quantitat de residus i posar en marxa una veritable política de reutilització. Només un model de distribució en origen garantirà la consecució dels objectius marcats per la legislació europea. En aquest sentit, la qual cosa s'està fent en la Mancomunitat de Sakana és un exemple: la recollida porta a porta i el tractament públic dels residus. En l'orgànic aconsegueixen el 80%. Jo viu en Lakuntza i sé com ho està fent.

A més, cal fomentar les petites plantes de residus i utilitzar el compost el més a prop possible. A la Comarca de Pamplona tenim una gran oportunitat per a fertilitzar tots els camps de cultiu de la zona amb el compost de les escombraries orgàniques de la ciutat. La solució no és fer plantes gegants, com ara volen fer en Imarkoain, o incineradores. La gestió dels residus no es pot dipositar en mans privades. A Itàlia la gestió dels residus està controlada per la màfia. Aquí la màfia té altres noms, però els que controlen el negoci a nivell estatal també són mafiosos i els interessa produir cada vegada més residus perquè cobren per tona. Ecoembes, per exemple, cobra per recollir envasos i fer nous. Per què no es fabriquen envasos retornables, com quan érem petits o com es fa en molts llocs d'Alemanya?