Tots els anys, el 15 de maig, recordem el dia de la Nakba en Palestina (“desastre”, en àrab). Aquest dia recordem que el moviment sionista va iniciar la neteja ètnica dels palestins per a crear l'Estat d'Israel en 1948. 750.000 - 800.000 palestins van ser expulsats de la violència; es van destruir centenars de pobles, es van cometre matances, es van confiscar les propietats palestines, es van canviar els noms de ciutats i pobles i fins i tot es van introduir noves espècies vegetals diferents a les autòctones. Per a ocultar l'existència de Palestina. Tot això per a legitimar la presència d'un dels principals aliats de l'imperialisme a Orient Pròxim.

En l'actualitat, l'Estat Sionista continua estant protegit per la complicitat explícita de les principals potències imperialistes (els EUA i UE) que, malgrat la seva constant vulneració de la legislació internacional, li reconeixen una impunitat total. Els processos de negociació han servit únicament per a difondre el projecte sionista, perpetuant la Nakba i l'apartheid permanent contra els palestins, ocupant els territoris, expulsant als palestins i morint.

Fins aquí les dades, la història i els fets. Dades que tots coneixem perfectament i que recordem com “tots els anys”. M'han escrit “com tots els anys” i m'han confós els budells.

Vull subratllar la importància de la contribució de la solidaritat amb el poble palestí a la nostra lluita. Una veritable solidaritat més enllà dels límits de les institucions liberals. Que va més enllà dels tuits i titulars. Mentre es prepara aquest text, les autoritats israelianes expulsen de les seves cases a les famílies palestines del barri jerusalén de Sheikh Jarrah, perquè després siguin ocupades pels colons; en els territoris del 48, els grups israelians ataquen als ciutadans “àrabs”, així com les seves cases i comerços, pel mer fet de ser palestins; i a Gaza, l'exèrcit israelià torna a matar. Ja més de dos-cents palestins assassinats. I dic més de dues-centes per haver hagut d'anar actualitzant el macabre nombre de palestins assassinats en el procés de redacció d'aquest article, i crec que per a quan es publiqui segurament quedarà obsolet.

I mentrestant, que no és més que una part del que suposa l'ocupació palestina, jo torno a escriure “com tots els anys” o “una altra vegada”. Aquestes paraules cada vegada em fan més fàstic.

“La gasa torna a ser bombardejada”. Una vegada més, “aquesta o una altra institució basca ha convidat a un representant d'Israel”. He accedit a Internet i he posat a CAF en el cercador. Empresa que segueix endavant amb el projecte de construcció d'un tramvia en els territoris ocupats de Jerusalem, que ajuda a robar terres palestines i vulnera la legislació internacional. I veig que totes les notícies estan relacionades amb els nous contractes. I no passa res.

I em trobo amb centenars de comunicats d'organitzacions i agents de tots els nivells, que reafirmen la necessitat d'asseure'm a parlar per totes dues parts, equiparant a opressors i oprimits. I m'entren ganes de vomitar.

Perquè ningú que creï en l'alliberament dels pobles pot no admetre ni normalitzar l'opressió d'un poble que lluita pel seu alliberament, i molt menys per part d'una entitat colonial i imperialista com l'Estat d'Israel.

Perquè la lluita per alliberar el poble palestí és una lluita per l'alliberament dels pobles, contra l'imperialisme i el sistema capitalista que provoquen l'opressió. Els que oprimeixen als palestins són els mateixos que aquí ens condemnen a vides precàries.

Perquè ningú hauria d'estar obligat a negociar permanentment i a acceptar les condicions de qui li oprimeix i de qui busca la destrucció del seu país; per la seva utilitat per als interessos imperialistes, per la pròpia comunitat internacional que manté l'opressió.

Aquest text pot semblar per a poc, excepte per a treure una mica de ràbia i reivindicar la necessitat d'enfortir la solidaritat internacionalista amb Palestina. Almenys, des d'aquí, coincidint amb la campanya BDS que ens han demanat, per a ser capaces de donar una resposta contundent, audaç i eficaç; amb l'esforç de normalitzar un projecte colonial, imperialista i profundament racista, i posar fi a totes les complicitats que es donen a Euskal Herria amb el sionisme.
D'altra banda, llegiu, escoltin i informin dels palestins. Ells són els que importen en aquest assumpte. Ells són els que es neguen a ser expulsats de les seves cases. Els que s'oposin a l'assetjament, a la discriminació i a l'opressió. I enfront d'aquest model de resistència i dignitat, cadascun des de la seva trinxera, hem de lluitar al costat d'ells.