La majoria dels metges continuaven apostant per la teoria miasmàtica. Segons aquesta teoria, que venia de l'antiguitat, els miasmes, que en grec és contaminació, produïen una sèrie de malalties, és a dir, emanacions pudents de terres i aigües brutes. Uns altres van començar a defensar la nova teoria microbiana de Louis Pasteur. Entre aquests últims es trobava John Snow (1813-1858). Nascut en el si d'una família de pagesos, el còlera que es va estendre entre els carbó miner de Killingsworth en la seva joventut va ser testimoni d'una terrible plaga que li va portar a lluitar contra la malaltia i a estudiar medicina per a això.
En aquell brot de còlera de 1848, Snow va utilitzar un innovador mètode. No va visitar als malalts a domicili, va situar els casos en un mapa i va concloure que la major part dels malalts i morts es concentraven entorn de bombes d'aigua públiques o privades. Era la primera vegada que s'utilitzava el mètode geogràfic per a estudiar una epidèmia. A l'any següent va fundar al costat d'altres metges la pionera London Epidemiological Society.
En 1854, un altre brot de còlera li va permetre continuar amb la recerca. En el barri de Soho, a mig quilòmetre de diàmetre al voltant de Broad Street, va causar més de 700 morts en una sola setmana. Va agafar un mapa de Soho i, amb l'ajuda del rector del barri i l'arxiu de l'hospital Middlesex, va situar a tots els morts al setembre. Va descobrir que l'epicentre de tots els puntets del mapa i, per tant, l'origen del brot era la bomba pública de Broad Street. Va aconseguir que les autoritats tanquessin la bomba i la pesta es va detenir de seguida.
Anys després, els membres del Consell de Salut de Londres van decidir tornar a creure en la teoria miasmàtica perquè no estaven disposats a invertir per a garantir el proveïment d'aigua en Soho. La bomba de Broad Street va ser reutilitzada i el còlera va tornar més fort que mai a Sohora. A pesar que John Snow ja estava mort, centenars i centenars de morts que van provocar el còlera li van donar la raó.