Sabies que una norma protocol·litzada per diverses empreses de servei d'àpats de menjadors escolars és haver de tirar tot el menjar sobrant del menjador? És a dir, que el personal dels menjadors subjectes a aquest protocol està prohibit repartir el sobrant? Cada dia en els menjadors es gasta entre el 7 i el 10% dels aliments, segons experiències de frigorífics similars.

A partir del 4 de maig, Aratz i Langile han posat solució a aquest absurd. Ara és responsabilitat dels alumnes de sisè ficar en els compostables el menjar sobrant del menjador, termosellarla amb un material transparent compostable, etiquetar-la i introduir-la en una màquina que arrenca la temperatura del menjar de 65 a 4 graus. I, una vegada realitzat aquest procés de garantia sanitària, portar aquests envasos plens de menjar a la màquina que està a la disposició de tots els ciutadans al carrer. Aquest treball quotidià no és lent per a prendre consciència i responsabilitat.

La importància de ser per a tots

Hem acudit a l'Ajuntament d'Hernani per a conèixer els detalls d'aquest projecte i ens l'han explicat el regidor de Medi Ambient, Mattin Aldaia, i l'educadora de residus, Jone Notario, en l'empresa Garbikania.

Han mostrat la seva satisfacció per haver aconseguit posar en marxa un projecte que ha demanat el vistiplau de molts agents: centres escolars, personal de menjador, Ausolan, empresa de servei d'àpats... “Com és normal, el tema de la salut alimentària genera inquietuds. No ha estat tan fàcil i hem anat superant obstacles. Però ho hem aconseguit”, explica Aldaia i Notario afegeix que, en la seva opinió, ha estat disposar d'infraestructures potents que ningú pot negar. L'Ajuntament ha instal·lat en aquests dos centres les infraestructures necessàries per a aquest procés: envasos compostables, termoselladora, etiquetadora i la seva impressora, abatidor de temperatura i dos frigorífics. L'Ajuntament ha realitzat una inversió de 8.500 euros en les següents infraestructures de cada centre: en haver-se posat en marxa la prova pilot en dos centres, la despesa d'aquest projecte ascendeix a 17.000 euros de moment i la Diputació Foral de Guipúscoa ha compensat amb una subvenció del 55% del cost.

Evitar el malbaratament d'aliments té una relació directa amb un altre dels objectius que persegueix l'Ajuntament: reduir la generació de residus orgànics. “Perquè els aliments que no es mengen en els menjadors cal gestionar-los: recollir-los, transportar-los després i finalment donar un tractament en una infraestructura al costat de la incineradora. Això té un cost que convé evitar”, explica Aldaia. Assenyala que han d'abonar 148,33 euros per tona d'orgànic que s'emporta a la planta de tractament, “a la qual cal sumar els costos de recollida i transport”.

A l'hora de buscar la solució a aquests aliments que es dipositaven en els residus, l'Ajuntament va acudir a l'Associació Social del Voluntariat de Galdakao i aquesta associació li va explicar com està en marxa el programa “Frigorífic Solidari” a Lasarte-Oria, Tabakalera de Donostia, Galdakao, Vitòria-Gasteiz... En Plentzia l'Ajuntament també té instal·lada la Nevera Solidària i l'Escola d'Hostaleria de Leioa la va tenir en el seu moment (actualment l'excedent el destina a bancs d'aliments).

Es van basar en aquestes experiències, però el format per a posar els envasos a la disposició de la ciutadania és diferent: qualsevol pot deixar i prendre aquests aliments en frigorífics comuns en altres pobles (frigorífic com el que tenim a casa), i han apostat per aquestes màquines de venda de menjar que s'utilitzen en Hernani, aportant el model que van veure a València: “Com aquestes màquines estan tancades, ho tenim més controlat. Es prem un botó i s'emporta el recipient que s'ha tret, no es toca la resta d'envasos. És més segur”, explica Aldaia.

En el frigorífic Zero Zabor d'Hernani, la màquina té capacitat per a 108 embarcacions durant un màxim de 24 hores. El primer dia el pollastre i el segon dia les llenties han estat a la disposició de la ciutadania. El frigorífic se subministra a les 9.00 del matí i els primers dies s'han esgotat tots abans de dues hores. Aquest és l'objectiu del frigorífic que porta en nom Escombraries Zero, entre tots aprofitar el menjar. I ser gratis posa aquest objectiu a l'abast de tots: “No hem de restringir a ningú, és per a qualsevol ciutadà. I com no volem caure en l'estigmatització, no es vol per a uns ni per a uns altres. És per a tots, qualsevol pot utilitzar-ho, és més, cal usar-ho per responsabilitat”.

Si surt bé, quins són els següents passos?

L'Ajuntament també estava preocupat pels centres escolars, què es podia fer amb el menjar sobrant. Tal com ha comptat el notari, “en la reunió reunim a totes les escoles de Primària de la localitat per a explicar aquest projecte. Com s'ha plantejat com a prova pilot, teníem material per a dos centres i comencem amb els dos que es van animar en primer lloc”.

Al maig s'ha posat en marxa el Frigorífic Zero Escombraries i al juny les escoles finalitzaran el curs. Per tant, la prova serà de mes i mig. “Si surt bé, tenim intenció d'obrir-ho”, afirma Aldaia. L'Ajuntament està previst que s'estengui en dos àmbits: d'una banda, convidar a la resta de les escoles a participar en aquesta iniciativa i, per un altre, obrir l'oportunitat als restaurants. I és que, segons ha assenyalat Aldaia, quan han tingut coneixement d'aquesta prova pilot els restaurants han sol·licitat a l'Ajuntament perquè ells també estan preocupats pels aliments que tiren. “Cal estudiar com garantir que aquests aliments siguin aprofitables, cuidant molt per a garantir la seva salut”, afegeix Aldaia.

L'alimentació és un aliment que aporta sobirania alimentària a tota la ciutadania en aquesta màquina. En el seu moment diverses escoles de la localitat van comptar amb una cuina, sense importar els aliments que es cuinaven en ella, i avui no tenien la possibilitat d'aprofitar l'endemà els excedents d'un dia en el menjador, com fem a casa. A més, podien triar d'on i com comprar cadascun dels ingredients del plat.

Per què no somiar, que els menjadors escolars serviran la sobirania alimentària a través d'aquests frigorífics de carrer, en el futur.