Verd Prato o neoclasismo del segle XXI
.jpg)
En línia amb Aurelio Arteta i el costumisme basc de principis del segle XX, Ana Arsuaga (Tolosa, 1994) ha realitzat un autoretrat per a la portada i contraportada del seu últim treball. El projecte d'Arsuaga, Verd Prato i aquella bella Llegenda (2021, Llac/Cràter, PlanB Rècords), compte en el seu disc una història enigmàtica, construint la història pas a pas, vista a vista, des de detalls.
Narra la història del personatge principal escapolit, construït a partir de les veus dels seus afins: la seva mare, els seus amics abandonats, una noia a la qual ha conegut... Podria semblar que una ciutat va amb l'esperança d'una nova vida, però la fugida és tràgica. La melodia també ajuda en la foscor aura, ja que les melodies creades per Arsuaga són litúrgiques, com si estiguessin pensades per a recordar aquesta història de generació en generació.
La melodia que utilitza ens porta a unir-nos a la tradició basca, en melodies tipus bertso. Arsuaga és capaç de reinventar la popularitat oferint peces subtils totalment originals. Adhesius i penetrants. I a més elegants i bells.
L'enigma principal de la història és la veritat que el protagonista ha deixat enrere. Per què fuig? Perquè en la cançó del seu pare reconeix que ella també es va escapar sobre la poderosa base de piano que el propi Kanye West desitjaria signar. És la mateixa raó per a fugir de principis del segle XX o d'aquest rem del segle XXI? Som capaços d'escapar de la veritat? “A veure si els homes tenim el camí que diu la mare”.
Escoltem una batalla i la mort en la cançó dels Germans i en la cançó de la Noia, tancant el disc. Al final, el ritme reggaetón “papi, tens alguna cosa que no té ningú”. Llavors, he tingut la temptació de posar el disc darrere, a la recerca d'aquesta veritat, i se m'ha ocorregut que és capaç de contar històries diferents després d'escoltar-lo. En un d'ells el personatge és mort, en l'altre l'assassí. Un comença amb la fugida, l'altre acaba amb la fugida.
I no té per què, però m'ha agradat la història no cronològica. És una de les virtuts del popular, la capacitat i la intenció d'ocultar altres lectures, més enllà de fer un relat moralitzador.
En una societat en la qual l'oralitat ha perdut per complet el seu lloc, a través d'imatges ràpides es difonen transitòriament tots els artefactes culturals a través de filtres de plataformes digitals. Verd Prato ens dona una respiració més profunda a través d'una altra pausada, ressaltant el valor del relat popular. El costumisme no és una indiferència.
M'ha sorprès –en bon sentit– aquest nou projecte. En Bergara, Aitor Aldanondo, creat entorn d'una pedra, té molts sentits. En aquest treball ha volgut treure d'alguna manera el que ha viscut durant anys.
Aldanondo va iniciar la seva carrera musical en el grup de la Brigada... [+]
Amb motiu d'un documental sobre Eñaut Elorrieta, em van convidar a Tabakalera fa dues o tres setmanes. Em va agradar la invitació a l'estrena col·loquial, però quan em vaig acostar al cinema vaig començar a trobar molta gent, aquí Paul i Itziar, aquí Maiz, aquí Eneko,... [+]
A vegades cal unir molts elements per a obtenir un resultat que no hagis previst. Això ha ocorregut d'alguna manera amb el grup Feline, creat entre Guernica i Bermeo. Iñaki Baini, del grup Primers Auxilis punk, va començar a jugar amb l'electrònica a casa i va gravar algunes... [+]
"Aquí, com una revelació, es veu més clar l'espai i el temps". Mirin Narbaiza torna i gràcies. Narbaiza és un dels cantants més especials de l'escena. No hi ha més que veure com governa les noves cançons.
Perquè a la majoria dels creadors ens passa que el que fem és... [+]
Em vaig alegrar molt que els germans Artza, juntament amb la posada en marxa de la nova discogràfica, tinguessin la intenció de recuperar i treure en vinil la maqueta de Barrakos, on la compraria? De fet, la maqueta citada, de 1990, és un tresor que la nostra música ha... [+]
No hi ha un altre camí, cal canviar el que no t'agrada i crear alguna cosa més: trencar-ho i començar de zero. Aquesta va ser la base del punk, i això és el que Leire Led Infern (veu) i Txerra Bolinaga (bateria) van decidir quan el grup Piztupunk es va dissoldre... [+]
Si ets dels quals escoltes música en Internet, gairebé segur que coneixes Kokoroko. Igual creus que no, però agafa un segon i cerca a Abusey Junction. El riff melancòlic guitarra d'Oscar Jerome ha estat conegut per estar entre els favorits de l'algorisme de plataformes com... [+]
El grup Neoma porta a la percussió de la tradició, amb un acurat motlle electrònic. Leire Etxezarreta, Amets Ormaetxea i Irati Gutierrez d'Arrasate, Garazi Otaegi d'Asteasu, Eneritz Aulesti de Zarautz, Maria Lasa de Zizurkil i Alaitz Eskuero de Deba són els set membres. Tots... [+]
En 1988, en plena etapa de joventut punk i RRV a Euskal Herria, entre Bilbao i Santurtzi, quatre valents joves que miraven a la música transoceànica, incloses les antípodes, van fundar el grup La Secta, un dels impulsors del pioner fanzine L'Herència dels Munster. A més de... [+]
Euskal Herria no emetrà històries com Searching for sugar man. Disminuïts i desfavorits, què li farem. Però aquest petit poble, i el gran infern, és el que ha donat molts mites que surten de les ombres i tornen a les ombres.
En la dècada de 1980 va tenir el seu bateig... [+]
El grup Perlata d'Arrasate no es casarà amb gairebé ningú. Des de 2015 estan fent el seu propi camí, mirant el que es fa al seu al voltant, però en una direcció i ritme propis i no tranquils. Porten bastants discos i quilòmetres a l'esquena. M'ha sorprès, però pel que... [+]
La crisi pandèmica ha estat també una nova oportunitat de regeneració, com ha demostrat el grup Odolaren Mintzoa d'Usurbil. El seu treball burlant-se de la normalitat, ha estat curat a foc lent en els estudis Garate d'Andoain. Amb l'ajuda de Kaki Arkarazo recull 8 cançons... [+]
Qualsevol de nosaltres, cadascun de nosaltres, som necessàriament un reflex nedant en una mar immensa envoltada d'amenaces, oportunitats i molts altres éssers vius. Tenim una bona feina en la gestió de la nostra pròpia línia de flotació, a més de triar bé què recollir i... [+]
Al final ho ha fet. Per fi, després d'anys de marxa, el bertsolari Odei Barroso ha tret el seu primer treball en solitari. Bé, el bertsolari no. Raplari abans de ser bertsolari. Però la saviesa del vers ve ben aprofitada, per a dir amb rima als quals havia de dir i sacuderse... [+]
Mäirük ha portat de Lapurdi música de tranza. La música electrònica i tribal, o tradicional, es basa en la repetició. No has de conèixer la cançó per a començar a ballar. A partir de la segona tornada cadascun sap el que ha de fer.
El grup Mäirü ha realitzat una... [+]