“Un pas cap a un medi ambient sa i un sistema d'alimentació just, sostenible i saludable”, segons el col·lectiu Sense blat de moro no hi ha país (“Sense blat de moro, sense poble”). Enfront d'ella, la versió del representant de l'agroindústria mexicana Proccyt: “Una absoluta injustícia oportunista que no sols afecta a tot el camp mexicà, sinó que posa en perill l'estabilitat dels preus i la disponibilitat d'un aliment estratègic”.

El 31 de desembre de 2020, el president mexicà Andrés Manuel López Obrador va parlar del decret que ha prohibit tant la producció com la importació de blat de moro transgènics i l'ús de glifosato. A poc a poc anul·laran o rebutjaran els permisos per a l'ús de transgènics, reduint gradualment les importacions, de manera que no s'utilitzin en més de tres anys. El glifosato també està prohibit per a l'any 2024, oferint un espai per al desenvolupament d'alternatives en aquesta fase de transició de tres anys. Per part seva, el govern ha assenyalat que “la mesura de protegir el blat de moro indígena” i “el camí perquè l'alimentació arribi a la sobirania”.

Si en aquest país, bressol del blat de moro, la decisió ha provocat l'alegria dels mobilitzats durant llargs anys contra els transgènics, també ha suscitat la queixa de l'agroindústria. Malgrat passar la llei, els lobbies del sector estan canalitzant tot el que tenen entre mans per a pressionar al govern. Un clar exemple d'això és que el ministre de Medi Ambient, Victor Toledo, hagués de dimitir al setembre. En aquest sentit, en l'article d'opinió de La guerra del glifosato: actors i drama (“La guerra del glifosato: actors i drama”), publicat per Toledo en La Jornada, es podia llegir el següent: “Cal entendre que aquesta poderosa empresa té un exèrcit de científics, tècnics, publicistes, agents comercials, lobbystas, espies i promotors que canalitza en cada país campanyes de cooptació molt efectives d'investigadors, acadèmics, empreses, productors, periodistes, legisladors i membres del govern”. Es refereix a la multinacional Bayer, que va comprar Monsanto, propietària de llavors transgèniques i glifosato, estretament unides perquè tenen llavors modificades genèticament per a poder rebre el colom herbicida i sobreviure.

Lobby violent dels EUA

El mitjà de comunicació The Guardian ha donat a conèixer aquest treball de lobby centrant-se en la pressió del Govern Federal dels EUA: “Cada vegada és més evident que la indústria plaguicida utilitza al Govern dels EUA per a impulsar els seus fins en l'àmbit internacional i per a frenar els esforços dels pobles per la sobirania alimentària”. Nathan Donley és la paraula de Nathan Donley, membre del centre nord-americà de biologia per la biodiversitat. Vist que el mercat mexicà és pròsper, en els últims mesos s'està produint una forta pressió –i el nou govern de Joe Biden, de moment, no ha mostrat cap altra postura–.

Mèxic ha deixat de ser independent any rere any i ha augmentat el volum de blat de moro importat: En 2019 importava 15,5 milions de tones de blat de moro, i en 1994 introduïa 2,7 milions de tones, i va augmentar la seva producció de 6 a 27 milions de tones, moltes d'elles destinades a la ramaderia industrial i als biocarburants. La gran majoria de l'importat és transgènic i estatunidenc. El que en els seus inicis es dedicava a la ramaderia s'ha anat introduint gradualment en la indústria alimentària, ja que resulta més costós comprar l'autòcton: sent subvencionat, els EUA pot vendre per sota del cost de producció, i el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA), que també té impostos duaners, manca de mesures de protecció enfront de la competència deslleial. La NAFTA, subscrita en 1994, ha estat “devastadora” per als agricultors mexicans, ja que ha perdut l'autonomia alimentària en la qual es basava el blat de moro, convertint-los en dependents del mercat lliure.

Encara sort, que en 1998 la resistència duta a terme pels ciutadans va donar lloc a una moratòria, prohibint la producció de transgénicos.se va mantenir fins a l'any 2009, any en què el govern de Felipe Calderón va cedir sota la pressió de Monsanto, distribuint els permisos d'experimentació. El col·lectiu Sense blat de moro no hi ha país, format per 300 estructures en 2007, va aconseguir en 2013 reconduir la prohibició de transgènics, ratificada pel Decret de 31 de desembre de 2020 i estesa també a les importacions.

L'agroindústria segueix adherida als acords de lliure comerç. En substitució de NAFTA, disposen d'un conveni de lliure comerç ACEUM 2018 per al període: “La prohibició de transgènics i glifosato són incompatibles amb les exigències de Mèxic en el si d'ACEUM”, es pot llegir en la carta enviada pel lobby CropLife del sector biotecnològic a l'estructura USTR encarregada del comerç estatunidenc al març de l'any passat. Poc després, al maig, el representant de la USTRO va enviar una carta al ministre d'Economia mexicà per a advertir-li que la prohibició causava “la deterioració de les relacions entre els dos pobles”. L'acord ACEUM pot ser denunciat pel Consell Nacional d'Agricultura i Ramaderia (CNA) de Mèxic, al·legant que el decret del president és un obstacle per al lliure comerç. No seria sorprenent, sabent que Bayer està entre els membres de la CNA. A més, també tenen aliats en el govern: Ministre d'Agricultura, conseller jurídic del President o ex president del Gabinet de Presidència, tots ells amb responsabilitats i interessos en l'agroindústria.

Glifosato, plaguicida de difícil prohibició

Però, a més dels transgènics, la prohibició del glifosato és un impediment. L'Organització Mundial de la Salut va qualificar aquest herbicida com “un possible cancer creatiu” en 2015 i des de llavors comencen a aflorar les desigualtats d'aquest herbicida. Els litigis contra Bayer també s'inicien en onze llocs del món. El mapa mundial publicat l'any passat en la revista Science of the Total Environment de científics de la Universitat de Sydney ens revela una preocupant realitat: tres de cada quatre de les terres dedicades al cultiu són tractades amb glifosato –les regions occidentals d'Europa, el Brasil, l'Argentina, i la Xina i Indonèsia, que es diferencien en monocultiu i transgènic–.

En els últims anys són pocs els que han prohibit l'heroïna: Àustria, Luxemburg, Togo, alguns estats de l'Índia, Vietnam... Però malgrat associar-se al pas de la prohibició, són més els retrocessos sota pressió: Unió Europea, Sri Lanka, Tailàndia, Salvador, l'Argentina, etc. A Mèxic no se li pot cedir, i la protecció i la pressió dels ciutadans haurien d'ajudar als qui des del govern donen suport a una sana sobirania alimentària.