Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Per a mi/a

les grans idees i relats del progrés que va caracteritzar la modernitat estan en crisi des de fa anys. En el seu lloc, els relats sense vincles tan estrets van cobrar força, i el subjecte col·lectiu va ser dominat per l'individu. En la realitat, no obstant això, aquest intercanvi entre l'individu i la superioritat del relat col·lectiu és molt antic, és a dir, que aquest conflicte ja s'ha produït abans. No obstant això, a partir de la dècada de 1990 (i hauríem de tenir en compte la caiguda de la Unió Soviètica, la superioritat militar dels Estats Units, l'augment de la crisi de l'anomenat Estat del Benestar, etc.) semblava que la modernitat s'estava quedant enrere i que s'estava iniciant un nou temps, encara que no hi havia consens a posar nom a la nova etapa i limitar les seves característiques: modernitat avançada, modernitat tardana, postmodernitat, etc.

Crec que aquesta tendència no és tan clara en els últims deu anys. Després de la gran crisi econòmica iniciada en 2008, que sembla passar als llibres de la història amb el nom de Gran Recessió, els autors moderns van tornar a la primera línia en l'àmbit del pensament polític. Així és, almenys, si ens centrem en les vendes de llibres. En qualsevol cas, al costat d'aquestes tendències generals estructurals, em sembla indubtable la força que han adquirit els discursos centrats a nivell individual en el debat públic, i que darrere hi ha objectius polítics. Perquè, igual que els canvis estructurals requereixen d'un marc teòric general, una pràctica diària també és imprescindible per a no limitar-se a la pràctica dels lemes generals, i es converteix, per tant, en un intercanvi fonamental entre tots dos.

La capacitat de les Administracions Públiques per a definir la realitat i difondre els discursos i concepcions que es converteixen en protagonistes de la societat fa que juguin un paper destacat en tot aquest assumpte. Vull dir que de la mateixa manera que des dels governs i des de les institucions es poden impulsar polítiques i relats que prioritzin la dimensió col·lectiva, també poden limitar la realitat a les pràctiques i responsabilitats individuals. Sempre m'ha semblat molt clarificador, i paradoxal, com en les vagues obreres es reivindica el dret al treball des d'unes administracions que haurien de defensar els interessos de la majoria, quan i només en aquests contextos de vaga, impulsant una lectura individualista. Desgraciadament, són molts els exemples que van en aquesta direcció.

Perquè crec que aquesta elecció està en auge en el context de la pandèmia. L'emergència sanitària associada al COVID-19, el risc d'emmalaltir, els límits imposats a la vida social… estan fent pesos i es nota cansament en qualsevol lloc. Segurament serà difícil que sigui d'una altra manera. Però en un context general que porta a la lògica individual, en el qual “jo, per mi i per a mi” pot ser el lema, crec que des del poder polític hi ha un paper fonamental que posa la força en la direcció contrària: en les pràctiques concretes i en els relats que prioritzen i cuiden el nivell col·lectiu.

Afortunadament, a nivell local, sobretot, hi ha exemples d'aquest tipus al nostre país. Des de les iniciatives comunitàries de cura impulsades per determinats ajuntaments, a la intensa i variada actuació dels moviments socials. Un home aïllat i egoista, somiat pel neoliberalisme, que no és possible en el món real, i es planteja una vegada i una altra que l'ésser humà és un ser social, fins i tot en aquest context pandèmic erroni.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
2024-12-21 | Iñaki Lasa Nuin
Fagedes

Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.

Em resulta més fàcil unir les... [+]


Movent-nos?

Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.

La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]


Gobernu berriaren aurrekontu neoliberal zaharrak

 Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.


2024-12-20 | Nekane Txapartegi
Asteriscos *, perillosos per al patriarcat

Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...

A Suïssa,... [+]


2024-12-20 | Edu Zelaieta Anta
Mandra

No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]


2024-12-20 | Hiruki Larroxa
Somriure, mastegar i callar

Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]


2024-12-20 | Sonia González
'Humilladero' de la RGI

Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]


Fi de la República Àrab Siriana

El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]


Post-oasi

La novetat sol ser una de les paraules més sentides que s'associa a la Fira de Durango. La novetat és allí, i aquí la novetat. No obstant això, en alguns casos és suficient amb donar un aspecte diferent de l'anterior per a pegar aquesta etiqueta. Els CDs i les reedicions... [+]


Un manifest del Dia del Basc

El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]


Camí a França i Espanya

A mitjan novembre, a través de l'efemèride d'ARGIA, he recordat que fa 25 anys que vaig renunciar a continuar jugant en la selecció espanyola. Aquesta efemèride m'ha donat l'oportunitat de mirar enrere i reflexionar.

He vist les competicions esportives internacionals en forma... [+]


2024-12-20 | Hainbat egile*
Pornografia en joves

Els joves comencen a consumir pornografia abans, ja que el porno és la seva única educació sexual. Com dimonis hem arribat fins aquí?

Avui dia, cal reconèixer que gràcies a Internet és molt més fàcil veure pornografia. Desgraciadament, a través d'un clic el nen d'entre... [+]


Secretaries i intervencions: modificació de les regles de joc al final del partit

El passat 5 de desembre, el pp va presentar en el Parlament de Navarra una proposició de llei per a desvincular els processos de funcionarització dels llocs de Secretaria i Intervenció de les entitats locals de Navarra. Si això succeís, al voltant de 30 persones... [+]


Existeixen víctimes de la tortura. I els autors?

Enguany es compleix el 51 aniversari de la proclamació per les Nacions Unides del Dia Internacional dels Drets Humans el 10 de desembre. Aquesta data ha cobrat importància a Euskal Herria i des de l'Observatori de Drets Humans d'Euskal Herria volem oferir alguns elements de... [+]


Eguneraketa berriak daude