Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Fins a trobar alguna cosa sempre caminem en la línia entre la ficció i la realitat"

  • Un equip d'arqueòlegs descobreix les petjades d'una ciutat construïda fa uns 3.400 anys en Luxor, Egipte, en una de les ribes del riu Nil. Amenhotep III és la ciutat de l'època del faraó (c.a.). 1390-1352), el seu fill, que el faraó Akenaton va deixar enrere per a fundar una nova capital. María Luz Mangado (Pamplona, 1967) creu que el descobriment pot ajudar a explicar les causes d'aquesta ruptura política i a conèixer la vida quotidiana de la gent corrent de llavors.
"Nekropoliak asko ikertu dira, baina hiriak ez dira hainbeste aurkitu. Heriotza ezagutzen dugu ongien, aurkikuntza honek bizitza ulertzen ere lagunduko digu". (Argazkia: Josu Santesteban)

Com arriba un a ser un egiptòleg?
A mi m'agradaven la història i l'arqueologia. Mentre estudiava, els meus pares em van regalar un viatge a Egipte. Em va agradar molt i vaig tenir l'oportunitat de conèixer a molts especialistes. Seguí aquest camí, aprenent fora, i em vaig aficionar cada vegada més.

De Pamplona a Antic Egipte hi ha molts anys i quilòmetres.
Però la riquesa d'Egipte és tan gran... Sabia que era un aprenentatge difícil, de molts anys, entre altres coses perquè cal dominar diverses llengües, copte, hieràtic... Crec que l'afició pels estudis m'ha ajudat. M'agrada molt el treball en excavacions, també en museus i arxius.

Què té la història d'Egipte que tant ens sedueix?
En la seva història hi ha una grandesa política, artística i cultural, i el patrimoni arquitectònic que ens han deixat és espectacular. Va ser capaç de desenvolupar diversos camps, com l'arquitectura, l'escultura, l'astronomia... i és una gran herència abandonada per tot això, en les cultures mediterrànies i especialment en el món grecoromà. Aquesta monumentalitat, situada en aquest paisatge, amb aquesta llum, amb el riu Nil... Té una bellesa molt especial.

Encara et sorprenen descobriments com el de Luxor?Per a
mi entra dins de la normalitat, és tan extraordinari sempre, que qualsevol resultat et dona alguna cosa. És veritat que en aquest cas és tota una ciutat, i això ens ajudarà molt a conèixer la vida quotidiana de la gent. Això ens sedueix, perquè sempre caminem donant tornades a les vides dels reis, però la vida de la gent menor també és extraordinària. Ens donarà molta informació sobre l'organització de la societat.

Què veu un egiptòleg on hi ha pedres?
Es poden reconstruir les cases i estudiar la distribució de l'espai. Les necròpolis s'han investigat molt, però les ciutats no s'han trobat tant, i això donarà molta llum. La mort és el que millor coneixem, però això també ens ajudarà a comprendre la vida. L'anàlisi de l'organització social i econòmica ens pot ajudar a comprendre la grandesa d'uns temps, i la decadència d'uns altres. La literatura ens dona molta informació, però quan l'arqueologia ho confirma és meravellosa.

Fotografia: Josu Santesteban

Després de Tutankamón, s'ha dit que el de Luxor és el descobriment més important de la història. És així?
Tots els descobriments junts ofereixen alguna cosa. Cadascun, a mesura que avança en ell, sempre creu que és el seu el major descobriment. És cert que el descobriment de Tutankamón té una història especial. Va ser apassionant i encara ens queda molt per fer. Aquesta vegada és de la mateixa època i també ajudarà a esclarir la història de Tutankamón. Perquè ajudarà a saber per què Akenaton [el pare de Tutankamón] es va anar d'allí. És un bon moment de la història d'Egipte, però encara una mica fosc.

Es pot arribar a aclarir-ho a partir de les pistes trobades?És clar
que és una ciutat abandonada, coberta per la sorra. El seu estat de conservació és excel·lent i no és habitual. Diu la recerca, sabem que va ser una ruptura, que va ser abandonada per Akenaton, probablement per l'excés de poder dels sacerdots de Tebes, i que va fundar una nova ciutat en Amarna, principalment per a adorar al déu Aton. Està ben documentat en l'àmbit religiós, però la raó històric-política no és molt clara. I el més sorprenent és que la fractura va continuar sent una època brillant, no va haver-hi decadència. Hi ha molt d'interès perquè és clau en la història d'Egipte.

Pel que sembla ho han trobat per casualitat.
Estaven buscant el temple funerari de Tutankamón i el van trobar per sorpresa. Hi havia notícies en la literatura i en els textos, però fins a trobar alguna cosa sempre caminem en la línia entre la ficció i la realitat. És una gran satisfacció per als arqueòlegs.

Això demostra el que queda per descobrir.Mai
es pot tancar la porta: si demà troben la tomba d'un faraó, fins ahir teníem tants faraons i avui un més. El major valor de la història egípcia és que ha estat constant, no excloent. Fins i tot quan els pobles de l'exterior envaeixen Egipte, descobreixen la seva grandiositat, fan seva la seva cultura. Els tolomeos i els romans també van ser conscients d'això. Gràcies a això sabem el que avui sabem.

Però també ha estat un poble molt espoliat. Caldria tornar totes les peces a Egipte? És
un tema difícil que, desgraciadament, ocorre en totes les cultures antigues. La protecció del patrimoni no es valorava d'igual manera fa un segle: el que es va fer està avui mal vist, però llavors potser va servir per a salvar algunes peces. És clar, en tot cas, que alguns fets són excessius, i entenc que es reclamin algunes peces. Crec que cal analitzar-ho en cada cas. Els segles XIX i XX tenen llums i ombres, i també alguns arqueòlegs van lluitar perquè el patrimoni quedés a Egipte i altres treien a vaixells del país.

Vaig estudiar Història en la Universitat
de Navarra i vaig continuar a Barcelona, on vaig cursar màster i doctorat. Posteriorment he continuat aprenent en diferents llocs: Itàlia, París, els Estats Units, Bèlgica, Egipte, Dinamarca... He passat llargues distàncies en excavacions a Egipte, durant alguns anys he estat fins a quatre vegades. Últimament he estat estudiant a Jerusalem. He treballat sobretot en dos àmbits: La cultura del vi de l'Antiguitat i la de les mòmies dels animals. La meva història personal està molt lligada a la meva vida professional, perquè el treball m'exigeix moltes hores i influeix en tot”.

 


T'interessa pel canal: Egiptologia
Mizerino discuteix

Mostafa Waziri, secretària general del Consell Superior de l'Antiguitat d'Egipte, ha presentat recentment el gegantesc projecte de restauració de la piràmide de Mizerino: Cobriran amb blocs de granit la piràmide més petita de l'home perquè recuperi el seu aspecte original. A... [+]


Wasabia per a netejar papirs

Els investigadors del Centre de Conservació del Museu Egipci del Caire han comprovat que el rave Eutrema japonicum o Cochlearia wasabi és adequat i eficaç per a la neteja i conservació dels papirs. És a dir, el wasabi utilitzat principalment en la cuina japonesa, per les... [+]


Esfinx tallat pel vent
Un equip d'investigadors de la Universitat de Nova York acaba de realitzar un experiment imitant els materials de l'esfing de Gizeh i les condicions climàtiques de l'època en què va ser construït.

Olor de l'eternitat
En l'antic Egipte, durant el procés de momificació, s'introduïen diversos òrgans en recipients canopos, per a la conservació dels quals s'utilitzaven bàlsams composts de diverses substàncies.

Ocells de l'Aula Verda
Fa uns 3.300 anys, la princesa Meritaton, la filla major del faraó Akhenaton i de Nefertiti, va viure en el palau Nord de Tell al-Amarna.

La pedra Rosetta a casa!
Un grup d'arqueòlegs egipcis demana al British Museum que torni a Egipte la pedra Rosetta.

Viatge a París Ramses II.llaurin
Le Bourget (Île-de-France), 26 de setembre de 1976. Va aterrar un avió militar que transportava la mòmia del faraó Ramsés II.

Degustant el pa de l'antic Egipte
La investigadora de la Universitat de Sorbona, Adeline Bats, acaba de dur a terme un projecte d'arqueologia experimental que ha aconseguit fer el pa com els antics egipcis utilitzant les mateixes eines, processos i matèries primeres.

Tractament ginecològic egipci
Segons consta en diversos papirs de l'Antic Egipte, amb la finalitat de pal·liar els problemes ginecològics, s'utilitzaven fumigacions vaginals, però fins ara, a més d'aquestes referències escrites, no s'havia trobat cap prova física d'això.

Nilometroak ekonomia aurreikusteko

Nilometroak Nilo ibaiaren ibilgu naturaletik hurbil eraikitzen zituzten era askotako eskalak ziren: eraikin konplexuak ziren batzuk, beste batzuk putzu soilak edo harrian zulatutako eskailerak. Antzinako Egipton, basamortua zeharkatzen duen Nilo ibaia funtsezkoa zen nekazaritzan... [+]


Zerua, burdina eta uteroa

Hiru kontzeptuok aztertu eta antzinako egiptoarren sinesmenekin lotu ditu Brown unibertsitateko (AEB) Victoria Almansa Villatoro egiptologoak (Journal of Egyptian Archaeology).


Emakumeak historian
Nitokris existitu zen?

Egipto, K.a 2162 edo 2191. Nitokris faraoiaren bi urteko erregealdia amaitu zen eta, hala, VI. dinastia amaitu eta Egiptoko lehen tarteko aroa hasi zen.


Zazpi urte segundo baterako

Nesiamon duela 3.000 urte inguru Karnakeko Amonen tenpluan jardun zuen apaiz egiptoarra izan zen eta haren momia Leedseko (Ingalaterra) museoan egon da 1823az geroztik.


Com guardar el menjar fa 3.000 anys
En el jaciment de Tell Abqain, a 75 quilòmetres d'Alexandria, en l'època de Ramsés II.llaurin (c. Entre les restes del fort construït (1279-1213) s'han trobat dos dipòsits per a la conservació de cereals i altres productes alimentosos.

Els egipcis no són les mòmies més antigues
En 1917, prop de la platja de Chinchorro, en el desert d'Atacama (Xile), es van trobar les mòmies d'una cultura fins llavors desconeguda.

Eguneraketa berriak daude