Com arriba un a ser un egiptòleg?
A mi m'agradaven la història i l'arqueologia. Mentre estudiava, els meus pares em van regalar un viatge a Egipte. Em va agradar molt i vaig tenir l'oportunitat de conèixer a molts especialistes. Seguí aquest camí, aprenent fora, i em vaig aficionar cada vegada més.

De Pamplona a Antic Egipte hi ha molts anys i quilòmetres.
Però la riquesa d'Egipte és tan gran... Sabia que era un aprenentatge difícil, de molts anys, entre altres coses perquè cal dominar diverses llengües, copte, hieràtic... Crec que l'afició pels estudis m'ha ajudat. M'agrada molt el treball en excavacions, també en museus i arxius.

Què té la història d'Egipte que tant ens sedueix?
En la seva història hi ha una grandesa política, artística i cultural, i el patrimoni arquitectònic que ens han deixat és espectacular. Va ser capaç de desenvolupar diversos camps, com l'arquitectura, l'escultura, l'astronomia... i és una gran herència abandonada per tot això, en les cultures mediterrànies i especialment en el món grecoromà. Aquesta monumentalitat, situada en aquest paisatge, amb aquesta llum, amb el riu Nil... Té una bellesa molt especial.

Encara et sorprenen descobriments com el de Luxor?Per a
mi entra dins de la normalitat, és tan extraordinari sempre, que qualsevol resultat et dona alguna cosa. És veritat que en aquest cas és tota una ciutat, i això ens ajudarà molt a conèixer la vida quotidiana de la gent. Això ens sedueix, perquè sempre caminem donant tornades a les vides dels reis, però la vida de la gent menor també és extraordinària. Ens donarà molta informació sobre l'organització de la societat.

Què veu un egiptòleg on hi ha pedres?
Es poden reconstruir les cases i estudiar la distribució de l'espai. Les necròpolis s'han investigat molt, però les ciutats no s'han trobat tant, i això donarà molta llum. La mort és el que millor coneixem, però això també ens ajudarà a comprendre la vida. L'anàlisi de l'organització social i econòmica ens pot ajudar a comprendre la grandesa d'uns temps, i la decadència d'uns altres. La literatura ens dona molta informació, però quan l'arqueologia ho confirma és meravellosa.

Després de Tutankamón, s'ha dit que el de Luxor és el descobriment més important de la història. És així?
Tots els descobriments junts ofereixen alguna cosa. Cadascun, a mesura que avança en ell, sempre creu que és el seu el major descobriment. És cert que el descobriment de Tutankamón té una història especial. Va ser apassionant i encara ens queda molt per fer. Aquesta vegada és de la mateixa època i també ajudarà a esclarir la història de Tutankamón. Perquè ajudarà a saber per què Akenaton [el pare de Tutankamón] es va anar d'allí. És un bon moment de la història d'Egipte, però encara una mica fosc.

Es pot arribar a aclarir-ho a partir de les pistes trobades?És clar
que és una ciutat abandonada, coberta per la sorra. El seu estat de conservació és excel·lent i no és habitual. Diu la recerca, sabem que va ser una ruptura, que va ser abandonada per Akenaton, probablement per l'excés de poder dels sacerdots de Tebes, i que va fundar una nova ciutat en Amarna, principalment per a adorar al déu Aton. Està ben documentat en l'àmbit religiós, però la raó històric-política no és molt clara. I el més sorprenent és que la fractura va continuar sent una època brillant, no va haver-hi decadència. Hi ha molt d'interès perquè és clau en la història d'Egipte.

Pel que sembla ho han trobat per casualitat.
Estaven buscant el temple funerari de Tutankamón i el van trobar per sorpresa. Hi havia notícies en la literatura i en els textos, però fins a trobar alguna cosa sempre caminem en la línia entre la ficció i la realitat. És una gran satisfacció per als arqueòlegs.

Això demostra el que queda per descobrir.Mai
es pot tancar la porta: si demà troben la tomba d'un faraó, fins ahir teníem tants faraons i avui un més. El major valor de la història egípcia és que ha estat constant, no excloent. Fins i tot quan els pobles de l'exterior envaeixen Egipte, descobreixen la seva grandiositat, fan seva la seva cultura. Els tolomeos i els romans també van ser conscients d'això. Gràcies a això sabem el que avui sabem.

Però també ha estat un poble molt espoliat. Caldria tornar totes les peces a Egipte? És
un tema difícil que, desgraciadament, ocorre en totes les cultures antigues. La protecció del patrimoni no es valorava d'igual manera fa un segle: el que es va fer està avui mal vist, però llavors potser va servir per a salvar algunes peces. És clar, en tot cas, que alguns fets són excessius, i entenc que es reclamin algunes peces. Crec que cal analitzar-ho en cada cas. Els segles XIX i XX tenen llums i ombres, i també alguns arqueòlegs van lluitar perquè el patrimoni quedés a Egipte i altres treien a vaixells del país.