Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Que sigui el primer pas

Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

En el programa Sei Argazki, Joseba Arregi va explicar a Pedro Mari Goikoetxea que, poc després de la creació dels euskaltegis d'HABE, s'havia deixat en mans dels ajuntaments: “Encertem molt bé. Els euskaltegis municipals han estat importants per a recuperar les coses, i per a llevar el monopoli de la HB i de l'AEK…”. Sens dubte, amb l'esperit contrari a aquella famosa carta enviada pel germà Ricardo a Euskaltzaindia.

Els euskaltegis sempre han estat pagant les conseqüències d'aquests conflictes, i, per descomptat, el procés d'euskaldunización i euskaldunización del basc. L'ambient d'aquells temps va afectar l'economia dels euskaltegis, però també a l'activitat acadèmica, ja que l'euskaldunización es va deixar penjada dels individus, amb la implantació dels Perfils Lingüístics per al món laboral, en la creença que el seu ús anava a venir d'aquí. Els euskaltegis van anar perdent en gran manera la seva condició de motors del procés de revitalització.Desapareixent dels carrers. El “panorama” dels euskaltegis actuals és conseqüència directa de les polítiques de llavors.

"El Govern Basc ha arribat a un acord amb 'Euskaltegis d'iniciativa popular' per a treure de la precarietat a diversos treballadors. Encara que sigui tard, benvinguda"

Però sembla que les coses van canviant. A l'abril de 2021 el Govern Basc ha arribat a un acord amb els “euskaltegis d'iniciativa popular” per a treure de la precarietat a diversos treballadors. Encara que sigui tard, benvinguda. Les condicions de treball d'alguns col·legis són veritablement desastroses. Per tant, es pot dir que al final del túnel hi ha llum, i aquesta vegada sembla que no és el tren que ve al revés.

He escoltat a alguns dels signants que això és només un principi, que tenim grans reptes. I estic d'acord. A diferència del que ocorre en l'ensenyament reglat, en la nostra no estan ben definides la xarxa pública i la privada. La veritat és que no hi ha xarxa pública. En dependre dels ajuntaments, no hi ha uniformitat en les condicions de treball, en els recursos, en les borses de treball… L'última oferta de treball (excepte alguna jubilació) es va fer en els anys 90. Entre altres, el caos també és gran. A diferència de l'educació, existeixen, per exemple, euskaltegis privats amb repartiments de beneficis. No sé molt bé com es vincularan els beneficis i les subvencions. I no oblidem que hi ha euskaltegis més enllà de la CAB.

I HABE? Quin hauria de ser el paper d'HABE?Quins vincles necessitaria amb Educació, amb el basc, amb els plans, amb les institucions de Navarra i Iparralde...

Ens enfrontem a reptes atractius com la gratuïtat, l'oralitat, l'ús, l'ajust del sistema d'avaluació, la integració dels euskaltegis en les planificacions, la formació del professorat del futur, l'orientació de la universitat cap a nosaltres… Però perquè el procés de revitalització s'iniciï, no són suficients els pegats, hem d'adaptar el vell motor de dalt a baix.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Meaka-Irimo bizirik!

Enpresa batek Irimo mendian zentral eolikoa eraikitzeko asmoa zuela iragarri zigun aspaldi batean haize kolpe batek. Gehienek ezin zuten sinistu, inondik ere. Are gutxiago Irimo mendiaren orografia eta izaera harritsua ezagutzen dituztenek. "Baina ba al dakizu ze nolako... [+]


2024-07-10 | Roser Espelt Alba
Industria-politikaren egia deserosoa

Mundu mailako ekonomiak gorakada nabarmena izan zuen COVID-19aren ostean. Orain, baina, gorakada hori agortze-fase batera heldu den zantzuak agerikoak dira, krisi klimatikoak nabarmen baldintzatuta: munduko potentzia nagusien ekonomiaren hazkunde-tasa murrizten ari da,... [+]


2024-07-10 | Castillo Suárez
Jogurtak ordainetan

Nire lehendabiziko poema liburua argitaratu nuenean errezitaldi bat ematea eskaini zidaten unibertsitate batean. Musikariak dirutan kobratu zuen eta niri Jorge Oteizari buruzko liburu bat eman zidaten, hartu ez nuena, baneukalako etxean. Horixe izan zen onartu ditudan eskaera... [+]


2024-07-10 | Sukar Horia
Ingreso altuko eremua

Ekainean jarri du martxan Bilboko Udalak Emisio Gutxiko Eremua, irailera arte isunak jartzen hasiko ez bada ere. Neurri horrek auto zaharren sarrera mugatuko du Bilboko zabalgune burgesera astelehenetik ostiralera. Hasiera batean 2000. urtea baino lehen matrikulaturiko... [+]


2024-07-10 | Bea Salaberri
Zer egin nahi duzu geroan?

Badirudi hamasei urteko semea buruhauste handirik gabe ari zaigula batxilergoaren ondotik jarraituko duen bideari buruzko gogoetak egiten. Batean, batxilergoko gai berezien hautaketari buruz hitz egiten digu, bestean, egin beharko dituen pausu administratiboei buruz, galderarik... [+]


Lan merkatuaren oreka liberala

Kapitalismoan lana salgai bat da, beraz, ohiko ekonomialarien pentsamoldea jarraituz, eskaintza eta eskariaren arteko orekak bai prezioa, bai kantitatea erregulatu beharko lituzke. Agerikoa denez, hori ez da errealitatean betetzen. Emango balitz, lan harremanak leherraraziko... [+]


Materialismo histerikoa
Eutsi beldurrei

Zutabe hau idazteari uko egin behar nioke, baina berandu da. Hauteskundeak izan dira Frantzian. Non dago Frantzia? Bai, hemen goian, iparraldean; baina, munduan, ez dakit oraintxe non dagoen Frantzia, noren zer den. Eta ez dakit noiztik begiratzen diodan ia soilik... [+]


Bilbao BBK Live-k ‘life’-a xurgatzen dit!

Badator uda, eta horrekin batera, herri, auzo eta hirietako jai herrikoiak. Jaiak beti izan dira aldarrikapen sozial eta politikoen, auzokideen arteko harremanen eta euforia herrikoiaren aterpe. Gure kaleak hartzen dituzte, eta egun batzuez autogestioaren, desberdinen arteko... [+]


Eguneraketa berriak daude