Amb el temps m'he adonat que alguns escriptors que segueixo, fins al punt de llegir-los amb fruïció, es col·loquen a si mateixos, no en el lloc de l'artista, sinó en el de l'artesà. En el primer cop, m'atreu el plantejament, que demostra humilitat enfront de la rutinària supèrbia dels escriptors –si no és falsa humilitat, llavors demostraria la vulgaritat dels escriptors–. Ho he llegit recentment a l'escriptor Merce Ibarz, al fil de la col·lecció de narracions Tríptic de la terra. D'aquesta manera artesana, fins i tot fent referència al títol del llibre, conreador, conreador de paraules. Però, més enllà del tòpic, quins dimonis és aquesta artesania?
Richard Sennett està per a ajudar-nos –que l'editor Jorge Herralde el rebutja inicialment en 1977: “sento dir que la publicació dels seus textos no ens és possible”; després, des de l'any 2000 fins ara, per a publicar un total de vuit llibres. No et desesperis, benvolguts escriptors. Sennette diu que l'artesà respon a un impuls humà per a fer les coses bé, amb habilitat, compromís, sentit comú, ja sigui programador informàtic, metge o, concho, artista. Suggereix una diligència: un fuster o músic triga deu mil hores a arribar al mestratge, quatre o cinc hores diàries, durant cinc o sis anys. Seria una temptació per a veure a l'artesà com a resistent a la velocitat d'avui, llavors aire fresc en aquests temps torbo-apitalistas, en els quals l'experiència acumulada és major, si val menys. L'obstinació de l'artesà no tindria res a veure amb la mera supervivència, sinó amb el valor que la cultura afegeix al treball. I és veritat que pots passar la vida sense mullar-se massa, però l'artesà simbolitzaria una condició humana particular de la persona que s'implica i es concentra en el que fa. Seguint a Sennett, per tant, em reivindicaria a mi mateix com a artesà, si no fos un exercici de supèrbia per a l'artesà.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]
La novetat sol ser una de les paraules més sentides que s'associa a la Fira de Durango. La novetat és allí, i aquí la novetat. No obstant això, en alguns casos és suficient amb donar un aspecte diferent de l'anterior per a pegar aquesta etiqueta. Els CDs i les reedicions... [+]
El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]
Els joves comencen a consumir pornografia abans, ja que el porno és la seva única educació sexual. Com dimonis hem arribat fins aquí?
Avui dia, cal reconèixer que gràcies a Internet és molt més fàcil veure pornografia. Desgraciadament, a través d'un clic el nen d'entre... [+]
El passat 5 de desembre, el pp va presentar en el Parlament de Navarra una proposició de llei per a desvincular els processos de funcionarització dels llocs de Secretaria i Intervenció de les entitats locals de Navarra. Si això succeís, al voltant de 30 persones... [+]
Enguany es compleix el 51 aniversari de la proclamació per les Nacions Unides del Dia Internacional dels Drets Humans el 10 de desembre. Aquesta data ha cobrat importància a Euskal Herria i des de l'Observatori de Drets Humans d'Euskal Herria volem oferir alguns elements de... [+]