S'ha obert una esquerda significativa en l'Estat francès. Derrota per als membres del govern per una espècie de ruptura, i victòria per a tots els chinarreros que lluiten pel llarg camí. En contra de la voluntat del ministre d'Educació, Jean-Michel Blanquer, el Parlament va aprovar el 8 d'abril una nova llei en la qual l'ensenyament de les llengües minoritzades tindrà un àmbit més fix a les escoles públiques. S'inclourà en el Codi d'Educació. Una vegada en vigor, tota escola pública del País Basc Nord haurà d'elaborar i proposar una oferta en basca. Mai s'ha conegut.

“Demanarà temps i treball, però certament és molt bona notícia per als agents culturals del basc”, ha assenyalat Marie-Andrée Ouret, presidenta de l'associació de pares i mares de les branques bilingües de l'ensenyament públic Biga Bai. Diu que ha vingut per sorpresa, i així ho creï també Céline Etxebarn, de l'associació de pares Ikas Bi, que no creien, almenys al principi, que aquella proposició de llei impulsada per un petit grup parlamentari, buidada d'elements en la primera lectura pel Parlament francès, s'hagués aprovat íntegrament alguna vegada, quan el partit governant, La République En Marche, estava en desacord.

Des de 1951 no s'ha aprovat cap llei relativa a l'ensenyament de les llengües locals. Malgrat desenes de proposicions de llei, en l'hemicicle s'han debatut i rebutjat en el millor dels casos, molts dels quals tampoc han arribat. “Per a nosaltres, per això, és un vot històric”, ha assenyalat el portaveu de la Confederació Basca, Sébastien Castet. La recentment aprovada llei va arribar per primera vegada al Parlament al desembre de 2019, de la mà del diputat bretó Paul Molac. En la primera lectura, els diputats van rebutjar les bases de l'ensenyament i van aprovar la resta, però el que va quedar era, segons Castet, “vulgarment modest”.

La proposició de llei va arribar a la segona cambra, i els senadors, en contra de la voluntat dels diputats, van acordar la reintroducció dels articles aparcats i es van considerar plenament acceptats. La Confederació Basca i Seaska, entre altres, estan immersos en el col·lectiu Pour que vivent ens langues al costat d'agents d'altres llengües locals, i aquest col·lectiu va assumir la responsabilitat de reunir-se amb diputats d'hemicicle, partits i agents lingüístics i educatius per a explicar la importància d'aquesta llei. Finalment, en aquest sentit, tots els articles de la proposició de llei del diputat Molac han estat aprovats pel Parlament; entre els diputats de La République En March, més de la meitat no ha seguit l'opinió del ministre d'Educació i del govern.

Generalitzat i immers

No és una opció fàcil que els nens i nenes s'escolaritzin en basca en Iparralde. A més de Seaska, existeix la possibilitat d'estudiar en basca a l'escola pública i, per al complex, té èxit els entrevistats (al voltant de 20 escoles al País Basc Nord). És complex, ja que fins ara el model d'immersió en basca s'orienta com a experimentació a les escoles públiques. En cas contrari, per a poder ensenyar en la llengua local, o bé s'ensenya com una assignatura a part, o bé es requereix un departament bilingüe –és a dir, mig temps en francès i mig temps en basc–. Per a l'experimentació, han de preparar i presentar una proposta de cinc anys, i la seva elaboració exigeix una càrrega de treball molt dura, perquè els imposen “molts obstacles”: “Cal reunir els pares, fer enquestes, demanar permisos, elaborar dossiers i informes llargs, reunir-se amb el ministeri...”. La nova llei hauria de pal·liar aquests obstacles, la qual cosa va succeir en la capital (Lapurdi) a principis de curs no es repetiria.

La principal novetat serà la generalització de l'ensenyament del basc. Castet assenyala que la llei pot permetre passar d'una política sota demanda a una política dins de l'oferta: “A partir d'ara, les escoles públiques tindran l'obligació de proposar un model d'ensenyament en basc o en basc. En lloc de la proposta dels pares, serà la pròpia escola la que la proposi. S'ofereix a tots els alumnes i, evidentment, si els pares no volen fer-ho, hauran d'expressar-ho, no al revés”.

Còrsega és el territori que ja té aquest model en marxa. Per tant, a partir de l'entrada en vigor de la llei, en cada zona concreta de l'Estat francès es podrà estudiar en la llengua local. En l'actualitat, el 40% dels nens aprèn basc, en el públic, en Seaska o en el privat catòlic. Etxebarne, igual que la resta d'entrevistats, s'ha mostrat molt optimista, dient que “és un pas molt gran” i que “permet desenvolupar-se en el sistema d'immersió”.

En tractar-se d'una llei que afecta directament les escoles públiques, les ikastoles de Seaska no sofriran canvis significatius. El sistema d'immersió estava implantat des de fa temps, però aquesta llei dona legitimitat a la seva actuació. El president, Peio Jorajuria, ha assenyalat que per a Seaska és “un gran suport simbòlic”: “És una llei amb un gran potencial i estem molt contents. Aquest últim any hem estat sovint a París, perquè, a través del col·lectiu Pour que vivent ens langues, hem participat molt activament en la construcció d'aquesta llei”.

La preocupació per la revolució

Les mesures han de posar-se en pràctica fins i tot amb l'aprovació de la llei. El sistema educatiu no canvia de dia a dia, com ha assenyalat Etxebarn. “Nosaltres, en la Confederació Basca, continuem sent optimistes respecte a les possibilitats de recurs”, ha assenyalat Castet. Qualsevol parlament pot interposar el recurs al·legant que és inconstitucional i el termini continua obert. “Almenys crec que no ens poden dir que és anticonstitucional: l'aprovat ja es fa en la pràctica a Còrsega”.

El que els preocupa són els decrets, circulars i normatives que poden venir de la mà de la llei. El ministre Blanquer és el competent, dins de la llei, per a dissenyar i posar en vigor aquests decrets, i no confia massa en el govern. No almenys Ouret: “El govern francès necessitarà canviar una postura ajustada, però coneixem bé l'administració i potser mil maneres de posar traves”.

Jorajuria diu que, malgrat haver aconseguit convèncer per a la votació, el model d'immersió és el que li dona la major reticència: “Si les llengües i cultures minoritzades són favorables a l'ensenyament, però no tant a la immersió. França sempre ha tingut com a objectiu delimitar històricament i aquesta llei, la qual cosa hem aconseguit, va més enllà d'això”. El que tots tenen clar és que hauran de seguir “de prop” els moviments de l'administració.

Al llarg de tots els anys i, sobretot, gràcies al treball i la lluita del col·lectiu Pour que vivent ens langues durant l'últim any, la llei ha arribat; els quatre entrevistats han subratllat la importància de l'organització. Diuen amb orgull que la llei aprovada pel Parlament ha estat una “gran revolució”, perquè és “històrica” en el model educatiu. “Amb el vent a favor haurem d'aprofitar-lo per una vegada”, ha dit Castet.

A més de l'àmbit de l'ensenyament, la llei també canalitza altres drets. Entre altres, la regulació de la senyalística pública bilingüe i la possibilitat d'escriure en els documents de l'Estat civil signes diacrítics com el ñ-a.