I O.A. la història de Steven Donziger es completa tirant dels fils enviats. & '97; No tenim els nostres lectors afectuosos.

Donziger va ajudar a 30.000 ciutadans indígenes i pagesos de l'Equador a guanyar el plet a la multinacional Chevron: Va ser condemnat a pagar 8.100 milions d'euros per contaminar les seves terres amb petroli i altres químics. Ara un jutge té a un advocat presoner a la seva casa, prohibit el treball professional. En anglès SLAPP Strategic lawsuit against public participation han inclòs a Donziger una via estratègica contra la participació pública.

La SLAPP Wikipedia la defineix com: “L'objectiu d'aquesta qüestió és intimidar i silenciar als crítics amb el costós cost de la defensa dels tribunals perquè cedeixin en la seva crítica o oposició. En una qüestió d'aquest tipus, l'objectiu de l'acusat no té per què ser vencedor. L'acusador ha aconseguit el seu objectiu si l'acusat es rendeix per por, amenaces, costos de defensa o, simplement, per fatiga. La qüestió pot servir també per a espantar a tots els altres que es proposin participar en el conflicte”. De tornada a casa, la definició jurídica d'Ainhoa Intxaurrandieta i Iñaki Errazkin van ser els promotors de la incineradora de Guipúscoa els que van incloure els judicis: SLAPP.

Steven Donziger (1961), un jove advocat, se submergeix en qüestions mediambientals que li atraparan tota la seva vida. Va ingressar en 1993 a la regió equatoriana del Llac Agre, prop de la frontera amb Colòmbia, en un grup d'advocats que investigaven greus contaminacions.

Des de la dècada de 1960, la multinacional Texaco comptava amb diverses fonts petrolíferes perforades a la regió amazònica, deixant a tot arreu els pous d'oli residual com les piscines olímpiques. Els abocaments de contaminants es realitzaven sense cap control en els rius i rierols, on les persones del lloc rebien aigua potable. Així eren abundants els càncers d'estómac, fetge i gola en tota la regió, així com les leucèmies en els nens. Com li ha dit Donziger al periodista d'Intercept des del seu convertit a la presó de casa, “allí la gent vivia una crisi humanitària en l'alimal”.

Donziger, que es desembolica bé en l'espanyol, es va ficar en la qüestió de manera contundent, va viatjar de manera científica a l'Equador i va ser un home decisiu per a canalitzar les reivindicacions de la gent del lloc. En el següent pas de la lluita, en 2011 30.000 habitants de la província de Sucumbios van portar a judici a Texaco Petroleum, que ja havia estat comprat per la multinacional Chevron, el segon petrolier més important dels Estats Units. Els assessors jurídics de la multinacional preferien desviar la qüestió dels EUA a l'Equador, calculant que els jutges d'aquí serien més fàcils de manipular. També van provocar contínues demores en els terminis dels procediments, però al final, per a sorpresa de molts, els tribunals equatorians van donar la raó als ciutadans en la sentència de 2012 i van establir a Texaco-Chevron unes indemnitzacions de 8.100 milions d'euros.

SEMPRE HI HA UN JUTGE ADEQUAT

Part del contraatac de la multinacional fa dos anys i mig Net es va mostrar més pròxim: Chevron va aconseguir –després de la sentència– encaminar l'assumpte cap a un tribunal privat que exerceix d'àrbitre en conflictes comercials, el Tribunal Arbitral de la Haia. Aquest mecanisme arbitral, format per assessors privats, malgrat ser anomenat “Tribunal”, estava creat en el marc del tractat de promoure i donar suport a les inversions conjuntes entre els EUA i l'Equador en 1993. I això va donar la raó a la multinacional Chevron, argumentant que els jutges equatorians van incomplir les obligacions imposades per aquell pacte d'inversió.

Una vegada donat el primer cop per a dirigir-se al business as usual del comerç global, Chevron es va embarcar en l'eliminació del presumpte culpable d'una indemnització de 8.100 milions d'euros. Així van començar les dolentes personals i professionals de Steven Donziger.

Chevron va demandar als Estats Units per haver actuat incorrectament en el judici equatorià, entre ells per la compra de jutges. Les denúncies fraudulentes aprovades pel jutge Lewis Kaplan, la responsabilitat de les despeses dissipades per la multinacional que va afegir a Donziger en defensa del judici perdut a l'Equador, el segrest de telèfons i ordinadors i el càstig de presidir a casa quan l'advocat va reclamar a aquests.

En les fotografies dels mitjans de comunicació es pot veure a Steven Donziger que porta un control telemàtic en el turmell: no té dret a baixar del seu apartament de Nova York al carrer. Porta dos anys així i no és exagerat dir que ho ha perdut tot, ell també ho reconeix. Amnistia Internacional, Global Witness, Amazon Watch, Rainforest Action Network… –i els quinze premis Nobel i juristes científics també han denunciat la conducta de Chevron– s'han mobilitzat a favor de Donziger.

Gibson, la consultora Dunn & Crutcher, que té 1.400 advocats a tot el món, es va encarregar de perseguir a Donziger, va construir l'argument de la manipulació del plet equatorià i “va trobar” a una estrella del lloc –el jutge equatorià Alberto Guerra, disposat a declarar als EUA que Donziger feia xantatge en el seu treball–. La guerra anava a retrocedir més tard en elles, al llarg del procediment va aparèixer clarament mentidera, però ja el jutge Kaplan havia posat en marxa davant els tribunals el cep de capturar a Donziger sense Guerra.

El lector interessat en els detalls de l'escàndol trobarà en les cròniques sobre el tema de The Guardian i The Intercept, com l'associació Amazon Watch, el currículum del jutge Kaplan, advocat de la indústria tabàquica abans de l'entrada del juje; contracta l'assessorament privat Seward & Kissel per a ajudar en el cas contra Donziger, que treballa en la defensa del petroli…

L'advocat i jurista Charles Nesson, que va defensar a Daniel Ellsberg en l'escàndol de Pentagon Papers, un dels majors escàndols dels Estats Units , fa un brillant resum de l'assumpte. Nesson diu als seus alumnes: “Donziger demostra com avui es pot negar a una persona un judici just en una via civil asimètrica d'aquest tipus”. A una persona... i a milers de ciutadans de l'Equador.