Fa uns dies em van preguntar si aquí alguna vegada m'he sentit exclòs pel color de la meva pell. Els vaig dir que no immediatament. No sé d'on vaig respondre.
Després de passar els dies em va venir al capdavant la reflexió. Qui soc jo en el temps? Qui soc quan miro fora del temps? Soc una dona negra? Soc una dona indígena? Soc una dona blanca? Soc una dona mestissa? Em pregunto qui soc, i a vegades no sé. És important saber això? Per a què?
De petita li preguntava al meu pare davant del mirall “Per què no soc blanc? Vostè és un home blanc, i també les germanes”–. Volia ser com les meves germanes, és més, volia ser el ninot Barbie que em va portar el meu oncle que viu als Estats Units.
"Com afrontar la mirada blanca? Com afrontar els nostres prejudicis com a dones negres i “racialitzades”? Com afrontar-nos?"
El meu pare tenia dos amics: un em deia “l'índia Vivis” perquè Viviana és el meu segon nom i l'altre “Chorrito e jumo”. Aquest segon significava fum.
No volia ser negre, no volia ser indígena. Per què no, Laura? El colonialisme ens va ensenyar molt bé el poder hegemònic de l'home blanc. A Durango es van celebrar jornades de feminisme colonial. Quan vaig veure a aquestes dones negres, haig de reconèixer que, com deia Audre Lord, “les nostres germanes”, vaig sentir una gran vergonya. Vaig sentir que tot era absurd.
Qui ha sofert més? Fins quan haurem de viure com a víctimes en el món? Per què volem posar la nostra veritat als altres? Vaig sentir aquesta agressivitat que se li atribueix al món masculí, confosa amb la immaduresa. Em vaig sentir infantilitzat, em vaig sentir sense dignitat, no em vaig sentir representat. Com va escriure Gloria Azaldua, “atrapada en el foc entre bàndols, quan porta les cinc races a la teva esquena sense saber a quin costat anar”.
En el meu cor va quedar una tristesa. Han passat segles, però aquesta ferida s'estén i es manté corrupta.
M'ha costat veure aquesta ferida cara a cara, no em sentia, ocultava la culpa i la vergonya per a no sentir-me. He escoltat, abraçat i cuidat aquesta ferida, i ara no sé on està. S'ha anat? No ho sento, però sé que hi ha germanes que ho tenen aquí. És legítim, i potser necessari.
Com afrontar la mirada blanca? Com afrontar els nostres prejudicis com a dones negres i “racialitzades”? Com afrontar-nos? Què passaria si deixéssim d'identificar-nos amb la nostra pell? Què, si deixem d'identificar-nos amb tot el que ens van dir?
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No vaig poder tancar el calaix després de l'últim parell de mitjanes que em quedaven, les quals es devoraven mútuament. Així estava, mal tancat, ja durant dues setmanes, el pijama (en la tirada dels pijames, excepte tres regalades, no hi ha pijama; la samarreta “per a... [+]
Un prestigiós arquitecte arriba des de Londres a un petit poble gallec. Es tracta de David Chipperfield, un edifici amb oficines a Berlín, Milà i Xangai, i que compta amb un ampli equip d'edificis. Una arquitectura elegant, refinada, feta per un Sir. La història comença en... [+]
Estàs en el bar, en la barra, demanant. En el taulell altres persones també. En breu et tocarà el torn, però el criat no t'ha preguntat què és el que vols, t'ha saltat i ha atès l'home que ha vingut darrere de tu. Se t'ha quedat la cara estúpida i vols atreure l'atenció del... [+]
M'agradaria escriure a aquesta cosa que porto dins. Es compleixen gairebé cinc anys de la pandèmia, i els que érem joves en aquella època, encara que continuem sent joves, hem començat a orbitar en altres espais. L'habitatge, el projecte de vida, la maternitat, el treball, la... [+]
Recorden? El 90% del Parlament va aprovar l'Acord Educatiu fa dos segles –perdona, dos anys–. La reacció dels congressistes de l'esquerra es va moure entre eufòria i satisfacció moderada. Segons el document aprovat, els centres privats continuarien rebent diners públics,... [+]
Estar és fer. Així ho diu enguany la Fira de Durango, i és cert, almenys en el cas de la pròpia fira i tenint en compte a Euskal Herria. La present edició és ja la 59 edició de l'Azoka, i el fet que cada any se celebri el demostra que la Fira de Durango és una manera de... [+]
A Bilbao vaig treballar durant cinc anys amb col·lectius en risc d'exclusió, entorn de la bretxa digital, sobretot amb les dones. En el camí, em vaig trobar amb violències masclistes i molts altres problemes. De forma molt orgànica, vaig començar a relacionar-me i a... [+]
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
L'evolució que ha pres Internet en els últims 15 anys, unit al seu model tecnològic i de negoci, ens fa pensar que és una eina per a incrementar els pitjors aspectes de la humanitat. A tot el món s'han creat agents que no estan satisfets amb aquesta idea. Treballen... [+]
Els últims anys surto poc. Ho he dit moltes vegades, ho sé, però per si de cas. Avui he assistit a una sessió de bertsos. “Li desitjo molt”. Sí, per això he avisat que surto poc, suposo que vostès assisteixen a molts actes culturals, i que tenen més a comparar. Però... [+]
En 2006, Baltasar Garzón, llavors jutge estrella, va sofrir una espècie de revelació i va redactar una pràctica que garantia els drets dels detinguts per terrorisme. El mateix jutge va veure passar per la seva sala a centenars de detinguts incomunicats, molts d'ells amb... [+]
Són un dels més bonics records que tinc en el cor. En aquella època estava fent Filologia Basca i vam anar a una societat d'Arbizu a un concert de Ruper Ordorika. Allí estaven Rikardo Arregi Diaz d'Heredia i Juanjo Olasagarre. No em vaig atrevir a dir-li a Arregi que tenia en... [+]
Recentment, davant la pregunta sobre en què consistia l'emergència climàtica, un científic va donar l'excel·lent resposta: “Miri, l'emergència climàtica és aquesta, cada vegada veus en el teu mòbil més vídeos relacionats amb fenòmens meteorològics extrems, i quan... [+]
Es diu que Simone de Beauvoir va escriure que l'opressor no seria tan fort si no tingués còmplice en les línies de l'oprimit. A mi em sembla molt normal... Què voleu? Quan estàs trepitjat, també és comprensible que vulguis millorar la teva condició, i per a això és molt... [+]