El número 8 de la col·lecció Ganbila inclou per primera vegada la traducció d'una de les primeres i últimes representacions teatrals d'un dels principals símbols del teatre contemporani anglès a la fi del segle XX: El Cuartado de Sarah Kane (Blasted) i 4.48 Psicosi (4.48 psychosis) que mostren l'evolució de la seva escriptura.
Arantzazu Fernández ha traduït obres referencials del teatre postdramàtic i del moviment “In yerface”. L'autor va infringir les regles del teatre, va escriure la crueltat amb la intenció d'agitar al públic que va portar a la superfície i sense cota, entre altres coses. Va crear i va posar en escena un teatre experimental, trencador, pertorbador.
L'art en general i el teatre en particular tenen com a objectiu “moure” als espectadors, o als lectors. Això va fer que la crítica considerés escàndols alguns dels seus treballs, fins al punt d'exigir la seva censura. Amb els anys van escriure que va ser un creador de gran talent.
He sentit nàusees amb la primera obra teatral. Els personatges es troben en una habitació d'un hotel, trepitjant un a l'altre i lluitant per sobreviure. M'ha estret el cor amb la segona representació. El protagonista de la malaltia mental ens compta la seva decadència, solos o amb el seu terapeuta. Segons l'autor, són les 4.48 hores, el moment del dia en què hi ha més suïcidi, quan acaba l'acció del fàrmac antidepressiu i el pacient es desperta.
En tots dos treballs apareixen l'explosió i la fractura. En tots dos estan molt presents el sexe, el poder, la por, la solitud, l'opressió, l'amor, el dolor, l'empipament, la bogeria, la tristesa, la mort. La barbàrie i la poesia s'entrecreuen. La primera escrita i posada en escena es va realitzar als 24 anys en 1995, als 28 anys i a l'any següent, després del suïcidi, es va posar en escena la segona l'any 2000.
La guerra i la supervivència són els eixos principals i per a representar-la se'ns presenten davant els ulls una gran varietat de formes de violència. En el seu primer treball tenim un món postapocalíptic en el qual la guerra que s'està produint en l'exterior entra a l'habitació de l'hotel. En la segona recollim amb rigor els retalls del terrible conflicte que viu el protagonista en si mateix. Distopia i testimoniatge. Fer explotar i esgarrapar. Cru i àcid Intentant despertar-nos de l'anestèsia.
Després de deixar enrere el mes d'abril dels llibres, les biblioteques i els seus beneficis, des de Kabiak Sahrauí volem recordar el costat fosc de la seva història, que cobra major importància en la defensa de la identitat i la supervivència dels pobles. Estem parlant de la... [+]