Com està l'EHE?

Haizea Ramírez d'Alda: En els últims anys ha estat com la indústria basca, quieta o lozorrea. Després del procés de reforma que hem dut a terme, sembla que ha arribat el moment de tornar a sortir amb força al carrer, estem entusiasmats. Estem disposats a continuar treballant en l'euskaldunización d'Euskal Herria. Estem il·lusionats amb compartir amb la gent tot el que ha sortit en el procés d'adaptació i amb atreure a la gent a treballar amb nosaltres.

Diuen que la indústria basca, les polítiques lingüístiques i la normalització del basc estan en estat de punt mort. Vosaltres també?

Urko Aierbe: Així és. Hi ha més factors, però vèiem dos grans. D'una banda, l'EHE té 40 anys complerts i necessitava una revisió exhaustiva de la seva naturalesa, fonament ideològic, funcionament, dinàmiques, etc. El document Ikusmira s'emmarca en aquesta reforma. El document fundacional es va presentar en 1979 i l'hem adaptat als nous temps. Ha estat el treball que havia de fer EHE mirant cap a dins. D'altra banda, hi ha un entorn o una oportunitat, la qual cosa va ocórrer en l'última dècada. Tota l'activitat cultural basca ha estat en la letargia, incapaç d'adaptar-se als nous temps.

H. Ramírez d'Alda: Vam veure que la situació va aconseguir el punt àlgid. Les polítiques lingüístiques no avançaven, sense euskaldunizar a moltes persones en el que al coneixement es refereix, amb l'ús encadenat, amb els models d'immersió... Això també ens ha influït a l'hora de fer el salt.

El document Ikusmira és senyal d'una EHE reformada?

O. Aierbe: Aquesta és la voluntat. Ens hem preguntat si EHE té una funció i una resposta en la normalització del basc, si es renova a si mateix.

Quina base humana té ara EHE? S'han modificat els models de militància. Com us organitzeu?

O. Aierbe: S'han modificat els models de militància, s'han modificat les formes de participació polític-social de la gent. Les maneres de fer aportacions han canviat i canviaran, més en els joves. Havíem d'adaptar-se a aquests canvis. En qualsevol cas, creiem que hi ha condicions favorables, és a dir, que encara que els joves tinguin noves formes de participació, el combustible de partida és que els joves són vascófilos. Es tracta que el combustible estigui ben organitzat i sigui eficaç per a obtenir resultats.

H. Ramírez d'Alda: El concepte de comunitat serà nou. A més dels membres organitzats d'EHE, donarem importància a la xarxa que podem crear amb els euskaltzales que se sumen a les nostres bases.

O. Aierbe: L'EHE tenia un model organitzatiu clàssic, diguem, una estructura nacional, per països, etc. Cal mantenir algunes coses, però en aquests temps l'organització i el funcionament havien de ser més flexibles i eficients. Volem dir amb la comunitat que plantejarem diferents formes de participació. Volem oferir altres formes als vascófilos que vulguin contribuir a la normalització del basc. Per als pròxims mesos es treballarà a definir aquestes intencions.

D'altra banda, reforçarem els grups clàssics dels pobles. Aquests grups, igual que la situació de l'activitat cultural basca en els últims anys, estan reprimits, però una de les principals tasques a desenvolupar és la seva activació.

Han portat a primera línia la necessitat de la independència. Quines reflexions heu fet?

H. Ramírez d'Alda: Ja ho teníem al cap, ara ho hem escrit o ho hem dit expressament. Dels Estats francès i espanyol és clar que no és possible aconseguir una Euskal Herria euskaldun que realment visqui en basca. La independència no és un objectiu, sinó un instrument necessari perquè el nostre objectiu es faci realitat. Txillardegi deia que si el basc és una estàtua igual se salva, però sense estat segur que no.

O. Aierbe: Donaré dos exemples. Recentment, en el Congrés espanyol, el Consell i altres grups de defensa de les llengües pròpies de l'Estat van presentar una proposició no de llei. En un punt es demanava acabar amb la imposició del castellà, punt que no es va acceptar. Un altre exemple és l'ocorregut a Lasarte-Oria. L'Ajuntament va demanar que l'oferta d'oci per a joves fos exclusivament en basc, i els tribunals han dit que no pot ser en basc.

H. Ramírez d'Alda: Tenim clar que la independència no és suficient i no esperar que s'aconsegueixi la independència. El procés de sobirania s'ha de realitzar en basca, és important començar a crear l'Euskal Herria euskaldun que tenim al cap des d'avui.

El risc que sigui irlandesa no és alt?

O. Aierbe: Per això, un esment explícit: la independència no és un objectiu. Una vegada obtinguda la sobirania, caldrà continuar treballant en la consecució d'Euskal Herria euskaldun i tenir una atenció i una preocupació constant per a continuar vivint en basca. No són només els estats de França i d'Espanya, sinó que en aquest món globalitzat l'impuls de l'anglès ens planteja nous reptes com a comunitat lingüística.

És funció dels agents culturals del basc reivindicar la independència?

O. Aierbe: Hem reflexionat i ho compartirem en els pròxims mesos amb els agents culturals del basc. A veure com és la proposta, no avançarem. No obstant això, l'activitat cultural basca està cada vegada més explicitant la necessitat de la sobirania. Ho ha fet el propi Consell. En la dinàmica Hamaika Gara de Gure Esku estem diversos agents del món del basc i la preocupació compartida és la necessitat de fer alguna cosa. Hi ha consens en què les polítiques lingüístiques han aconseguit el punt àlgid i cal fer nous passos.

Parlen dels estats d'Espanya i de França. Les polítiques lingüístiques de les tres administracions del País Basc també incideixen en la normalització lingüística. Poden fer polítiques lingüístiques més atrevides. Li ho tindran en compte?

O. Aierbe: Podien fer moltes més coses amb les seves competències. L'exemple de Catalunya s'ha comptat mil vegades. Amb competències similars, ha tingut molt clar l'objectiu que la llengua principal sigui el català en el seu territori. I han pres mesures valentes, o millor dit, més desenvolupades que atrevides, perquè no és qüestió de valentia sinó de voluntat. Allí tenien molt clar que les noves generacions havien de saber català i van generalitzar el model d'immersió. Aquí després de 40 anys estem amb el sistema de models d'ensenyament, A, B D, G, només en francès... El resultat és que encara avui dia milers d'alumnes acaben els seus estudis sense un coneixement suficient del basc. He parlat de l'ensenyament, però podríem fer exercici per àrees.

H. Ramírez d'Alda: L'administració pública pot fer més i té la responsabilitat de respectar els drets lingüístics dels bascos. Una de les tasques d'EHE és reivindicar els nostres drets. A més, EHE ha d'activar als euskaldunes, ajudar-los a prendre consciència i pressionar-los a les administracions públiques perquè facin passos valents.

La desobediència i l'activisme són les principals activitats que es plantegen en el document Ikuspegi. Com desobeiran?

H. Ramírez d'Alda: Relacionarem la desobediència amb l'opció de viure en basca. Hem anat a realitzar qualsevol tràmit a un lloc públic i no ens han atès en basc; l'acció de desobediència seria mantenir el nostre. Mil actituds d'aquest tipus es poden adoptar en el nostre dia a dia.

O. Aierbe: En el nostre procés de reflexió hem constatat l'existència d'una serenitat, que s'ha suavitzat l'antiga vasquidad activa, exigent i reivindicativa per diverses raons i és imprescindible recuperar-la.

Per això, fem una crida als vascófilos i als bascos perquè tornin a triar per a viure en la seva pròpia llengua, una elecció conscient i reivindicativa. Sense mitificar l'anterior, abans hi havia un major nivell d'exigència i ara en aquestes situacions a les quals ha fet referència Haizea, si no ens parlen en basca canviem d'idioma immediatament. Hem de recuperar aquesta passió, és un dels reptes d'aquesta nova EHE.

Pot ser la joventut un dels exemples?

O. Aierbe: Aquesta iniciativa va ser modèlica i ens va alegrar que els joves anessin protagonistes. Necessitem més.

Quin altre tipus d'accions de desobediència realitzarà l'EHE? Recuperarà o serà diferent els mètodes que històricament ha utilitzat?

O. Aierbe:No és una ruptura, hem mantingut coses que eren útils en el dia a dia. Encara hem de donar-li forma, portar-la a dinàmiques i projectes concrets. Volem guanyar espais locals per a poder viure en basc i animar a la ciutadania al fet que opti pel basc en els àmbits guanyats. Per posar un exemple, necessitem mèdics euskaldunes i haurem de reivindicar que en molts llocs no estan. Però també volem fomentar dinàmiques per a triar als metges euskaldunes allí on estan. Exigim responsabilitats a l'Administració, però volem transmetre a la ciutadania el missatge d'aprofitar els avanços que s'han donat en molts àmbits.

H. Ramírez d'Alda: Abordarem les dues línies que ja portem: d'una banda, reivindicar i denunciar, i per un altre, fer Euskal Herria euskaldun d'una manera constructiva. Denunciar sí, però també construir.

Com imagineu la relació entre l'activitat cultural basca i les institucions?

O. Aierbe: Tenim clar que per a la normalització del basc és imprescindible la col·laboració entre el moviment popular i les institucions. Volem que s'articuli un model de governança diferent del que ha succeït en l'última dècada sense entrar. Alguns dels criteris bàsics que plantegem en la nostra predisposició fa quatre anys. El criteri fonamental per a una bona col·laboració és que les institucions apliquin les polítiques lingüístiques adequades. És a dir, que es treballi conjuntament per a aplicar les polítiques lingüístiques adequades. En segon lloc, cal reconèixer-se mútuament en aquest nou model de col·laboració. Des del punt de vista dels moviments populars existeix el reconeixement institucional, però des del punt de vista institucional no hi ha reconeixement ni reconeixement de legitimitat. En tercer lloc, cal reflexionar conjuntament i prendre decisions, ja sigui l'anàlisi de la situació, les mesures que es prenguin, els projectes que es duguin a terme, el finançament... En el model actual les institucions reflexionen i decideixen i el moviment popular, com a molt, se subcontracta. Se'ns ofereix diners per a desenvolupar diferents projectes, però per a fer el que ells decideixin.

Compleix o ha de ser alguna cosa més enllà dels principis del model que proposeu?

O. Aierbe: Sí, ha d'anar més enllà. Si el basc és una millora respecte al model anterior, sens dubte, però no és suficient aprofundir més en el reconeixement i reconeixement de tota l'activitat cultural basca per part de les institucions.

Aquesta relació no corre el risc de sotmetre-la a les institucions i de calmar la criticitat davant les polítiques lingüístiques?

O. Aierbe: Aquest és el risc. En altres moments hi havia una clara confrontació, un rancor, no hi havia espai per a parlar. Ara, en la CAPV, les institucions han començat a treballar en un altre camí i el valorem positivament, però no és suficient. Un dels perills és l'aparició d'addiccions i sobretot econòmiques. El model que plantegem no ha estat pres per les institucions i abordat pel basc, contractant per a això l'activitat cultural basca.

H. Ramírez d'Alda: Una de les característiques que defineix l'EHE és l'autonomia institucional. Donem molta importància al treball de pressió. Això no exclou la possibilitat de col·laboració, però no en la fórmula de ‘donar i fer diners’, sinó com a subjecte equiparable.

O. Aierbe: La sensació amb algunes institucions és que volen comprar el silenci del basc amb els diners, és a dir, “no em critiqui” per la dependència de les subvencions. El basc té ple dret a continuar criticant. Almenys EHE ho continuarà fent, sens dubte, però ens agradaria que fos més lluny en una altra col·laboració.