Sí, ha estat bell i històric que el 8 d'abril de 2021 el Parlament francès votés a favor de les llengües minoritàries. El Govern va repetir les declaracions i els mitjans per a obstaculitzar la llei i el mandat de votar en contra, però la majoria àmplia va apostar per la llei. Arrakala enfront del jacobí França: el model d'immersió en llengües minoritzades s'introduirà en el Codi Educatiu francès, l'educació podrà ser vehiculada en les llengües locals a les escoles públiques.
L'escola ha estat una de les eines més eficaces perquè França assimili als ciutadans. “No sabíem una paraula en francès i a mesura que la reina anava fent francès volíem aprendre aviat. Teníem punicions, si en agafar aire també escoltàvem en basc érem punitos. No teníem el basc a casa, i vam aprendre el francès a l'escola, violentament”. És el testimoniatge que s'escolta en Mintzoak.eus. Aprendre francès i deixar el basc... per trauma, por, càstig, insult i menyspreu. I el mateix per al bretó, l'alsacià, l'occità, el català, el córsico i qualsevol altre llenguatge local –sense oblidar el dels territoris colonitzats per França–. Fins a mitjan segle XIX una minoria ttip ens ha introduït a París a la veu de tots: els vascoparlantes som el 20,5%, el bretó parla el 5,5%, l'occità el 14%... sense cap mena d'oficialitat per a aquestes llengües. Aquesta llei és extensible a tots els nens i nenes que van ser castigats a l'escola per parlar en la llengua domèstica.
El Govern ha fet tot el possible per a obstaculitzar la votació, perquè des de l'arrel no tenia un lloc digne, i estimulant, que pretengui canalitzar a les llengües locals. La votació és el resultat d'un treball de ruïna que s'ha anat incrementant al llarg dels anys i dels últims mesos: amb paciència, refutar les creences de modelar el jacobinisme i explicar la nostra una vegada i una altra. Perquè quedi clar: l'àmplia majoria dels quals han votat a favor es defineix francès i és monolingüe francès, i probablement fins ara també ha votat en contra d'aquesta mena de lleis. Enhorabona a totes les ruïnes. El camí continua sent llarg, però el 8 d'abril de 2021 ens ha demostrat que no és impossible gratar la paret de França.
El problema de l'afrancesamiento dels noms dels llocs d'Euskal Herria no sols es deu a la falta de consideració de l'idioma en els panells de senyalització, sinó també a l'execució d'una decisió sobre la domiciliació que es va prendre fa uns anys.
En definitiva, les decisions... [+]
Larunbatean ospatu dituzte Ttinka mikro haurtzaindegiaren bost urteak Lakarran. Baxe Nafarroko euskara hutsezko egitura bakarra da, Euskararen Erakunde Publikoaren B ziurtagiriduna.
El 17 de maig cinc euskaltzales d'Ipar i Hego Euskal Herria van realitzar una acció coincidint amb la convocatòria realitzada pels alumnes del liceu Bernat Etxepare per a mobilitzar-se en favor del basc. En la paret de la Sotsprefectura de Baiona es va escriure un missatge... [+]
“Geldi euskara zapaltzea” lema berriz hartu du Euskal Herrian Euskaraz taldeak larunbatean egin duen prentsaurrekoan. Maiatzaren 17an, esaldi hori Baionako suprefeturan tindatzeaz akusaturik, irailaren 10ean epaituko dute Gorka Roca Torre.
Ikasturte honetan, lehen mailako ehun eskola elebidunetan 5.700 ikaslek ikasiko dute. Bigarren mailan hamasei kolegio eta lau lizeotan 1.600 dira. Zailtasun nagusia aurten ere kolegioan euskararen eta frantsesaren arteko oren parekotasuna erdiestea da.
Començament de l'estiu. Ressaca del festival EHZ (atx, mal de cap). Ganes de respirar després d'un curs carregat. Buidar el cap. Reconnectar elements clau. Prendre's un temps en família, tornar a veure a vells amics i descansar (una mica) en la lluita diària. De bo de bo?... [+]
La Sra. Jutgessa del Tribunal Judicial de Baiona, s'acomiada:
Alguns euskaltzales em van jutjar al març en Baiona per participar en algunes de les accions que hem dut a terme per a denunciar l'injust tractament que sofreix el basc de les autoritats de l'estat francès. Al... [+]
Maddi Kintanak Baiona, Angelu eta Miarritzeko gazteen euskara aztertu du bere tesian. Hitz berriak sortzen dituzte baina baita hitzak beste hizkuntzetatik hartzen ere, besteak beste, interneten eraginez.
"Euskara eta euskal literatura, programaketatik ikasgelara" jardunaldian parte hartu zuen Katixa Dolhare Zaldunbidek. Seaskak eta UEUk antolatu Udako Ikastaroen barne. Bere problematikak horiek ziren: Zer leku du literaturak hezkuntza programetan eta nola landu euskal... [+]
Iñaki Iurrebaso soziolinguistak euskararen egungo egoeraren argazkia egin du Baionan iragan zen Hizkuntz politikari buruzko ikastaroan, muga-gaindiko ikastaroen kari.