Els primers Jocs moderns van ser un èxit, ja que fins llavors mai va haver-hi tanta participació internacional, i a partir de llavors, cada quatre anys, van obrir el camí per a repetir la iniciativa, excepte excepcions: la guerra deixaria els jocs en tres ocasions, en 1916, 1940 i 1944, i la pandèmia ha retardat els de 2020.

Anys abans, en 1890, Pierre de Coubertin (1863-1937), principal impulsor de la iniciativa, va manifestar la seva preocupació pel perill del món de l'esport: “L'esperit mercantilista amenaça a l'esport”, va advertir. “La passió per guanyar s'alimenta sovint d'alguna cosa que no és la mera ambició de l'honor. Si no volem que l'esport arribi a decaure i torni a morir, hem de netejar-lo”. Amb aquest clar esperit esportiu va crear el Comitè Olímpic de Nazort en el Congrés de París de 1894 i llavors es va decidir organitzar els Jocs Olímpics.

Era lògic que els jocs se celebressin a Atenes, perquè els jocs de l'Antiguitat tenien el seu origen aquí. Però a Grècia, en la dècada de 1890, la situació econòmica era precària i l'ambient polític era confús. En 1894, Stephanos Skouloudiss, del comitè organitzador, va qüestionar si Grècia era capaç d'assumir un esdeveniment d'aquest tipus i va declarar que els pressupostos del baró de Coubertin van quedar curts; Coubertin preveia que els jocs costarien al voltant d'un milió de dracmes i Skouloudiss va advertir que caldria triplicar la quantitat. Finalment, els jocs de 1896 van costar 3.740.000 dràstics.

Coubertin va emprendre immediatament una campanya per a mantenir viu el moviment olímpic i va aconseguir que el príncep grec Constantino (1868-1923) es llisqués amb ell, després de ser nomenat president de la comissió organitzadora. I va posar a la seva disposició la solució dels problemes de finançament, ja que els comptes monetaris suposarien embrutar el pur esperit esportiu proclamat uns anys abans. La major càrrega la van tenir els ciutadans grecs en plena crisi econòmica: en la primera convocatòria als grecs el príncep va reunir 330.000 dracmes, en altres 400.000 segells postals, 200.000 més en targetes d'ajuda… George Averoff, un home de negocis, va donar gairebé un milió de dracmes per a renovar l'estadi de Panathinai, a canvi d'una estàtua que encara està exposada en l'exterior i d'uns certs privilegis i beneficis que no estan al descobert.

Els Jocs Olímpics serien sovint exemples de desmesura i corrupció, a partir d'aquí, per sobre dels bàrbars i destructius de la maquinària mercantilista erakusleiho.Ero de la gegantesca indústria esportiva.