Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Eneritz Furya, l'univers en les flors

Emadan | Eneritz Furyak | Autoekoizpena, 2021
Emadan | Eneritz Furyak | Autoekoizpena, 2021

L'irunés Eneritz Furya mai ha estat artista per a orelles senzilles. Tampoc hi ha intenció de ser-ho. Abans utilitzava la seva pronunciació i el seu rapte com a franctirador, ara ho utilitza com a pintor i és capaç de regalar un nou univers. Ha mesurat les dissonàncies i ha cosit un disc lent i de gran bellesa sense cap mena de serenitat.

Està i estarà “fora del sistema de fabricació” en Emada de Furyak, autoproduït en 2021 i autogravat. Aquí no trobaràs artistes que es gaudeixin d'underground o marginal que busquin una petita hegemonia en aquest petit mercat basc. Furyak té el sentit de l'autenticitat com una luddita davant el que s'estableix: crema l'última peça!

Es basa en la guitarra, però amb els sintetitzadors acoloreix amplis panoràmics còsmics. Com bé ha dit Izkander Fernández, aquestes flors que estan en la pell poden ser la seva música, afegint el color dins del fosc.

El disc està dominat per la repetició, potser perquè en compondre només el looperra ho ha fet més fàcil, i les cançons s'han construït afegint capes. En un moment donat, també tenim escapades que funcionen com un gantxo, per a recuperar l'atenció i unir-nos a la cançó, com aquesta “i” que es repeteix en la cançó Belaile, donant tornades amb un sintetitzador de joguina. Furya, com ara, ha jugat molt amb la veu i els sons, i ara ofereix moments divertits.

Estic escoltant en Emada amb el disc Clam que acaben de publicar Maria Arnal i Marcel Bagés. Aquesta audició creuada a posteriori facilita les connexions entre totes dues obres i Furyak ressalta en els meteorits, en les relacions entre éssers no humans, en la fi del món i en un nou començament del món. El cíborg de Donna Haraway s'uneix a la capacitat d'imaginar imatges de Björk.

La història de tot el món pot anar en un sol moment. Una nit d'hivern sense piano, una droga eficaç. Una respiració. Un buit. En Emanes hi ha una reivindicació dels embolics i una invitació a la tranquil·litat. “Et caducaràs, com el foc, però ets foc, com fa molt temps”.

Emada és un punt en el qual la fragilitat i la valentia s'uneixen. Capaç de condensar l'univers en un petit disc. Una sèrie de flors i colors en els quals s'introduiran tants éssers com éssers humans. No farà cap rècord ni en Spotify ni en Youtube, però deixarà la seva marca en la terra que trepitgen.

 


T'interessa pel canal: Diskoak
2024-08-30 | ARGIA
Tres bons discos d'enguany i recomanables
La redacció d'Argia ha seleccionat tres discos dels vuit mesos d'enguany per a recomanar-los.

2022-11-22 | Iker Barandiaran
Vital

M'ha sorprès –en bon sentit– aquest nou projecte. En Bergara, Aitor Aldanondo, creat entorn d'una pedra, té molts sentits. En aquest treball ha volgut treure d'alguna manera el que ha viscut durant anys.

Aldanondo va iniciar la seva carrera musical en el grup de la Brigada... [+]


2022-11-22 | Xalba Ramirez
La fantasia de ser honest

Amb motiu d'un documental sobre Eñaut Elorrieta, em van convidar a Tabakalera fa dues o tres setmanes. Em va agradar la invitació a l'estrena col·loquial, però quan em vaig acostar al cinema vaig començar a trobar molta gent, aquí Paul i Itziar, aquí Maiz, aquí Eneko,... [+]


2022-11-03 | Iker Barandiaran
Més arestes que gats

A vegades cal unir molts elements per a obtenir un resultat que no hagis previst. Això ha ocorregut d'alguna manera amb el grup Feline, creat entre Guernica i Bermeo. Iñaki Baini, del grup Primers Auxilis punk, va començar a jugar amb l'electrònica a casa i va gravar algunes... [+]


2022-10-30 | Xalba Ramirez
No cansar-se en la planícia favorita

"Aquí, com una revelació, es veu més clar l'espai i el temps". Mirin Narbaiza torna i gràcies. Narbaiza és un dels cantants més especials de l'escena. No hi ha més que veure com governa les noves cançons.

Perquè a la majoria dels creadors ens passa que el que fem és... [+]


2022-10-13 | Iker Barandiaran
Dos tresors i un bressol: Buenawixta

Em vaig alegrar molt que els germans Artza, juntament amb la posada en marxa de la nova discogràfica, tinguessin la intenció de recuperar i treure en vinil la maqueta de Barrakos, on la compraria? De fet, la maqueta citada, de 1990, és un tresor que la nostra música ha... [+]


2022-10-06 | Iker Barandiaran
Destruir per a construir en llibertat

No hi ha un altre camí, cal canviar el que no t'agrada i crear alguna cosa més: trencar-ho i començar de zero. Aquesta va ser la base del punk, i això és el que Leire Led Infern (veu) i Txerra Bolinaga (bateria) van decidir quan el grup Piztupunk es va dissoldre... [+]


2022-10-06 | Xalba Ramirez
Podem ser més

Si ets dels quals escoltes música en Internet, gairebé segur que coneixes Kokoroko. Igual creus que no, però agafa un segon i cerca a Abusey Junction. El riff melancòlic guitarra d'Oscar Jerome ha estat conegut per estar entre els favorits de l'algorisme de plataformes com... [+]


2022-10-06 | Xalba Ramirez
Totes les freqüències per a la dansa basca

El grup Neoma porta a la percussió de la tradició, amb un acurat motlle electrònic. Leire Etxezarreta, Amets Ormaetxea i Irati Gutierrez d'Arrasate, Garazi Otaegi d'Asteasu, Eneritz Aulesti de Zarautz, Maria Lasa de Zizurkil i Alaitz Eskuero de Deba són els set membres. Tots... [+]


2022-09-02 | Iker Barandiaran
Pioners i no entesos

En 1988, en plena etapa de joventut punk i RRV a Euskal Herria, entre Bilbao i Santurtzi, quatre valents joves que miraven a la música transoceànica, incloses les antípodes, van fundar el grup La Secta, un dels impulsors del pioner fanzine L'Herència dels Munster. A més de... [+]


2022-07-20 | Xalba Ramirez
La bellesa d'estar tranquil

Euskal Herria no emetrà històries com Searching for sugar man. Disminuïts i desfavorits, què li farem. Però aquest petit poble, i el gran infern, és el que ha donat molts mites que surten de les ombres i tornen a les ombres.

En la dècada de 1980 va tenir el seu bateig... [+]


2022-07-15 | Iker Barandiaran
Ningú serà convidat a robar

El grup Perlata d'Arrasate no es casarà amb gairebé ningú. Des de 2015 estan fent el seu propi camí, mirant el que es fa al seu al voltant, però en una direcció i ritme propis i no tranquils. Porten bastants discos i quilòmetres a l'esquena. M'ha sorprès, però pel que... [+]


2022-07-01 | Xuban Zubiria
La nova collita és fràgil

La crisi pandèmica ha estat també una nova oportunitat de regeneració, com ha demostrat el grup Odolaren Mintzoa d'Usurbil. El seu treball burlant-se de la normalitat, ha estat curat a foc lent en els estudis Garate d'Andoain. Amb l'ajuda de Kaki Arkarazo recull 8 cançons... [+]


2022-06-15 | Iker Barandiaran
Fort i bell cop de cua

Qualsevol de nosaltres, cadascun de nosaltres, som necessàriament un reflex nedant en una mar immensa envoltada d'amenaces, oportunitats i molts altres éssers vius. Tenim una bona feina en la gestió de la nostra pròpia línia de flotació, a més de triar bé què recollir i... [+]


2022-06-02 | Xalba Ramirez
Vals per a teràpies

Al final ho ha fet. Per fi, després d'anys de marxa, el bertsolari Odei Barroso ha tret el seu primer treball en solitari. Bé, el bertsolari no. Raplari abans de ser bertsolari. Però la saviesa del vers ve ben aprofitada, per a dir amb rima als quals havia de dir i sacuderse... [+]


Eguneraketa berriak daude