Els fons europeus pretenen impulsar projectes orientats a la transició ecològica. Qui estarà darrere d'aquests projectes? El
Govern Basc ha emprès un camí en contra de la resiliència i la transició ecològica justa. Prevalent l'aliança públic-privada, les grans corporacions rebran diners. Els principals destinataris d'aquests projectes “estratègics” són Petronor, Iberdrola, Repsol, Euskaltel o CAF. A més, la meitat dels projectes presentats es troben en fase de desenvolupament conceptual, la viabilitat del qual no està garantizada.la
producció d'hidrogen verd entre aquests projectes ha cobrat protagonisme en les capçaleres dels mitjans de comunicació i en les declaracions dels polítics. Què sabem sobre aquest tema? El model
que s'està impulsant per a la descarbonització és la major infraestructura i l'estratègia de l'hidrogen entra dins d'aquesta lògica. Està dissenyat per a oferir solucions a la indústria del gas, amb la finalitat de no canviar res en el model de producció i consum en un món globalitzat. L'ús més eficient de l'hidrogen seria el combustible per a maquinària i transport pesat i per a la indústria d'alta temperatura, totes elles zones de difícil descarbonització. En qualsevol cas, el nivell d'eficiència aconsegueix el 40-60%.
Llavors?
No s'està promovent la reducció del consum que necessita el planeta, ni s'està fent el camí de la centralització a la distribució de manera massiva. A més, l'accés a aquest carrer cec només podrà ser rendible per a les empreses gràcies als diners públics.
El Corredor Basc de l'Hidrogen neix de la mà de Petronor - Repsol, és una estratègia de ‘greenwashing’?
Petronor i Repsol saben fa anys que cal canviar l'activitat de la planta de Muskiz, que el petroli aviat deixarà de ser rendible. Igual que la indústria petroquímica europea, Petronor ha trobat una solució circular amb hidrogen: per al seu negoci i la seva imatge. Però el que ens venen com a transicions ecològiques no és tan verda. L'hidrogen produït per Petronor es deriva del gas fòssil durant diversos anys. A més, construirà una incineradora que cremarà escombraries en el Port de Bilbao per a extreure gas d'ella i utilitzar-la en el procés de generació d'hidrogen.
El president de la Unió Europea, Ursula Von der Leyen, ha presentat el Nou Pacte Verd com a “estratègia de creixement”.
A més de les grans infraestructures, la transició energètica s'està basant en el creixement del consum, focalitzant-se en el mer canvi de les fonts sense canviar de model. Aviat tindrem problemes amb les reserves de materials insubstituïbles i amb els residus d'aquesta transició energètica.Una de les
condicions d'accés als fons europeus és també l'accés a la digitalització. És compatible amb la transició ecològica? El
desenvolupament digital té una gran contrapartida material: l'explotació de materials, l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle, l'ús intensiu d'energia, els sistemes d'informació internacionals, els residus… La indústria 4.0 ha estat objecte de fortes crítiques en els últims anys, que han estat desoïdes per les administracions.Les
energies renovables són l'aposta actual per la descarbonització. Aquests projectes són denunciats pels defensors dels drets humans a Amèrica Llatina com a “colonitzadors”.
Les empreses transnacionals travessen territoris i cossos, principalment els cossos femenins. Per això moltes vegades parlem de colonialisme energètic. L'estractivismo prossegueix a tot el món: Iberdrola, per exemple, està construint un macroparc eòlic a Mèxic. En primer lloc, no ha consultat als seus pobles indígenes en contra del que s'estableix en el Conveni 169 de l'Organització Internacional del Treball. El projecte posarà en perill el territori que garanteix la vida dels pobles indígenes i l'economia tradicional, especialment la que contribueix a l'autonomia de les dones. Els negocis d'Iberdrola, per tant, no són verds ni morats.Les
dones indígenes d'Amèrica Llatina són referents en la reivindicació de la Terra, la naturalesa i la vida en general. Què tenim per a aprendre? L'ecofeminisme
i el binomi territorial-cos d'Amèrica Llatina poden ser molt suggeridores per a nosaltres, però existeixen moltes maneres de portar-ho a la pràctica. A Euskal Herria, per exemple, s'està construint un ecofeminisme que entén l'agroecologia com una cura col·lectiva, o que veu l'espai públic com un espai per a les cures, o un ecofeminisme antimilitarista.
Mentre no s'abandona el paradigma del creixement, com preveu els pròxims anys?
El consum d'energia i materials necessaris per a mantenir la megaestructura actual està superant els límits biofísics del planeta. La solució no està en la substitució de l'energia fòssil per fonts d'energia renovables. Hem de reduir els nostres nivells de consum i creixement.
La restauració de les característiques naturals de la platja de Laga es va iniciar fa tres dècades i continua sense interrupció en la restauració escalonada a contrarellotge.
Laga (Bizkaia) és un espai excepcional, molt significatiu des del punt de vista natural i social... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]