La democràcia no pot fer camí a Espanya. És una qüestió ancestral en la història de l'Estat espanyol, des de la creació de l'Estat fins a l'actualitat... Oferir un canvi i fer una adaptació és la manera d'actuar de tots els partits espanyols quan arriben al govern.
Què o qui embussa el camí? Els poders i entitats que sustenten el propi Estat. Mirem la institució de la monarquia, que hauria de ser un residu de la història en aquest segle XXI. De fet, als pobles de voltant es va retirar la monarquia i va ser dipositada en l'abocador de la història fa temps: França, Itàlia, Grècia i Portugal. A Espanya, per contra, la Casa Reial dels Borbons porta més de tres segles al cap de l'Estat i no pels seus mèrits. Els borbones espanyols, a diferència de cap altre país, han estat ressuscitats cinc vegades i restablerts en el regnat com a pilars renovats de l'Estat envellit: Felip V en primer lloc, en 1700; Ferran VII en dues ocasions, en 1808 i 1814; Alfons XII en 1874, amb l'objectiu d'acabar amb el programa curt de la Primera República; Joan Carles I, triat pel mateix Franco en 1975; i l'últim fins ara, el seu fill Felip VI en 2014.
Una vegada més, la vella institució de la monarquia borbònica està en crisi en l'Estat espanyol, amb la qual l'Exèrcit espanyol, la Guàrdia Civil i el sistema de justícia venen acompanyant des de fa temps una crisi endèmica de legitimació i funcionament.
"L'anomenat govern de coalició progressista del PSOE i Unides Podem torna a aixecar el símbol del canvi democràtic de l'Estat"
La doctrina oficial deia que l'Estat espanyol després del règim de Franco anava a ser renovat i democratitzat. Durant la transició, els nous partits creats per l'ex falangista Adolfo Suárez (UCD i CDS) van prendre el símbol del canvi, però la seva aventura va acabar en l'anomenada tejerazo. Posteriorment, va aparèixer el PSOE de Felipe González en nom del socialisme espanyol, que portava en el programa del canvi la república, el federalisme, el no lliscament i el manteniment fora del bloc de l'OTAN, i l'autodeterminació dels pobles. Mira, des d'avui, en què va quedar aquest canvi socialista.
Quan es va frustrar la fascinació d'aquells primers intents socialistes, la qual cosa va aparèixer darrere de les cortines dels diferents governs del felipisme no va ser un canvi promès: la corrupció, la guerra bruta, els assassinats, la tortura sistemàtica, la cruel política penitenciària, les portes giratòries i l'enriquiment desmesurat de les autoritats. Tots ells van obrir el camí al govern a la dreta neofranquista i els governs del PP no van fer més que aprofundir en la corrupció i en les fosques pràctiques estatals.
Després de tot això s'ha constituït el denominat govern de coalició progressista del PSOE i les Unides Podem. Una vegada més ha aixecat el símbol del canvi democràtic de l'Estat, però amb un any de govern, no ha utilitzat aquesta greu crisi d'Estat com una oportunitat per a impulsar els canvis democràtics. Per contra, ha optat per mantenir a les institucions en greu crisi a favor dels Borbons, en defensa de la Guàrdia Civil fosca, o mantenint el sistema de justícia. Hem tornat a veure a l'Estat, que amb cada crisi es deteriora i que el partit de govern se sotmet a ell.
Els bascos podem ser un poble lliure i feliç. La societat, la identitat, el llenguatge arrelat, la història, la tradició, la cultura, la localització geogràfica, el territori, els recursos, l'educació, la modernitat, la ciència i el pensament són factors que afavoreixen aquesta possibilitat.
Podem ser un poble lliure, sí, però no a l'Estat espanyol i francès que se'ns ha posat damunt. Hem d'organitzar un Estat independent a Euskal Herria. No és fàcil, però hi ha camí que ens porta a això. El mateix camí que a Catalunya s'està intentant en aquests moments de debò. Els bascos ens apoderem nosaltres mateixos. Situar-ho en el marc de la democràcia. Construir i emprendre un moviment popular fort després d'una estratègia consensuada de lliure disposició.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]
La novetat sol ser una de les paraules més sentides que s'associa a la Fira de Durango. La novetat és allí, i aquí la novetat. No obstant això, en alguns casos és suficient amb donar un aspecte diferent de l'anterior per a pegar aquesta etiqueta. Els CDs i les reedicions... [+]
El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]
Els joves comencen a consumir pornografia abans, ja que el porno és la seva única educació sexual. Com dimonis hem arribat fins aquí?
Avui dia, cal reconèixer que gràcies a Internet és molt més fàcil veure pornografia. Desgraciadament, a través d'un clic el nen d'entre... [+]