En les últimes setmanes, el projecte de llei redactat pel Govern francès està generant nombrosos debats. Coneguda com la llei contra el separatisme, més concretament com la Llei de Consolidació del Respecte als Principis de la República, va ser el text presentat en el Consell de Ministres el mes de desembre passat. El primer ministre, Jean Castex, ha aclarit des dels seus inicis: "La ideologia política de l'islamisme radical és l'enemic de la República". Aquest projecte de llei compta amb un nou arma que actua contra ell.

La marginació i el racisme musulmà en l'Estat francès des de la dècada de 1960 és una realitat innegable; i en els últims anys la islamofòbia s'ha convertit en una realitat encara més violenta, amb l'ampliació de les idees extremes de la dreta i les pors i amalgames provocats pels atemptats islamistes en la societat.

Molts musulmans miren amb preocupació el projecte de llei com un element perillós per a la reducció de la llibertat de culte i la ruptura de la islamofòbia. Però, en general, el món associatiu també es preocupa, entre altres coses, pel control immediat dels ciutadans, plantejant textos, nous delictes i noves obligacions en benefici de la República Francesa. També preocupen les estructures que operen tant a Euskal Herria com a Euskal Herria, ja que a tota associació, sigui París, Basc, Cortsic o Bretanya, se li exigirà l'adhesió als principis de la República Francesa.

Si el Parlament francès es repudia a favor del text, la Llei de 1911, que incloïa la llibertat d'associació, podria ser la Llei de 1905, que incloïa la llibertat de culte. La Lliga de Drets Humans i altres desenes d'associacions parlen amb claredat: "El poder tracta d'imposar la seva visió de la República, en una tendència absolutament securitaria i repressiva. La filosofia política que subjeu a aquesta lògica se situa en la ruptura amb la perspectiva democràtica de la república". El Parlament, amb el seu vot favorable el 16 de febrer, debatrà al Senat a partir del 30 de març. 347 diputats van votar a favor, 151 en contra i 65 es van abstenir. Els del partit LREM d'Emmanuel Macron i la majoria del centre es van posicionar a favor i es van oposar a la dreta LR i als Insoumis d'esquerra, abstenint-se el Partit Socialista, els comunistes i els extremistes de dreta.
Fil per randa el que podria deduir-se del text escrit pel Govern francès.

"Delicte de separatisme"

Tot aquell que amenaci, agredeix o intimidi a un elector o funcionari tindrà una presó de cinc anys i una multa de 75.000 euros. En efecte, l'article quart conté el "delicte de separatisme". La sanció es tramitarà mitjançant denúncia de l'agent o de l'Administració que, amb el consentiment en aquest cas de l'agressor, actuï com a elector o en servei públic.

Control de llocs d'oració

Seguint la Llei de 1911, la majoria de les mesquites estan actualment declarades com a associacions, però els governs els anima a col·locar-les en la Llei de 1905 que regula el marc de les pràctiques religioses. Aquest canvi suposaria un control pròxim de les mesquites, incloent-hi una major transparència comptable. Si no ho fan, hauran de complir les seves obligacions com a associació, que els obliguen a declarar la seva activitat en la prefectura durant cinc anys, però no percebran els avantatges que els aporta aquest Estatut. En tot cas, a fi de controlar els comptes de les mesquites, en cas de rebre una font internacional d'ingressos superior a 10.000 euros, hauran de declarar-ho en el Suprefecto.

Un jutge podrà prohibir a una persona acudir al lloc d'oració per "terrorisme" o per "discriminació, odi o violència". El projecte de llei també obre la senda intestinal d'una mesquita, acusant-la d'embullar "". L'endemà de la votació del Senat, el Ministre de l'Interior, Gerard Darmanin, va anunciar immediatament que, una vegada votada la llei, tramitarà el control de les 89 mesquites, acusant-lo de "separatisme", que adoptarà el pas intestinal necessari.

A la llei contra el separatisme cal afegir la Carta de Principis per a l'Islam francès, exigida pel Govern francès, que han hagut de signar diversos representants de l'Islam. Es tracta d'un document escrit entre el Ministeri de l'Interior i el Consell Francès dels Musulmans de França, fortament criticat per molts musulmans. Si es llegeix la carta s'aprecia clarament que va en la mateixa adreça: "Ni les nostres conviccions religioses ni qualsevol altra causa poden substituir al dret republicà i als principis constitucionals".

Suposa, entre altres coses, la creació del Consell Nacional d'Imam, que, a partir d'ara, decidirà si un imam podrà actuar a França –per descomptat, seguint l'estricta condició de respecte als principis republicans–. Prop de 500 agents de l'ensenyament i del culte musulmà acaben de signar una carta en contra de la següent carta: "Amb l'objectiu de ‘defensar el laïcisme’, les modalitats d'organització de la segona religió a França tenen una mà directa i explícita –l'alta, segons la legislació vigent, la república hauria d'estar neutral enfront de les creences de cadascun–; i per a ‘promoure la igualtat’ es crea una excepció musulmana –perquè els altres cultes no suporten el tractament i el criminalismo; les seves associacions, els llocs de culte i els càrrecs religiosos no es qüestionen un missatge de passejar”. També hi ha molts agents que aposten pel respecte als drets humans posicionats en contra d'aquesta carta.

No és l'única mesura orientada als musulmans. Per exemple, l'article primer recull l'obligació de respectar la “neutralitat religiosa” per als agents de dret privat responsables d'una missió de servei públic. En concret, torna a portar a l'actualitat el tema de l'elecció del mocador islàmic. Durant les tres últimes dècades, i sobretot des de l'època de l'ex president Nicolás Sarkozy, el mocador islàmic ha conduït l'actualitat en diverses ocasions. Fins ara la prohibició està restringida als funcionaris, i des de 2010 les dones no poden vestir en els espais públics ferrons o niqabis que els cobreixin totalment la cara. En les empreses privades també es prohibeix el mocador en alguns casos limitats.

El text també permet accelerar els controls i sancions sobre la poligàmia, el matrimoni forçat o els documents de virginitat prohibits a França.

En general, tothom associatiu controlat

Tota associació haurà de comprometre's a "respectar els principis republicans" en la sol·licitud de subvencions. De conformitat amb l'article 6, hauran de subscriure un "conveni de compromís republicà" per a poder accedir a les subvencions.
No obstant això, el Consell d'Estat, autoritat administrativa anomenada Defensor dels Drets, és reconegut per desenes d'associacions com a "interpretacions antagonistes" i "incerteses". De fet, què inclouen en aquest conjunt de principis? En funció de què ho interpretaran? Onze preguntes, no obstant això, s'encamina a l'Estat la competència de situar arbitràriament a l'una o l'altra part de les associacions. En la carta publicada per la Coalició per a les Llibertats de les Associacions es pot llegir el següent: "Com evitar la proliferació d'obstacles en el debat públic sobre les activitats associatives que se situen amb una tendència crítica? Ja a l'octubre de 2020, l'Observatori de les Llibertats de les Associacions va activar una alarma amb l'informe "Ciutadans reprimits", en el qual es documentaven cent casos de repressió contra les associacions".

El text amplia les possibilitats governamentals per a frenar l'activitat d'una associació: fins ara l'associació podia dissoldre's si es canalitzava el delicte, però la llei diu que un membre de l'associació podrà dissoldre l'associació si es comet el delicte. La pròpia Defensora dels Drets ha arribat a la conclusió que aquesta ampliació és "excessiva".

Les federacions esportives autoritzades per l'Estat passaran també d'un "règim de protecció" a un "règim de control". En aquests casos, el "respecte dels principis republicans" també seria inscrit en l'aprovació.

L'ensenyament des de la llar, cada vegada menys oportunitats

Els pares que tinguin al seu fill en el domicili i desitgin traslladar-lo al centre escolar, hauran d'obtenir el seu consentiment i només podran ser autoritzats en les condicions següents: per un problema de salut, en el cas de famílies itinerants, si es troben allunyats d'un centre escolar o en nom de la decisió d'ocupar-se de la situació natural del nen. Fins ara, l'educació " del nen" està obligada –ja sigui des de casa o des de l'escola–, a partir de 2022, s'obligarà a "educació escolar", excepte les excepcions assenyalades. El govern escolar el té com a instrument d'integració dels valors i principis de l'Estat francès: "L'escola primer ha de ser un lloc per a fer passar els valors de la república, i no d'una religió, a través de l'escola farem front als que volen matar a la república! ", Segons el president, Emmanuel Macron.

Les escoles que no tinguin contracte amb l'Estat també seran controlades de manera pròxima, atorgant a l'Estat competència intestinal en cas de "desviacions". Actualment hi ha més de 1.500 escoles en aquest cas, amb una mitjana de 85.000 alumnes. No obstant això, el 70% no està vinculat a una religió – i les escoles musulmanes són tres vegades menys que les catòliques, encara que clarament en el punt de mira. Per tant, l'àmplia majoria està formada per escoles alternatives, diguem, que segueixen la pedagogia de Montessori.

En lloc de l'ensenyament en francès, les escoles en llengua local també han estat llargament sense haver arribat a un acord amb l'Estat: als disset anys de les escoles Diwan que ensenyen en bretó, se'ls va donar la possibilitat de funcionar mitjançant conveni en 2013 i les ikastoles també van impartir 25 anys sense contracte amb l'Estat. Avui dia, a pesar que es tracta d'escoles privades, les ikastoles estan baix contracte. En aquest sentit, els llocs de docents són remunerats per l'Estat, i l'ajuntament que té una ikastola té l'obligació de col·laborar tant com l'escola pública –però seguint el que Seaska ha denunciat reiteradament, sabem que l'Estat i alguns ajuntaments no compleixen aquestes responsabilitats–. A canvi, entre altres coses, han de seguir el programa públic i rebre la inspecció del rector de l'acadèmia.

Ampliant la categoria de "terroristes"

S'inclouen en el fitxer Fijait els classificats com a "terrorisme". La llista s'amplia encara més, incorporant tant a la plaça pública com a través d'Internet el que impulsa o fa l'apologia " del terrorisme", que serà castigat amb una pena de set anys de presó i una multa de 100.000 euros. Les activitats relacionades amb el públic no podran ser canalitzades pel ciutadà inclòs en la llista.

Mesura de protecció policial

La prohibició de la difusió fotogràfica dels policies que es pretén canalitzar amb la Llei de Seguretat torna a aparèixer en aquest projecte de llei. Així, l'article 18 confirma el "delicte de posar en perill la seva vida difonent informació sobre la vida privada, familiar o professional d'una persona". Una vegada passada la llei, el condemnat haurà de complir la pena de tres anys de presó i pagar una multa de 45.000 euros, si la pena de presó de cinc anys s'hagués dirigit contra un funcionari o autoritat pública.